Situació
Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint.
ECSA - J. Colomé
L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població.
Mapa: 31-18 (470). Situació: 31TBF848479.
A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre. (JAA-MLIR)
Història
El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi. Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ampli terme del castell de Miravet. Uns anys més tard, el 1192, els templers atorgaren a Gandesa una carta de poblament, mitjançant l’establiment de cinc conreadors, i el 1194 concediren una nova carta o concessió de terres a nouvinguts.
Coetàniament a l’atorgament d’aquestes cartes de poblament es degué erigir el temple parroquial d’estil romànic, que segons la tradició fou bastit a l’indret d’una antiga mesquita. D’aquesta església, se’n tenen poques referències; la primera menció documental data dels anys 1279 i 1280, quan el rector que la regia és mencionat en les relacions de la dècima papal recaptada en els anys esmentats a la diòcesi de Tortosa, i a la qual contribuí amb 120 sous el primer any i 122 sous el segon. La quantitat pagada indica que la parròquia de Gandesa gaudia de forts recursos econòmics.
A l’inici del segle XIV, en concret l’any 1314, la parròquia de Gandesa fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac. El primitiu temple fou ampliat i modificat als segles XVII i XVIII. (MLIR-JME)
Església
Planta del temple actual, la part septentrional del qual es correspon amb l’antic edifici romànic.
J. Figuerola
En l’actualitat, l’església de l’Assumpció de Gandesa és un edifici barroc, en el qual destaca l’estructura del seu campanar de torre, orientat de nord a sud, que aprofita, en la seva part nord, una part de l’estructura del temple medieval romànic. Aquest fou totalment alterat per la seva incorporació al conjunt de l’edifici barroc.
Les parts més vistents que es conserven de l’obra medieval són la façana nord, on hi ha la portalada, que forma l’accés principal al conjunt del temple, i part de la façana de llevant, on es conserva, mutilat, l’absis de l’església medieval.
Per les restes conservades, sembla que aquest era un edifici d’una sola nau, de la qual es desconeix l’estructura del sostre (potser una volta de canó de perfil apuntat?), capçada a llevant per un absis poligonal, obert a la nau mitjançant un arc apuntat, suportat per dues parelles de columnes bessones. En la recent restauració del temple s’han posat al descobert dos capitells aparedats en l’obertura de l’absis.
L’absis és cobert amb volta de creueria, els nervis de la qual arrenquen de sengles columnes raconeres. En els trams de llevant del polígon absidal hi ha dos nínxols, coberts amb voltes de canó; l’extrem de llevant de l’absis ha estat mutilat, i el mur absidal, substituït per un gran parament translúcid. Això altera la forma i la lluminositat original d’aquest absis, on es conserva una finestra de doble esqueixada, en part mutilada, al mur nord. És probable que en tingués d’altres, una al centre i l’altra al sud. L’aparell és molt acurat, fet de carreus perfectament tallats i polits.
La portada s’obre a la façana nord, i és feta amb una obertura d’arc de mig punt, emfasitzada per un bloc d’arquivoltes, suportades per tres parells de columnes, i profusament ornamentades seguint els paràmetres formals de l’anomenada “escola de Lleida”. A la façana nord es conserva també, paredada i mutilada, una finestra de doble esqueixada, emfasitzada exteriorment per arquivoltes sobre columnes. De la decoració de les façanes només es conserva part del ràfec absidal, format per un fris de permòdols llisos.
La situació estilística de la portada permet de contextualitzar el conjunt de l’arquitectura original de l’església de l’Assumpció de Gandesa dins els paràmetres de l’arquitectura catalana del segle XIII, vinculada als tallers de l’“escola de Lleida”. La seva tipologia arquitectònica també la vincula a les formes de la fi dels llenguatges romànics, i l’anticipació de noves formes, que a Gandesa es manifesten especialment en la solució de l’absis, cobert amb volta de creueria, com els de Poblet, Sant Cugat del Vallès o Santa Maria dels Àngels (o Sant Salvador) d’Horta; tanmateix aquest absis té la peculiaritat de la seva forma marcadament poligonal, que l’aparta dels altres exemples del seu estil, en què domina l’ús de l’absis semicircular. Es tracta, doncs, d’un pas més en la implantació de les formes gòtiques en l’arquitectura catalana del segle XIII. (JAA)
Portada
Aspecte de la façana nord de l’església, amb la gran portalada romànica, profusament decorada i coronada per una cornisa amb permòdols esculpits.
ECSA - J. Colomé
La portada de l’església parroquial de Gandesa és situada, com ja s’ha dit, al mur septentrional i és formada per un conjunt d’arquivoltes suportades per columnes. Presenta una notable decoració esculpida.
La porta, inscrita en un cos sobresortint respecte al plànol del mur de tancament, és coronada per una cornisa decorada amb motius vegetals i geomètrics, molt malmesos i esborrats, sota la qual hi ha un fris de quinze permòdols esculpits on apareixen majoritàriament cares humanes i d’animals fantàstics, i figures senceres, representades de manera esquemàtica.
