El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, avui

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana. L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX. La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar. L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa. La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional i el constituí com a entitat autònoma.

Des de l’adquisició de la fàbrica, s’iniciaren obres de restauració de l’edifici (una obra modernista de l’arquitecte Lluís Muncunill, construïda entre els anys 1905 i 1908) i d’adequació com a museu, a càrrec dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buxadé. El dia 7 de febrer de 1996 el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica amb una primera exposició permanent, Enérgeia, formada per set àmbits temàtics.

Objectiu general

L’objectiu general del Museu és fomentar el coneixement de la ciència, de la tècnica i de la seva història, així com de la industrialització de Catalunya a través dels béns patrimonials. Per a aconseguir aquest objectiu general s’han plantejat cinc objectius específics: adquirir, conservar, restaurar i estudiar els béns científics i tècnics del passat i del present, tant del patrimoni moble (objectes, eines, màquines) com del patrimoni immoble (edificis, construccions); difondre la història de la ciència i de la tècnica i de la industrialització a Catalunya; difondre els coneixements actuals de la ciència i de la tècnica; vertebrar la museologia científica i tècnica a Catalunya, i constituir-se en un lloc de trobada de la societat, de la indústria i de la comunitat de científics, en especial de la Universitat.

El Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ha considerat com un dels seus objectius més importants la preservació del patrimoni industrial, a través del qual es pot explicar la industrialització catalana com una de les característiques més significatives de la seva personalitat nacional.

Catalunya va ser una de les primeres regions europees a iniciar, a les acaballes del segle XVIII, els processos de canvi que farien que, de ser una societat econòmicament preindustrial, passés a establir noves i incipients formes econòmiques i de producció plenament industrials. De fet, va ser la primera zona del sud d’Europa i de la Mediterrània que va industrialitzar-se a partir dels anys trenta del segle XIX. L’impacte fou tan gran que la cultura catalana d’aquests últims 150 anys ha estat, en gran part, una cultura industrial a causa dels canvis científics, tecnològics, socials i econòmics que el procés d’industrialització ha comportat.

Catalunya fou com una illa industrial lluny del centre industrial, que era al nord d’Europa, i per aquest motiu, malgrat el pes aclaparador del sector tèxtil, i com a conseqüència que la societat catalana necessitava els productes de la societat industrial, es produí una diversitat productiva que s’especialitzà per ciutats i comarques. Per exemple, el paper a Capellades, la pell a Igualada o el suro a Palafrugell. Dins el tèxtil es produí un fenomen semblant: la llana es concentrà al Vallès, la cinteria a Manresa, el gènere de punt a la costa, etc. Així, a la biodiversitat del nostre país —una de les més elevades del planeta—, acompanyada d’una geodiversitat que ha portat també a l’existència d’una gran varietat de minerals i naturalment de mines, s’ha afegit una tecnodiversitat també excepcional, ja que en un espai relativament reduït conviuen una gran varietat de sectors productius.

Aquesta característica de la diversitat temàtica i geogràfica determina extraordinàriament l’anàlisi i la situació de les restes físiques i materials dels diferents processos d’industrialització a Catalunya, restes físiques i materials que formen part del patrimoni industrial. És per aquest motiu que s’ha creat el Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, on s’agrupen diferents museus cada un dels quals és singular respecte als altres. Aquests museus expliquen una temàtica o la industrialització en un espai concret del territori català, tenint en compte tant els aspectes tècnics com els socials i els culturals. Els museus del Sistema expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant la museïtzació de diferents activitats productives que han existit i de les quals encara han quedat restes comprensibles que constitueixen el nostre patrimoni industrial. En algun cas, com és ara el dels museus relacionats amb el transport, el museu es basa en una col·lecció. El Sistema reflecteix una realitat molt singular del nostre país, que és la diversitat en els seus aspectes més amplis.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), creat per llei com a museu nacional, té la seva seu central a l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa. Hi estan vinculats els museus o parts de museus que en constitueixen seccions, d’acord amb la Llei de museus. Poden establir una relació continuada amb el mNACTEC, com a entitats en col·laboració, altres museus de Catalunya que tinguin una singularitat temàtica o territorial i desenvolupin un o més programes conjuntament amb el MCTC, com també establiments o col·leccions d’interès tècnic o científic que no tinguin la condició de museu.

