i Albert Manent i Segimon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albert Manent i Segimon

Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor i activista polític i cultural.
Premià de Dalt, Maresme, 23 de setembre de 1930 — Barcelona, Barcelonès, 14 d’abril de 2014

Formació. Activisme catalanista durant el franquisme

Fill de Marià Manent i Cisa, de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret (1948-51) publicà dos poemaris, Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951), i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix, els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial, i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària. Aquests anys col·laborà també en revistes de l’exili (Pont Blau, Revista de Catalunya, de la qual seria iniciador d’una nova etapa el 1986 Vida Nova, Xaloc, etc.) amb articles de crítica i estudis literaris, i entrà també en contacte amb l’incipient catalanisme polític, especialment amb Jordi Pujol i Soley i Max Cahner i Garcia, pels quals fou molt influït.

 Dedicat professionalment a tasques editorials des de mitjan anys cinquanta, continuà involucrat en iniciatives polítiques de la clandestinitat, d’entre les quals la segona vaga de tramvies (1957) la campanya de l'afer Galinsoga (1959), i la campanya ‘Volem bisbes catalans’ (1966), però sobretot culturals: fou cofundador de la segona etapa de Serra d’Or (1959), editor, amb Rafael Tasis i Marca i Joaquim Molas i Batllori del número 106 de la Revista de Catalunya, publicat a Mèxic (1966), cofundador de les Edicions Catalanes de París (1967) i col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana des del 1971, per a la qual redactà un gran nombre d’articles. El 1970 inicià estudis de filologia catalana a la universitat de Barcelona.

Activitat institucional en l'etapa democràtica

Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, l’any 1980 fou nomenat director general d’Activitats Artístiques i Literàries del Departament de Cultura de la Generalitat a les ordres de Max Cahner, càrrec que ocupà fins el 1988. Fou especialment destacada la seva participació en la creació de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1980). De l’any 2000 fins al 2004 fou director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

Obra

Poemaris de joventut a banda, l’obra de Marià Manent és bàsicament historiogràfica i assagística, sobretot centrada en la història contemporània de la literatura catalana, orientada sobretot a recuperar el llegat del noucentisme, de la clandestinitat antifranquisme, així com també, de l’església catalana en el vessant més arrelat al país. Destaquen també els volums dedicats a biografies i retrats d'escriptors destacats, així com memorialístics, i els estudis d’onomàstica (de la Societat catalana de la qual fou president), toponímia i folklore. És també remarcable la seva tasca d’articulista, en primer lloc a Serra d’Or, i també els diaris La Vanguardia (des del 1968) i Avui (des del 1976).

Història i Crítica literària 

  1. Literatura catalana en debat (1969)
  2. La literatura catalana a l’exili (1976, premi Alfons Bonay i Carbó de l’IEC, 1978)
  3. Escriptors i editors del Nou-cents (1984)
  4. Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943) (1988)
  5. Bibliografia catalana: cap a la represa (1944-1946) (1989)
  6. Del Noucentisme a l’exili (1997)
  7. Tomàs Garcés, entre l’Avantguarda i el Noucentisme (2001)
  8. És també editor, amb jaume Medina, de l’Epistolari de Josep Carner en sis volums (1994-2009) 

Història eclesiàstica

  1. L’església clandestina durant la guerra civil 1936-1939 (1984)
  2. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (2001, codirector, amb Joan Galtés i Ramon Cors), en tres volums

Biografies i retrats 

  1. Carles Riba (1963)
  2. Josep Carner i el Noucentisme (1969, premi Crítica Serra d’Or d’assaig i premi Alfons Bonay i Carbó de l’IEC 1970)
  3. Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost (1979)
  4. Tres escritores catalanes: Carner, Riba, Pla (1973)
  5. Jaume Bofill i Mates - Guerau de Liost. L’home, el poeta, el polític (1979)
  6. Solc de les hores : retrats d’escriptors i de polítics (1988, premi Josep Pla, 1987)
  7. Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics (1990)
  8. J. V. Foix (1992)
  9. Retorn a abans d’ahir. Retrats d’escriptors i de polítics (1993)
  10. Diccionari dels catalans d’Amèrica (3 volums, 1992-1993, director)
  11. Marià Manent, biografia íntima i literària (1995, premi Ramon Llull)
  12. En un replà del meu temps. Retrats d’escriptors i de polítics (1999)
  13. Tomàs Garcés, entre l’avantguarda i el Noucentisme (2001)
  14. Fèlix Millet i Maristany: líder cristià, financer i mecenes catalanista (2003, Premi Ramon Trias Fargas)

