No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble. Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període. L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular. Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a ponent arrenquen de mènsules. De fet, aquest tram de ponent es correspon amb l’obra de l’església original, a la qual se substituí la capçalera per l’actual tram de llevant. Probablement, la volta actual també correspongui al mateix procés de reforma.
La porta, en arc de mig punt, s’obre a la façana oest, on també s’obre un ull de bou circular, i es completa amb un robust campanar de torre, de factura tardana. Aquest contrasta amb l’aparell de carreus ben tallats i polits que forma el parament dels murs oest i sud de l’edifici primitiu, perfectament destacats dels murs de l’ampliació, que alteren totalment aquest edifici que es pot datar entre els segles XIII i XIV.