Cronologia del segle XX

Dates històriques i culturals

1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats.
1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli.
Fundació de l’Associació Wagneriana.
1902 Mor Verdaguer.
1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure (Vallespir).
1904 Neix Salvador Dalí.
1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya.
Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans.
1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans.
J. Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona.
Celebració del I Congrés de la Llengua Catalana.
Creació dels Estudis Universitaris Catalans.
1908 Neix el terme «cubisme» en una crítica pejorativa de Vauxcelles a les obres de Braque.
1909 Setmana Tràgica a Barcelona.
1910 Naixement de l’agrupació Les Arts i els Artistes (el Noucentisme es consolida en el camp artístic).
1910-1914 Estada de Manolo Hugué a Ceret.
1911 Publicació de l’Almanach dels noucentistes.
Mor Isidre Nonell.
1912 Les Galeries Dalmau organitzen una exposició de pintura cubista.
Torres-García, com a noucentista, viatja a Itàlia per estudiar la pintura medieval i el món antic.
1913 Sunyer, com a noucentista, viatja a Itàlia.
1914 S’estableix la Mancomunitat de Catalunya.
1915 Creació de l’Escola Superior dels Bells Oficis sota la direcció de Francesc d’Assís Galí.
1916-1917 Dalmau duu a les seves Galeries les exposicions de Charchoune, primeres mostres d’art abstracte a Barcelona.
1916 A les Galeries Dalmau hi exposen Laurencin, Klees van Dogen i Gleizes.
Aragay, com a noucentista, viatja a Itàlia per estudiar pintura medieval i món antic.
1917 Inauguració a Barcelona de l’Exposició d’Art Francès.
Feliu Elias escriu La Pintura moderna fins al cubisme.
Els ballets russos arriben a Barcelona. Espectacle Parade dels Ballets Russos (Guió de Jean Cocteau, música d’Erik Satie, escenografia de Pablo Picasso).
Torres-García inicia camí cap al constructivisme. Exposició a les Galeries Dalmau.
1918-1919 Associacions de noves generacions catalanes: els Evolucionistes i l’Agrupació Courbet.
1918 Torres-García esdevé director d’Instrucció Pública al Consell permanent de la Mancomunitat.
Galeries Dalmau: exposicions de Salvador Dalí i Joan Miró.
1919 Lluís Domènech i Montaner s’aparta de l’Escola d’Arquitectura.
1920 Galeries Dalmau, exposició d’art francès (Georges Braque, Gleizes, Gris, Auguste Herbin, Léger i d’altres).
Eugeni d’Ors, nou director d’Instrucció Pública al Consell permanent de la Mancomunitat.
Fundació de la Unió Fotogràfica de Barcelona.
1920-1921 Obiols, com a noucentista, viatja a Itàlia per estudiar la pintura medieval i el món antic.
1922 Galeries Dalmau: exposició de Picabia.
1923 Mor Lluís Domènech i Montaner.
Fundació de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
Exposició Internacional del moble i decoració d’interiors de Barcelona.
1924 L’Escola Superior dels Bells Oficis es tanca definitivament.
1925 Salvador Dalí exposa a les Galeries Dalmau pintures d’arrel noucentista.
J. A. Maragall compra la Sala Parés.
1926 Mor Antoni Gaudí.
Folch i Torres nou director d’Instrucció Pública al Consell permanent de la Mancomunitat.
Exposició Nacional.
Saló espanyol de Fotografia Artística organitzat per Josep Sala.
1927 S’estrena Mariana Pineda de García Lorca, amb decorats i vestuari de Salvador Dalí.
1928 Es publica el Manifest groc, escrit per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.
Sessió avantguardista a l’Ateneu de Sitges: els 7 davant «El Centaure» (Carbonell, Dalí, Foix, Sánchez-Juan, Cassanyes, Gasch i Montanyà).
1929 Exposició Internacional de Barcelona.
Exposició d’Art modern Nacional i estranger a les Galeries Dalmau.
Buñuel i Dalí. Un chien andalou.
1932 Primer saló de Fotografia Publicitària al Publi Cinema de Barcelona.
1934 Taller d’escultura-pintura de Tarragona creat per J. Rebull i I. Malloll.
Escola Superior de Paisatge d’Olot.
