La vila de Bellmunt de Mesquí s’emplaça damunt un tossal de 661 m d’altitud, a l’interfluvi del riu de Mesquí i el barranc de les Escodines. El lloc fou conquerit l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís. Formà part del senyoriu de Mont-roig, que el 1185 fou donat a l’arquebisbat de Tarragona. Consta que l’any 1209 passà a l’orde de Calatrava.
La primera referència documental de l’església parroquial de Bellmunt es troba en una carta de poblament de l’any 1232, i també consta en les relacions d’esglésies i parròquies que satisferen la dècima papal els anys 1279 i 1280.
L’actual església parroquial, restaurada, és un edifici del segle XVIII, d’estil barroc, amb cúpula i un alt campanar de torre.