La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut. El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet.
Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de poblament, atorgada pel mestre provincial i pel comanador de Gardeny a un grup de cinc pobladors. Ultra els drets senyorials, s’hi determinava una dependència respecte de les cases de Gardeny i Corbins, possiblement per la procedència dels colonitzadors, i el mateix costum que el dels pobladors d’Horta. De ben segur que això no agradà gens als frares de Miravet, en el radi d’acció del qual s’emmarcava Gandesa. Així s’explica que a l’abril del 1194 el mateix mestre provincial i el preceptor del districte de Ribera atorguessin una nova carta, idèntica a l’anterior, amb un canvi de dependència, ara de Miravet.
Del segle XIII, s’han conservat tot un seguit de notícies que palesen el desvetllament del lloc. Per exemple, a l’octubre del 1235, Jaume I concedia als homes de Gandesa la facultat de celebrar setmanalment mercat, cada dimarts. A més, es disposa d’alguns documents de tipus privat, com ara establiments emfitèutics, donacions i compravendes, relatius tant a peces de terra com a cases de la vila, a molins —bladers i drapers— i a ferreries, que confirmen l’eficàcia de l’acció templera i la importància del desenvolupament rural gandesà.
Quant a qüestions jurisdiccionals, cal assenyalar que el 1244, els frares havien cedit l’usdefruit del castell i la vila de Gandesa a Elvira de Cervelló, vídua del comte d’Urgell i casada amb Guillem de Cervelló. Aquesta cessió era determinada pel fet que l’esmentada Elvira els havia lliurat, entre d’altres, el castell i el lloc de Nonasp. I, encara, que al gener del 1268 aprovaren l’anomenada “carta delmària”, document públic de convenció entre el poble i els senyors —templers i mitra— sobre rendes i tributs. Aquest text considerava, principalment, l’acord del 1185, fonamental per a la repoblació del territori ebrenc, i una sentència arbitral del 1250 de l’arquebisbe de Tarragona sobre el delme de Gandesa. No obstant això, tot i l’existència d’aquesta carta, al juliol del mateix 1268, els esmentats senyors i el poble signen una concòrdia sobre els delmes i les primícies del lloc.
Se sap que al novembre del 1280 hi havia un frare templer amb el títol de lloctinent del comanador de Miravet (“frater Petrus Çalena, locum tenens comendatoris in Gandesa”), encarregat d’una acció més directa sobre aquest lloc. Sembla que ben aviat els templers crearen una casa a l’antic castell de Gandesa, atès que al gener del 1282 es parla d’un comanador de Gandesa (“in posse comendatoris Gandese”), cap segurament d’una comunitat reduïda i de la qual poc es pot precisar.
Cal afegir només que el 1319, abolida ja l’orde del Temple i traspassats els seus béns a l’Hospital, en la relació de cases i frares templers en què hom els havia assignat una pensió, hi figuren dos frares residents a la casa de Gandesa: fra Pere de Santjust, comanador de Peníscola el 1307, en el moment de la presa d’aquest castell per Jaume II, amb una pensió de 2 000 sous, i fra Guillem de Montornès, documentat com a frare de Tortosa el 1263, amb una pensió de 1 400 sous.
El castell, que ja havia sofert els estralls de les guerres dels Segadors i de Successió, fou fortament malmès durant la primera guerra Carlina. (LPS)
Hem de considerar la població de Gandesa, d’acord amb la classificació que es tendeix a fer dels pobles segons llur origen (en castrals, eclesials o nascuts espontàniament), com una vila castral. El focus central que va generar el nucli de població fou el castell, situat al NW. De fet, moltes de les poblacions de la Catalunya Nova tenen el mateix origen, com ja hem vist en estudiar l’urbanisme dels pobles d’altres comarques.
D’altra banda, es dóna la circumstància que fou una població bàsicament creada de bell nou al segle XII, fet que evidentment va repercutir en la seva forma urbanística. Els carrers, nascuts a l’ombra del castell, s’organitzaren força ordenadament; són carrers llargs que s’adapten bastant a una trama ortogonal. Cal tenir present que el naixement de Gandesa segurament està relacionat amb la concessió de dues cartes de poblament, dels anys 1192 i 1194.
A aquests dos elements —centre en un castell i regularitat en la trama dels carrers— s’ha d’afegir l’existència de tres elements més que evidentment també degueren tenir una importància fonamental en l’organització de l’espai urbà. En primer lloc, l’existència de l’església, amb potser una petita plaça annexa. En segon lloc, el fet d’haver-hi un espai dedicat al mercat, com possiblement recorda l’actual plaça del Comerç. En tercer lloc, la construcció d’unes noves muralles que, com en tantes altres poblacions, van cloure la vila al segle XIV, en època del rei Pere III.
Si s’estudien atentament les formes i les orientacions dels carrers, es poden intuir diverses etapes en la constitució de la trama urbanística d’aquesta població. Lògicament, un primer nucli es degué situar a l’E del castell, entre aquest i l’església i la plaça del Comerç. Aviat, però, es donà possiblement un creixement més enllà de la dita plaça i del Carrer Major, i també més al S de l’església. Si es mira amb atenció, es pot comprovar que l’orientació dels carrers del sector nord no és exactament la mateixa que la dels carrers del sector meridional, perpendiculars al carrer de l’Horta. Tot aquest conjunt de carrers, malgrat tot, segueixen també una orientació bàsicament oestest. Ja al segle XIV, la construcció de les muralles va comportar, molt probablement, una forma més poligonal i arrodonida al conjunt de l’espai urbanitzat.
En darrer lloc, cal assenyalar que, a part de l’espai eclesial i de l’espai comercial, la nova població, com totes les viles d’aquesta època, també tingué un carrer del Forn, a l’E de la vila, un carrer de les Carnisseries, cap al S, i, fins i tot, un call, a prop del castell. (JBM)