1936 Eclosió del Surrealisme.
Exposició de Man Ray a la joieria Roca de Barcelona.
Creació del Sindicat de dibuixants professionals de Catalunya.
1937 A. Centelles encarregat dels serveis fotogràfics del Comissariat de Propaganda de l’Exèrcit de l’Est.
Exposició d’Art Català a París.
1940 Miró s’instal·la a Mallorca.
1941 Primera exposició d’artistes graciencs a les Galeries Domingo (Barcelona).
1942 Represa de les grans exposicions a Barcelona amb l’Exposició Nacional de Bellas Artes de Barcelona.
1945 Es crea el Cercle Mailloll (Barcelona).
1946 Primera exposició del Cercle Mailloll.
1949 Primer Manifest Negre.
1950 Presentació del grup Postectura a les Galeries Laietanes.
1952 Retorn d’Apel·les Fenosa a Barcelona.
Constitució del grup Indika.
1953 Fundació de l’Associació d’Artistes Actuals.
1955 Constitució del grup Tahull.
Constitució del grup Sílex.
III Biennal Hispanoamericana d’art, a Barcelona.
1956 Primera junta de l’A. A. A. amb Alexandre Cirici com a president.
Retorn de Picasso a Barcelona. Exposició a la Sala Gaspar.
1957 Exposició «Otro arte» (Barcelona i Madrid).
Primer Saló de Maig.
Aparició de l’Informalisme.
Manifest de l’Institut del Disseny Industrial, redactat per Alexandre Cirici.
1960 Constitució de l’ADI/FAD. Exposició a la Sala Gaspar titulada «Homenaje informal a Velásquez».
Grup Gallot a Sabadell.
1963 Escola Elisava.
1964 Primeres experiènces d’Antoni Llena en Art povera.
1965 Escola Massana.
Exposició-homenatge a Jean Paul Sartre, del Cercle Mailloll a l’Institut Francès de Barcelona: Convergencias entre el pensamiento y la plástica actuales.
1966 Exposició Nuvas Expresiones a la Sala Gaspar.
Primer Happening per G. Sobré.
1967 Escola Eina.
1971 Inici del moviment conceptual a Catalunya.
1972 Primera manifestació minimalista al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.
1973 Mort de Picasso.
1975 Exposició Surrealismo en España a Madrid.
Exposició Surrealisme a Catalunya. Galeria Dau al Set.
Exposició Surrealisme històric a Catalunya. Galeria Bonanova de Barcelona.
1977 Exposició commemorativa del centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Exposició Pintors surrealistes de l’Empordà. Museu de l’Empordà.
1979 Estatut d’Autonomia de Catalunya.
1983 Mor Joan Miró.
1989 Mor Salvador Dalí.
1991 Primera Primavera del Disseny.
1992 Jocs Olímpics a Barcelona.
Exposició de prefiguració al Museu d’Art de Catalunya.

Arquitectura

1900-1901 Josep Puig i Cadafalch. Casa Amatller (Barcelona).
1900-1914 Antoni Gaudí. Parc Güell (Barcelona).
1901 Lluís Domènech i Montaner. Casa Navàs (Reus).
Lluís Domènech i Montaner. Inici de les obres de l’Hospital de Sant Pau.
1905 Lluís Domènech i Montaner. Casa Lleó-Morera (Barcelona).
Josep Puig i Cadafalch. Casa de les Punxes (Casa Terrades) (Barcelona).
1904 Entra en servei la presó Model de Barcelona.
Annexió a Barcelona de la vila d’Horta.
Construcció a Roquetes de l’observatori astronòmic de l’Ebre.
1905-1908 Lluís Domènech i Montaner. Palau de la Música Catalana (Barcelona).
1905-1911 Antoni Gaudí. La Pedrera o Casa Milà.
1905-1930 Lluís Domènech i Montaner. Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Barcelona).
1908-1911 Antoni Gaudí. Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló).
1909 Antoni Gaudí. Escoles de la Sagrada Família.
1911 Josep Puig i Cadafalch. Fàbrica Casarramona (Barcelona).
1913-1916 J. M. Jujol. Tore de la Creu dita «Torre dels Ous». Sant Joan Despí.