La vinculació entre els diversos elements del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya es realitza, tal com estableix la Llei de museus, mitjançant uns programes: programa d’inventari i documentació, programa de restauració i conservació preventiva, programa de difusió, programa de recerca, programa d’adquisicions, etc.

Els museus del Sistema

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

És situat a Terrassa, en una fàbrica tèxtil d’estil modernista –el Vapor Aymerich, Amat i Jover–, construïda l’any 1909 sota la direcció de l’arquitecte Lluís Muncunill. Hi tenia lloc tot el procés de la llana, de la fibra a la roba. És considerat un dels edificis fabrils més bells d’Europa. A continuació assenyalarem les exposicions permanents que es poden veure en aquest edifici singular.

L’exposició Enérgeia del mNACTEC.

ECSA

L’exposició Enérgeia permet comprendre la importància de la utilització, al llarg del temps, de les diverses fonts energètiques (energies de sang, l’aigua i el vent, el vapor i el carbó, el gas, l’electricitat i el petroli), així com l’energia al planeta.

L’exposició permanent La Fàbrica Tèxtil mostra tot el procés de fabricació dels teixits de llana en el context original d’una fàbrica del principi del segle XX, amb una proposta museística moderna i evocadora. El recorregut s’inicia a l’antic soterrani de la fàbrica, on hi ha les carboneres, les calderes, la xemeneia i la màquina de vapor, que era el cor de l’activitat fabril. A continuació l’accés a la nau permet conèixer i observar els diferents moments del procés de producció –la preparació de la llana per a filar, la filatura, el tissatge, els tints i els acabats–, i el magatzem. Al llarg del recorregut el visitant pot gaudir d’una col·lecció de maquinària tèxtil excepcional i única a Catalunya, tant per la seva qualitat tècnica com pel seu estat de conservació. L’exposició recrea l’ambient de la fàbrica, el brogit i els moviments de la màquina de vapor, els telers i les màquines de filar, la vida quotidiana dels treballadors i les tensions socials que van desembocar en la formació del moviment obrer.

L’exposició El Transport permet fer un trajecte per la història mitjançant automòbils, camions, motors, avions, motos, bicicletes i una maqueta ferroviària.

Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera

Aquesta colònia del Baix Llobregat, dedicada a la indústria tèxtil cotonera, destaca per les seves dimensions i perquè emprava un sistema que aprofitava al màxim l’energia de l’aigua. A la sala de la turbina es pot veure la maqueta de la colònia, i s’hi explica la seva història a través d’un muntatge de llum i de so. Després, es pot entrar dins la mateixa turbina –la més gran en la seva època– i veure’n de prop els mecanismes; dins el tub de conducció de l’aigua es projecta un audiovisual tridimensional que completa l’exposició.

Museu Molí Paperer de Capellades

Aquest museu és instal·lat a l’antic molí paperer del segle XVIII conegut amb el nom de Molí de la Vila (Capellades, Anoia). A les sales d’exposició permanent es recull la història del paper des dels seus orígens fins als processos actuals de fabricació. Al soterrani del molí, on encara avui dia es continua fabricant paper de forma manual, el visitant pot conèixer detalladament tot el procés artesanal del paper, amb eines i maquinària originals.

Serradora d’Àreu

Al poble pirinenc d’Àreu, al Pallars Sobirà, trobem, en perfecte estat de funcionament, una serradora i un molí fariner, moguts ambdós per la força de l’aigua. Hi podem veure com l’energia hidràulica mou, d’una banda, una roda de pales que fa funcionar la serradora i, d’una altra, una roda horitzontal que fa anar el molí fariner. Són dos exemples, en un mateix espai, d’aprofitament de l’aigua.

Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig

La seva visita permet reviure com es treballava i es vivia en una colònia industrial del principi del segle XX. Del conjunt industrial situat a Puig-reig (Berguedà) es pot visitar la sala de la turbina, la nau dels telers –on es mostra la maquinària tèxtil amb què es realitzava el procés de transformació del cotó– i la màquina de vapor. De la colònia obrera s’exposen un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, la peixateria, les dutxes i els safareigs.

Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

A l’espai Cal Boyer –una antiga fàbrica tèxtil cotonera del final del segle XIX– es pot fer un recorregut pel món de la pell: història, producció, utilitat i significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània. A la secció dedicada a l’Home i l’Aigua es dóna una visió de diferents aspectes del món de l’aigua relacionats amb la nostra societat. A l’espai Cal Granotes –una construcció industrial del segle XVIII– es poden recórrer les dues plantes típiques d’una adoberia –la ribera i l’estenedor– i conèixer el sistema d’adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització.

Museu del Suro de Palafrugell

En aquest museu de Palafrugell (Baix Empordà) es pot resseguir el procés de transformació del suro, des de la pela de l’alzina surera fins que es comercialitzen els diversos productes que se’n deriven; també s’hi pot veure l’evolució d’aquesta indústria des de l’antiga artesania fins a la plena mecanització actual. Altres seccions del museu ajuden a entendre la importància econòmica i social que la indústria surera ha tingut en aquella comarca.

Farinera de Castelló d’Empúries

Al poble de Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà, trobem aquesta farinera que té un interès especial pel fet que encara funciona i que es manté en un estat de conservació excel·lent; permet contemplar el procés de producció de farina pels mètodes i sistemes tradicionals, amb maquinària del començament del segle XX. S’hi pot veure com tota la maquinària de la farinera és moguda per l’energia que produeix una turbina a partir d’un salt d’aigua.

Museu de les Mines de Cercs

La visita a aquest museu permet conèixer la història de 150 anys d’explotació minera al Berguedà, els usos i les aplicacions del carbó i com era la vida a l’entorn de les mines. Un tren miner porta a l’interior d’una galeria on es pot reviure, en el seu lloc original, com era la feina dintre la mina. Un audiovisual i la visita al museu, que inclou veure les dutxes i un pis de miner, fan reviure l’ambient propi d’aquest ofici.

Museu de la Tècnica de Manresa

És emplaçat als Dipòsits Vells de Manresa. Es tracta de tres dipòsits idèntics i independents coberts per dues voltes de pedra cadascun, amb una superfície de 2.400 m2, construïts entre el 1861 i el 1865 per a dotar la ciutat d’una reserva d’aigua. S’hi explica la importància de l’aigua –i, més concretament, de la sèquia que des del segle XIV porta l’aigua a Manresa– per al desenvolupament agrícola i industrial d’aquesta ciutat.

Museu de l’Estampació de Premià de Mar

En aquest museu de Premià de Mar (Maresme) es conserva un importantíssim fons de dissenys originals i mostres d’estampats, així com un ric fons documental on hi ha llibres, revistes, documentació i arxiu fotogràfic. L’exposició permanent mostra l’evolució de les tècniques de la decoració tèxtil, per mitjà de l’estampació, que abasta un període de temps comprès entre els segles XVIII i XX.

Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret

Col·lecció de més de 200 vehicles entre automòbils nacionals i estrangers, material d’aviació, motocicletes, velocípedes i motos. En el recorregut per la història de l’automoció trobem una representació tant dels models més significatius –Rolls-Royce, Mercedes, Hispano Suïssa–, com dels més emblemàtics –Ford model “T”, Biscuter, Isetta, Seat 600, Mini Morris…

Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú

És situat dins un dipòsit de locomotores on es guarda un nombre important de locomotores de vapor, elèctriques i diesel, així com vagons de viatgers. Conserva, a més, altres elements ferroviaris com una antiga taula d’enclavaments, un pont de senyals, una rotonda de locomotores, tres dipòsits d’aigua i una extensa col·lecció de fotografies i diversos objectes antics recuperats de diferents estacions i instal·lacions ferroviàries. El Museu vol ser una explicació de la història del ferrocarril a Catalunya i de l’impacte que ha tingut en la nostra societat. Ajuda a entendre-ho l’audiovisual que s’hi projecta.

Museus en procés de preparació

Farga Palau de Ripoll

És l’única farga que produïa ferro que es conserva amb tota la seva maquinària. Es preveu realitzar una museïtzació que expliqui el procés de la farga i la vida social que s’hi desenvolupava. Anirà acompanyat d’una exposició permanent que explicarà la història del ferro. Actualment s’han realitzat excavacions per a trobar restes de segles anteriors al XIX, ja que hi ha documents que expliquen que en aquella zona hi havia fargues ja al segle XV.

