El territori d’Aiguaviva degué ser conquerit als voltants del 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís. Inicialment el terme formà part del de la Ginebrosa, dins de la batllia de Castellot. Els dominis van correspondre, en primer lloc, a Espanyol de Castellot, després a l’orde del Sant Redemptor i finalment al Temple. L’església parroquial d’Aiguaviva és una de les poques esglésies que no apareixen documentades en les dècimes papals dels anys 1279-80, cosa que no vol dir que no existís abans del 1300. L’actual església parroquial, dedicada a sant Llorenç i a santa Bàrbara, és d’estil gòtic barroc. La construcció de la major part correspon al segle XVII. Té tres naus, la central amb coberta de volta de canó, i un airós campanar de tres cossos, el darrer octogonal, que sobresurt per damunt de les cases de la població, amb una treballada creu de ferro al coronament.