1914 J. Torres i Grau i J. Goday i Casals. Edifici central de Correus.
1915 Josep Puig i Cadafalch projecta el Pavelló de l’Exposició Universal del 1929.
Josep Puig i Cadafalch i Busquets. Projecte per a l’Exposició d’Indústries Elèctriques.
1917-1923 Josep Puig i Cadafalch. Palau d’Alfons XIII (Barcelona).
1918 Cèsar Martinell. Cooperativa agrícola (Pinell de Brai).
N. M. Rubió i Tuduri. Església de Montserrat (Barcelona, Pedralbes).
1918-1923 J. M. Jujol. Església Vistabella (Tarragona).
1922 J. Goday. Escola del Mar (Barcelona).
J. Goday. Grup escolar Pere Vila (Barcelona).
1923 Finalitza la construcció dels dos pavellons laterals, Alfons XII i Victòria Eugènia, de Josep Puig i Cadafalch (Montjuic, Barcelona).
F de P Nebot. Cinema Coliseum (Barcelona).
1924 P Cendoya i E. Catà. Plànol del projecte original del Palau Nacional (Barcelona).
1925 J. Obiols. Edifici de Correus (Barcelona).
1926 Pedro de Muguruza projecta l’Estació de França (Barcelona).
Mor Gaudí. Exposició homenatge a la sala Parés.
1927 J. Rubió i Bellver. Taber Móns Barcinonensis. Projecte de reestructuració dels entorns de la catedral i la plaça del Rei a Barcelona.
1929 Finalitza la construcció del Palau Nacional per Cendonya i Catà (seg. Farré).
M. Van deer Rohe. Pavelló Allemany.
R. Duran i Reynals i R Martínez. Palau de les arts gràfiques.
1930 Constitució del GATCPAC.
1930-1931 Josep Lluís Sert. Carrer Muntaner, núm.342-348.
1931 E. Bonat i Puig. Edifici de la Unió i el Fènix.
1931-1933 A. Puig i Gairalt. Gratacels de l’Hospitalet.
1932 A. Florensa. Casa del Metge.
Fundació de l’ADLAN i unió amb el GATCPAC.
1932-1935 J. Godoy i Casals. Grup escolar Collasso i Gil.
1934 Exposició del Pla Macià (o de la nova Barcelona). Projecte conjunt del Corbusier i del GATCPAC.
1937 Josep Lluís Sert, L. Lacasa. Pavelló d’Espanya a l’exposició de París.
Exposició subhasta a Mèxic per la Generalitat de Catalunya: España a México.
1940 E. Bona. Projecte del Banc Espanyol de Crèdit.
1950-1952 A. de Moragas. Cinema Femina (Barcelona).
1951 Creació del Grup R.
1954-1957 Estadi del FC Barcelona.
1955-1959 Oriol Bohigas i J. Martorell. Edifici d’assegurances Diagonal-Provença a Barcelona.
1956 J. A. Coderch. Casa Catasús a Sitges.
1957 Moragas. Edifici d’habitatges del carrer de Sant Antoni Maria Claret.
J. M. Sostres. Casa Iranzo (Barcelona).
1962 Xavier Busquets. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Barcelona).
1964-1968 Ricard Bofill. Barri Gaudí de Reus.
1966-1968 J. A. Coderch. Edificis Trade (Barcelona).
1970 Joan Miró. Mural ceràmic per a l’aeroport del Prat.
1970-1975 Ricard Bofill. Walden-7.
1971 E. Arranz Bravo-Rafael i L. Bartolozzi. Fàbrica Tirel (Parets del Vallès).
1972-1974 Oriol Bohigas. Escola Thau (Barcelona).
Josep Lluís Sert. Fundació Miró de Montjuïc.
1975 S’inaugura la Fundació Miró.
1979-1980 J. Garcés i E. Sòria. Museu de la Ciència (Barcelona).
1982-1990 Òscar Tusquets, C. Díaz. Ampliació del Palau de la Música Catalana.
1983-1984 E. Bonell i F Rius. Velòdrom d’Horta.
1983-1987 M. Solà-Morales. Moll de la Fusta.