Fàbrica de ciment del Clot del Moro (Castellar de n’Hug, Berguedà)

La fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro de Castellar de n’Hug a la comarca del Berguedà és la primera del nostre país que va produir ciment Portland. Va ser impulsada per Eusebi Güell i l’arquitecte fou Guastavino, que edificà una de les construccions industrials modernistes més impressionants. El projecte consisteix a consolidar les ruïnes, crear un centre d’interpretació i establir un recorregut pel lloc. També s’hi inclou la restauració de la línia de tren des de la Pobla fins a la fàbrica i la instal·lació d’un museu del transport.

Museu Industrial del Ter

Situat a l’antiga fàbrica de riu Can Sanglas (Manlleu, Osona), explicarà la industrialització de la part superior del Ter que s’especialitzà en els filats cotoners. Al museu també hi haurà el Centre d’Estudis del Ter.

Fassina de l’Espluga de Francolí

En aquesta fassina o destil·leria –l’única del segle XIX que s’ha preservat– situada a la Conca de Barberà s’explicarà la fabricació de l’aiguardent, i es ressaltarà la importància que va tenir en el desenvolupament econòmic de Catalunya als segles XVIII i XIX, i el seu paper en el comerç amb Amèrica en especial a la província de Tarragona.

Museu de la Torneria de Torelló

Situat en una antiga torneria de la comarca d’Osona, explicarà l’evolució d’aquesta indústria des de la producció d’objectes de banya fins a la d’objectes de fusta que es va concentrar a la vall del Ges i que va produir una gran part dels objectes de fusta (bitlles, canons, etc.) del tèxtil català.

Mines de plom de Bellmunt del Priorat

El projecte museïtza la mina de plom més important de Catalunya. A l’exterior es restauraran els edificis, on s’explicaran les tècniques mineres i la vida social.

Trens històrics dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Els trens històrics dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya constitueixen un museu mòbil que viatja per la línia per on va funcionar quan l’energia era la de la màquina de vapor.

Els serveis del Museu

La mediateca del mNACTEC ocupa bona part del soterrani del Vapor Aymeric, Amat i Jover i disposa d’una biblioteca, una videoteca, un arxiu d’imatges, una fonoteca i una desena de terminals d’ordinador per a accedir a Internet.

La biblioteca del mNACTEC guarda més de 5.000 referències sobre ciència i tècnica, un 60% de les quals procedeixen de donacions de particulars i institucions. Són de particular interès el fons Maluquer, especialitzat en aeronàutica i astronàutica; el fons Ricart, especialitzat en mecànica de l’automòbil i de l’avió; i el fons Escudé i Galí, especialitzat en electrotècnia. A més, en destaquen les col·leccions de llibres i catàlegs sobre la indústria tèxtil i el ferrocarril. La biblioteca també rep regularment unes 150 revistes d’arreu que tracten sobre ciència i tècnica, i conserva més de 200 capçaleres de revistes desaparegudes.

La videoteca i la fonoteca disposen d’unes 400 referències (1.000 hores d’imatge i so). Pel que fa als vídeos (uns 300), tracten fonamentalment sobre història de la ciència i de la tècnica, processos fabrils i tractament de les fibres tèxtils. Cal destacar la realització, per encàrrec del mNACTEC, d’un vídeo dedicat a l’esquilada de la llana. Pel que fa als registres sonors (un centenar), a més de gravacions antigues, es conserven els parlaments de tots els actes, conferències i seminaris organitzats al mNACTEC.

L’arxiu d’imatges recull més de 14.000 registres de totes les èpoques. S’hi poden trobar, a més de l’inventari fotogràfic d’objectes i peces del museu, i reportatges de les seves activitats, diversos fons, com el de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i una part del de l’antiga empresa La Maquinista Terrestre i Marítima.

Una de les polítiques que més han reeixit ha estat la realització de col·leccions d’objectes tècnics. Als magatzems del museu es conserven més de 8.000 peces, on hi ha col·leccions específiques de gran valor com la de fotografia o de telèfons. També són destacables les col·leccions de ràdios, televisors, calculadores, màquines d’escriure, màquines de cosir i la d’elements científics. Als magatzems també es conserven màquines de volum mitjà o gran, com les del sector tèxtil, metal·lúrgic o energètic.