El repertori ornamental de les arquivoltes, de dins a fora i començant per l’intradós de l’arc de la porta, és el següent: dents de serra, trenat de tiges perlejades (en la cara frontal), seguit de doble ziga-zaga i coronament per puntes de diamant, motllura plana amb decoració vegetal de tiges i palmetes, arquets apuntats, arquivolta llisa seguida d’una motllura estriada, anellats, i finalment, una ziga-zaga perforada; per sobre d’aquesta encara es veu un guardapols de decoració segmentada, en el qual es combinen l’ornamentació vegetal de tiges i palmetes (d’influència tolosana), la de tiges trenades (més geomètrica) i alguna escena amb figuració.
Les sis columnes per banda de la porta s’alternen amb pilars acanalats, els capitells dels quals es fonen formant una mena de fris decorat, acabat amb una cornisa o guardapols que ressegueix tot el cos i finalitza en trobar-se amb el mur de façana. Succeeix exactament el mateix amb les bases i el sòcol motllurat sobre els quals s’assenten columnes i pilars.
A dalt, brancals esquerre i dret de la portada —segons l’espectador—, amb una decoració esculpida característica de I”‘escola de Lleida”. A baix, detall del fris esquerre de la porta d’entrada —segons l’espectador—, decorat amb figuretes sota arcades, tiges trenades, aus i altres motius, i detall dels capitells del brancal dret de la porta —segons l’espectador—, ornamentats amb una decoració similar.
ECSA - J. Colomé
La decoració de la zona dels capitells, a més de repetir els motius entrellaçats de tija perlejada i els més propers a la tradició llenguadociana, incorpora elements figuratius —en el tercer, cinquè i sisè dels capitells de la banda dreta de la porta, apareixen figures emmarcades per la característica tija perlejada a manera de sèrie d’arcuacions, cosa que remet a un marc arquitectònic—. Apareixen també altres motius decoratius, com fulles de forma estrellada i d’altres més allargassades. Sovint la llarga i sinuosa tija que conforma el capitell acaba en el seu angle superior, formant una voluta o és expulsada per la gran boca d’una cara grotesca.
En les impostes que suporten l’arc d’entrada hi ha dues escenes historiades. En la de la dreta es distingeixen sis personatges, el que ocupa l’angle porta un llibre, dos el flanquegen i aguanten aus sobre el seu cap, i en la cara frontal apareixen tres personatges coronats. En l’escena de l’esquerra sembla representar-se una celebració o banquet on es poden identificar acròbates i contorsionistes.
La decoració del fris que s’estén fins a tocar el mur de façana repeteix a la dreta el trenat de tiges, intercalant figuretes dins d’arcuacions (aquest cop formades per elements arquitectònics: arcs de mig punt i columnes), i novament el trenat, aquesta vegada amb la superposició d’aus de relleu molt pla sobre les tiges. Totes tres apareixen retallades, cosa que pot indicar una destinació diferent o un reaprofitament de les peces. En el capitell de l’angle es representen tiges acabades en caps d’animals de difícil identificació. En la resta de fris, perpendicular al mur de tancament, una tija perlejada dibuixa un seguit de formes geomètriques dins un rectangle ornat amb fulles, que remet a les formes del crismó.
En el fris de l’esquerra apareixen des de la dreta: dues figures amb cara de bufó, de cànon molt curt i estranyes proporcions, sobre una filera de fulles lanceolades; quatre figures dins arcuacions (aquestes dues escenes, igual que les del fris de la dreta, apareixen retallades); i uns medallons entrellaçats de tiges dintre dels quals hi ha representats uns ocells. En el capitell de l’angle apareix un personatge coronat que sustenta una palma picada per una au, un animal de difícil identificació, i en l’angle superior un cap fantàstic envoltat de vegetació. Des del capitell i fins al mur apareixen dos motius: una mena de flors o estels de cinc, sis o set puntes, i fulles lanceolades.
La portada de l’església de l’Assumpció de Gandesa s’ha inclòs tradicionalment dintre del conjunt de portades de l’anomenada “escola de Lleida”, la qual té els seus màxims exponents en obres com les portades de la Seu Vella de Lleida i la portada de Santa Maria d’Agramunt, entre d’altres, totes elles àmpliament tractades en el volum XXIV de la present obra.
La datació de l’església de l’Assumpció de Gandesa caldria situar-la al segle XIII. N. de Dalmases i A. José defensen com a possible una datació entre la meitat i el tercer quart de la tretzena centúria, per l’allunyament tècnic, ratificat pels arcs apuntats no entrecreuats que apareixen en una de les arquivoltes, i els relleus més plans. Una de les particularitats de l’església parroquial de Gandesa és l’existència de relleus historiats en frisos i capitells, cosa que l’allunya dels models més clàssics de l’“escola de Lleida”. (EGG-NSB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 166 I 174
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 191, pàgs. 264-266 I doc. 196, pàgs. 270-271
- Cruañes, 1990, pàgs. 287-288
- García, 1993, pàgs. 183-186
- Fuguet, 1995, pàgs. 101-104
Bibliografia sobre la portada
- Bergós, 1935
- Gudiol-Gayà, 1948
- Yarza, 1984
- Dalmases-José, 1985, vol. II, pàg. 181
- Fuguet, 1994, pàgs. 333-365