 Onomàstica, folklore i història local   

  1. Toponímia de l’Aleixar i el seu terme (1962, premi Eduard Brossa 1959 de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC)
  2. Els noms de lloc del terme municipal de la Febró (1969, premi Eduard Brossa de l’IEC)
  3. La vila de l’Aleixar i les ‘Ordinacions’ de 1791 (1978 premi Josep Massot i Palmés de l’IEC)
  4. Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat (1994)
  5. Els noms populars de núvols i boires a la Conca de Barberà (1995)
  6. Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme (1996)
  7. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d’Ebre i Terra Alta (1997)
  8. Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf) (1998)
  9. Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i Solsonès (1999)
  10. Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat (2002)
  11. La memòria del llop al camp de Tarragona (2000)
  12. Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat (2002)
  13. Llunari de noms i mots: qüestions d’onomàstica, dialectologia i despoblament (2003)
  14. Els noms populars de núvols, boires i vents del Vallès Occidental (2004, amb Joan Cervera)
  15. El llop a Catalunya (2004)
  16. Els noms populars de núvols, boires i vents a l’Urgell  (2006, amb Joan Cervera)
  17. La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona (2006)
  18. Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental (2008, amb Joan Cervera)
  19. Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues (2008, amb Joan Prats i Joan Cervera)
  20. Els noms populars dels núvols, boires i vents de la Segarra (2009, amb Joan Cervera)
  21. Els noms de lloc, cognoms i renoms de Vinyols i els Arcs (2009, amb Laureà Pagarolas)
  22. Els noms populars de núvols, boires i vents de la comarca de la Selva (2010, amb Joan Cervera)

Autobiografia, dietaris i memòries

  1. El molí de l’ombra (1986)
  2. Retorn a abans d’ahir (1993)
  3. La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956) (2008)
  4. Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988) (2010)
  5. Sota els estels de Ca l'Herbolari. Un infant a la Guerra Civil (2013)

Edicions de textos

  1. Antologia poètica universitària (1949)
  2. Poesia, de Guerau de Liost (1965)
  3. Almanac Serra d’Or 1974 (1973, amb Francesc Castells i Xavier Fàbregas)
  4. La vila de l’Aleixar i les “Ordinacions” de 1791 (1978, edició privada)
  5. Fets de Premià de Dalt (1838-1869) de Pau Manent i Abril (1979)
  6. Contribució a la història de l’església catalana. Homenatge a mossèn Joan Bonet i Baltà (1983, amb Josep Massot i Muntaner i Amadeu J. Soberanas)
  7. Prosa d’exili (1939-1962), de Josep Carner (1985)
  8. Miscel·lània Joan Gili  (1988,amb Josep Massot i Muntaner)
  9. Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey (1988, amb Joan Veny, en tres volums)
  10. Pompeu Fabra. 31 cartes (1990)
  11. Mossèn Antoni Batlle. Miscel·lània d’homenatge (1992, amb Genís Samper )
  12. Miscel·lània Joan Triadú (1993, amb Ramon Pla i Arxé) 
  13. Epistolari de Josep Carner (1994-2009, amb Jaume Medina, en sis volums)

Guardons

A més de les distincions atorgades individualment a llibres seus, la seva trajectòria ha rebut els següents reconeixements:

  1. Mestre en Gai Saber (1959)
  2. Premi Prat de la Riba d’articles periodístics (1989) per l’article Prat de la Riba i els intel·lectuals publicat a El Temps l’agost de 1989
  3. Premi Fundación Grupo El Correo Español - El Pueblo Vasco (1991) per l’article Centenario de Manuel de Irujo publicat a La Vanguardia el setembre de 1991
  4. Premi Joan Baptista Cendrós d’Òmnium Cultural (1995) per l’article Cataluña e Idioma publicat a El Mercurio de Santiago de Xile, l’abril de 1995
  5. Medalla al Mèrit Cultural de l’ajuntament de Barcelona (2003)
  6. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2011)
Col·laboració: 
JMaM / ICG
Data de revisió: 
2018-10-02
Llegir més...