1984-1988 Reconstrucció del pavelló de Mies van der Rohe.
1985 Gae Aulenti i E. Stegmann. Projecte per al Palau Nacional de Montjuïc.
1985-1989 H. Piñón, A. Viaplana. Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona).
H. Piñón i A. Viaplana. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Amador i Domènech. Arxiu de la Corona d’Aragó.
1985-1990 A. Isozaki. Palau Sant Jordi (Barcelona).
L. Domènech i Roser Amador. Fundació Tàpies de Barcelona.
1985-1992 MBM. Vila Olímpica de Barcelona.
1986 Subirachs és l’encarregat de continuar la Sagrada Família.
1986-1990 Remodelació de l’estadi olímpic de Barcelona.
1988 Santiago Calatrava. Pont de Bac de Roda (Barcelona).
Subirachs. Façana de la Passió. Sagrada Família.
1989 Inici del Teatre Nacional per Ricard Bofill (Barcelona).
Grup Quod. Fanal urbà de Cambrils.
1989-1990 E. Bonell i F. Rius. Palau Municipal d’Esports de Badalona.
1992 Santiago Calatrava. Torre de Montjuïc (Barcelona).
Norman Foster. Torre del Tibidabo (Barcelona).
Richard Meier. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, en construcció.

Escultura

1900 Aristides Maillol. La Leda.
1902 Aristides Maillol. Mediterrània.
1903 Josep Llimona. Desconsol. Josep Clara. Èxtasi.
1904 Enric Clarasó. Eva.
Pau Gargallo. La bèstia de l'home.
Cap al 1903 L. Escaler. Cap de fada.
1903-1910 Josep Llimona. Monument al Doctor Robert.
1905 Aristides Maillol. Mediterrània. S’exposa al Salon d’Automne de París.
Gustau Violet. La verema.
Cap al 1906 Pau Gargallo. L’Amor.
1907 Aristides Maillol. Pomone.
Josep Llimona. Desconsol.
Cap al 1907 Eusebi Arnau i Lluís Bru. Muses. Escultures de l’escenari del Palau de la Música Catalana (Barcelona).
Pau Gargallo. Mascareta de la grenya.
1909 Manolo Hugué s’instal·la a Ceret.
1910 S’exposa Pomone de Maillol al Saló de París.
Aristides Maillol inicia l’Ile-de-France.
1911 Manolo Huguet. Jove Catalana.
1911-1912 Manolo Huguet. La Llobera.
1913 Josep Llimona. Joventut o Ondina.
1914 Esteve Monegal. Dona que es pentina.
1915 Casanovas. Eva.
1918-1928 Aristides Mailloll. La venus de collar.
1923 Frederic Mares. Plenitud.
1924 Pau Gargallo. La segadora.
1927 Pau Gargallo. Petita ballarina espanyola.
1928 Josep Clara. Darrera versió de La deessa (plaça Catalunya, Barcelona).
Mares. Al·legoria de Barcelona (plaça de Catalunya).
Cap al 1930 Juli González. Cap de l’oncle Joan.
1931 Pau Gargallo. Gran Bacant.
1932 A. Sánchez. Escultura de horizonte.
Pau Gargallo. Antínous.
1933 Enric Monjo. Nuu femení.
Pau Gargallo. Profeta. Pau Gargallo. Acadèmia. J. Rebull. La Gitana. L. Cristòfol. De l’aire a l’aire.
1934 Manolo Hugué. La bacant.
Exposició de Pau Gargallo a la Sala Parés.
1935 O. Domínguez. Cueva de Guanches.
Josep Clarà. Joventud.
1936 Juli González. Bust femení.
Monument dedicat a Pi i Maragall. Paseig de Gràcia de Barcelona.
1937 Juli González. La Montserrat cridant.
Aristides Maillol presenta Les tres nimfes a l’Exposició Universal.
J. Cañas. Dinamiter
A. Paredes. El més petit de tots.
1939 Juli González. L’home cactus.
1939-1943 Aristides Maillol. La Rivière.
1940 Reinauguració del monument a Pi i Maragall del passeig de Gràcia amb una al·legoria de la Victòria (Barcelona).
1950 Josep Clarà és l’encarregat del monument als caiguts franquistes a Barcelona.
1951 Florensa/Clarà. Monument dels Caiguts (Barcelona).
1954 A. Ferrant. El Sagrat Cor.
M. Capdevila. Corona per a un màrtir.
Cap al 1955 J. Rebull. Relleu de la façana principal de l’abadia de Montserrat.
1956 F. Torres. Maternitat.
1959 L. M. Saumells. Tales de Milet.
1960-1963 S. Aulèstia. Sideroploide.
1961 Josep M. Subirachs. Espirals.
1962 M. Gudiol. Home agenollat.
1965 X. Corberó. Antesala.
1967 Joan Miró. Rellotge de vent.
1968 Joan Miró. Lluna, sol i una estrella.
1969 Antoni Tàpies. Taula de despatx amb palla.
Josep M. Subirachs. Home i dona.
1973 Domènech Fita. Sèrie Mòmies.
1974 X. Medina Campeny. The permanent Delégate to the UN.
1975 A. Alfaro. Bon dia llibertat.
A. Jové. Metafísica.
1977 F. Amat. Cartrons Oaxaca.
1978 F Torres Monsó. Gran mural.
1979 Guinovart. Contorn-Entorn.
J. Roca Sastre. Mosaics.
1984 J. R Viladecans. Renovant flames.
1986 S. Solano. El Puente.
1987 J. Vila-Grau. Com una guitarra.
1987-1988 X. Corberó. H. M. The King i H. M. The Queen.
1988 J. Subirà-Puig. Casque riveté.
Perejaume. Cim de Catiu d’or.
1990 Antoni Tàpies. Núvol i cadira. Fundació Antoni Tàpies (Barcelona).
R. Mesa. La marca de Palestina.
1992 R. Lichtenstein. Cap de Barcelona.
A. Llena. David i Goliat.
1992-1993 Antoni Tàpies. Rinzen.

Pintura

1901 Hermen Anglada-Camarasa. Dansa espanyola.
1902 Ramon Casas. La càrrega.
Joaquim Mir. Cala Sant Vicenç.
Pablo Picasso. La Flor del Mal.
1904 Isidre Nonell. Les desgraciades o Misèria.
1905 Xavier Nogués. Paisatge de Banyoles.
1907 Pablo Picasso. Les senyoretes d’Avinyó/Les demoiselles d’Avignon.
1909-1914 Grup de Ceret o Escola de Ceret.
1910-1911 J. Sunyer. Pastoral.
1911 Enric Prat de la Riba encarrega a Joaquim Torres-García la realització dels murals del Saló de Sant Jordi (Barcelona, Palau de la Generalitat). Hi col·laboren Eugeni d’Ors, Josep Folch i Torres i Josep Clara.
Reforma de la decoració d’Olivella a la Sala Parés.
1912 Pablo Picasso. Bodega amb cadira de reixeta.
1913 Torres-García. La Catalunya eterna.
1914 Josep M. Sert. Decorat per al ballet La légende de Joseph, a l’Òpera de París.
R. Barradas. Figura.
1915 Torres-García. Mon repòs. Frescs de Terrassa.
1916 Torres-García inicia la tercera pintura mural del Saló de Sant Jordi del Palau de la Mancomunitat.
S’exposa públicament per primer cop Les senyoretes d Avinyó.
Josep M. Sert. Vestuari de Las Meninas, a Sant Sebastià.
1917 F Picabia. Retrat d’Espanyola.
J. Sunyer. Cala Forn.
Pablo Picasso. L’arlequí.
1918 Primera exposició de Miró a les Galeries Dalmau.
Joan Miró. La casa de la palmera.
Joan Miró. Hort amb ase.
Josep M. Sert. Decorats i vestuari per a Les jardins d’Aranjuez.
J. Sunyer. Elvira amb el gat.
1919 Pablo Picasso. Figurins per al ballet Le Tricorne, a l’Alhambra Theatre de Londres.
Joan Miró. Retrat d’una vaileta.
Joan Miró. Autoretrat.
F Camps Ribera. Figura femenina.
1920 Joan Miró. Poble i església de Mont-roig.
Joan Miró. Cavall, pipa i flor vermella.
Joan Miró. Natura morta amb conill.
Josep M. Sert. Decorat per al ballet
Le astuzie Femminili a l’Òpera de París.
Instal·lació de Joan Miró a París.
1920-1921 Joan Miró. La Masia.
1921 Joan Miró. Retrat d’una ballarina espanyola.
1922 Exposició de Francis Picabia a les Galeries Dalmau.
1923 J. Aragay. Vacances és presentada a la seva exposició de les Galeries Laietanes.
1923-1924 Salvador Dalí. Retrat de García Lorca.
Joan Miró. Terra llaurada.
Joan Miró. Paisatge català (el caçador).
1924-1925 Joan Miró. El carnaval d’Arlequí.
1925 Nous frescs del comte de Montseny al Saló de Sant Jordi (Barcelona, Palau de la Generalitat).
Joan Miró. L’acomodador del music-hall.
Joan Miró. Cap de pagès català.
Joan Miró. Ballarina II.
Joan Miró. Ceci est la couleur de mes rèves.
Primera exposició de Dalí a les Galeries Dalmau.
Salvador Dalí. Noia dreta a la finestra.
1926 Segona exposició de Dalí a les Galeries Dalmau.
Salvador Dalí. Acadèmia neocubista.
P. Pruna. Vestuari de La Pastorale de S. Diaghilev al teatre Sarah Bernhardt, París.
Exposició Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés.
1926-1927 Josep M. Sert. El calvari (catedral de Vic).
1927 J. Serra. Paisatge d’Horta.
Joan Miró i M. Ernst. Decorats de Romeo i Julieta.
1928 R. Benet. Entre les barques.
J. de Togores. Composició.
1929 X. Güell. Asfalt (quadre sonor).
J. Sandalinas. El poeta.
J. Santos. Un món.
A. Planells. Crim perfecte.
Salvador Dalí. Segona estada a París.
Primera exposició personal de Dalí a París a la Galeria Goemans.
Goemans, Magritte, Gala i P. Eluard visiten Dalí a Cadaqués durant l’estiu.
1930 Exposició J. Sunyer a la Sala Parés. Hi presenta La Pastoral.
E. Bosch Roger. Paral·lel.
Salvador Dalí. Conferència a l’Ateneu Barcelonès sobre la «Posició moral del surrealisme».
1931 Salvador Dalí. La persistència de la memòria.
J. Mercadé. El gran cenobi.
1932 Torres-García. Composició Constructiva.
Joan Miró. Decorats de Jocs de nens amb els ballets russos. Montecarlo.
Xavier Nogués. Elogi del Senyor Esteve.
1933 F. Domingo. Apolo Palace.
1934 R. de Campany. Paisatge.
J. Massanet. Projecció metafísica.
1936 Joan Miró. Signes i figuracions.
Joan Miró. Pintura damunt «masonite».
Salvador Dalí. Presagi de la guerra civil.
1937 Joan Miró. Pintura morta amb sabatot.
Aidez l’Espagne (cartell).
G. Cochet. Exposició amb 264 obres a la Pinacoteca del passeig de Gràcia (Barcelona).
1938 Hermen Anglada-Camarasa. Montserrat.
P Pruna. La mort del soldat de Franco.
1941 Salvador Dalí. Autoretrat tou amb cansalada a la brasa.
1943 Joan Brossa, primer poema objecte. Dissolució de les fronteres entre gèneres artístics.
1944 Joan Miró. Sèrie de litografies Barcelona.
1946 J. Orihuel. La morta.
1948 J. Ponç. Nocturn.
Antoni Tàpies. Presentació al Primer Saló d’Octubre amb Collage de les creus.
Tàpies entra al Dau al Set amb Tríptic.
1949 Modest Cuixart. Suite lírica.
1950 Primera exposició personal de Tàpies a Barcelona.
Tàpies exposa per primera vegada al certamen internacional de l’Institut Carnegie de Pitsburg.
1951 Salvador Dalí. Crist de sant Joan de la Creu.
1952 J. Guinovart. La família del pastor.
1954 Salvador Dalí. Les Montres Molles (Rellotge tou en el moment de la seva primera explosió).
J. J. Tharrats. Maculatura.
1955 Tàpies. Gran pintura grisa.
Hernández Pijuan. