Cronologia de l’Art romà a Catalunya

Dates històriques

218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion (Empúries). Corneli Escipió funda Tarraco (Tarragona).
123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia.
18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (Barcelona).
264 (seg. Sureda)/257 (seg. Barral) Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la persecució de l’emperador Valerià.
En el lloc del martiri s’aixecà al segle VI una església visigoda, a la qual se sobreposà al segle XII l’església de Santa Maria del Miracle.
264 Destrucció de Tarraco.

Arquitectura i urbanisme

Final del segle III aC Primeres muralles de Tarragona.
Segle II aC Instal·lació del centre militar romà (construcció de la muralla i cisterna), a l’antic poblat iber d’Olèrdola (Alt Penedès).
Cap al 100 aC Ciutat romana. Empúries (Alt Empordà).
Inici del segle I aC Ampliació del fòrum i els espais públics d’Empúries (Alt Empordà). Construcció de VAmfiteatre. Empúries (Alt Empordà).
Construcció del Santuari alexandrí dedicat a Zeus Serapis. Empúries (Alt Empordà).
Construcció del Santuari romà a l’Empúries romana (només se’n conserven els fonaments). Temple tetràstil i d’ordre corinti que presideix el fòrum.
Final del segle I aC:
27 aC-14 dC (seg. Sureda)/
16-8 aC (seg. Barral) Construcció de l’Arc de Berà (Tarragona), reconstruït a principi del segle II.
13-8 aC Construcció del Pont del Diable. Martorell (Baix Llobregat).
Final del segle I aC Construcció del Temple dedicat a August i al culte imperial a Barcino (Barcelona).
Inici del segle I dC-inici del II dC Construcció del temple romà. Vic (Osona), al qual se sobreposà el temple cristià.
Segle I dC-segles XIV/XV Pretori, Palau d'August o castell de Pilat o del Rei (Tarragona).
15 dC Es decideix la construcció del temple dedicat a August a Tarraco (no es conserva).
1-50 dC Construcció de l’aqüeducte de Tarragona, anomenat Pont del Diable o Les Ferrer es.
Construcció del teatre de Tarragona.
Cap al 50 dC Torre dels Escipions (Tarragona).
69-96 dC Vil·la de Vilauba. Pla de l’Estany (Banyoles). Va ser incendiada a l’últim terç del segle II.
Recinte de culte imperial (Tarragona).
89-96 dC Circ de Tarragona.
Segona meitat del segle I (seg. Barral)/1OO-150 (seg. Sureda) Construcció de l’amfiteatre de Tarragona.
Inici del segle II Arc del Pla de l Arc. Cabanes (Castelló).
100/150-final del segle VI Vil·la dels Munts. Altafulla (Tarragona).
Cap al 250 Remodelació del teatre de Sagunt (Valencia).
Primera meitat segle II aC Temple romà de tres cel·les. Sagunt (Valencia).
Final segle III-inici segle IV Es reforça amb 78 torres la muralla fundacional augustea de Barcelona.

Pintura

Pintura mural ibera
Segle V aC Pintures iberes al fresc sobre mur, en gamma de vermells sobre fons blanc al Tossal del Moro de Pinyeres. Batea (Terra Baixa).
Pintures iberes al fresc sobre mur, en gamma de vermells sobre fons blanc a l’enlluït de les Toixoneres II. Calafell.
Pintura mural romana
Segle II-inici de VI aC Conjunt decoratiu pictòric de l’àmbit núm.3 de la vil·la romana de Can Martí. Samalús (Vallès Oriental), corresponent a l’anomenat primer estil pompeià o de les incrustacions.
Segle I aC Conjunt pictòric al mur i al sòl, corresponent al segon estil pompeià (imitació del marbre, arquitectures fictícies, sensació de perspectiva) de les habitacions núm.16, 17 i 26 de la casa 2B d’Empúries (Alt Empordà).
Segle I dC Conjunt pictòric de la rectoria de Santa Maria de Badalona, corresponent al tercer estil pompeià (tendència monocromàtica, desaparició de les perspectives fictícies, esquematisme).
20 aC Conjunt pictòric de la casa núm. l d’Empúries (Alt Empordà), corresponent al tercer estil pompeià (tendència monocromàtica, desaparició de les perspectives fictícies, esquematisme).
25-45 dC Conjunt pictòric procedent de la vil·la romana de Can Terres, La Garriga (Vallès Oriental). Avui exposat al Museu Episcopal de Vic, correspon a un tercer estil madur.
Final del segle I dC-inici del ii dC Pintures del panell oest de l’habitació núm.7 de la casa 2A d’Empúries (Alt Empordà), corresponents al quart estil pompeià o tercer estil provincial (imitació del marbre, fons groc d’ocre).
Segle II dC-cap al 150 dC Conjunt pictòric de l’habitació núm.41 de la casa 2B d’Empúries (Alt Empordà), corresponent al tercer estil provincial (imitacions del marbre, fons vermells i ocres alternats).
Segle III dC Pintures de la vil·la del Munts. Altafulla (Tarragonès). Arquitectures fictícies, fons blanc.
Conjunt pictòric del mur E d’una domus del pati del Palau de l’Arquebisbe (Barcelona). Avui al Museu d’Història de la Ciutat (Barcelona).
Segle IV dC Pintures romanes de les basíliques de Tarragona i Barcelona (el tema recurrent de l’època era la imitació del marbre). Pintures murals del Mausoleu de Centelles. Constantí (Tarragonès). S’hi representa el retrat de l’homenatjat.

Escultura

Final del segle III aC Relleu de la deessa Minerva a la muralla de Tarragona, torre de Sant Magí o de Minerva.
Final del segle II aC Monument funerari amb relleus d’escenes relacionades amb el difunt i el cercle d’Hèrcules. Malla (Osona).
Segle I aC Sèrie de togats i imatges vestides, destinades a decorar els monuments funeraris urbans, provinents de Tarragona. Retrat d’un home d’una certa edat, de marbre i de procedència indeterminada. Museu Nacional Arqueològic (Tarragona).
Retrat femení amb vel, retrat funerari en marbre itàlic de Luni-Carrara. Museu d’Història de la Ciutat (Barcelona).
50-1 aC Personatge smbpallium procedent de Tarragona. Museu Nacional Arqueològic (Tarragona).
25-50 Togat procedent del teatre de Tarragona. Museu Arqueològic Nacional (Tarragona).
69-96 Dama de bronze procedent d’Empúries. Museu Arqueològic (Barcelona).
Segle II Retrat d’home. Museu d’Història de la Ciutat (Barcelona).
Final del segle III (seg. Sureda)/final del II (seg. Barral) Taller romà, sarcòfag en què es representa en un fris continu el rapte de Prospèrina. Museu Arqueològic (Barcelona) (seg. Sureda)/Església de Sant Feliu de Girona, forma part dels vuit sarcòfags encastats al mur de l’absis.
300-315 Taller romà. Sarcòfag de la cacera de lleons, en els murs del presbiteri de Sant Feliu de Girona.
350-400 Taller romà. Sarcòfag de la façana de la catedral de Tarragona.
Final del segle IV Llinda sepulcral anomenada dels Oradors, possiblement importada de Cartago. Museu de la Necròpolis de Tarragona.

Mosaics

100-50 aC Mosaic amb la inscripció grega Hedykoitos en una casa parcialment desapareguda. Empordà (Alt Empordà).
Segles II-I aC Mosaics en blanc i negre i geomètrics, dels sòls de les antigues estances romanes d’Empúries (Alt Empordà).
Final del segle I aC Mosaic amb el sacrifici d’Ifigènia.
Còpia d’una pintura hel·lenística, provinent de l’Empúries romana.
Avui al Museu Monogràfic d’Empúries (Alt Empordà).
Final del segle II-inici del III Mosaic Testa de Medusa. Museu Nacional Arqueològic (Tarragona).
Final del segle II-inici del III dC Mosaic en blanc i negre de Posidó. Museu d’Història (Sabadell).
200-250 (seg. Sureda)/inici del segle IV dC (seg. Barral) Mosaic policrom de les curses de circ procedents d’una casa benestant romana de Bell-Lloc del Pla (Urgell). Avui al Museu Arqueològic (Barcelona).
Cap al 350 dC Mosaic de la sinagoga d’Elx (Alacant).
350-360 dC Mosaics de la cúpula del Mausoleu de Centelles. Constantí (Tarragona).
Segle V dC Mosaic de Vital, retrat policrom amb motius geomètrics. Tossa de Mar (La Selva).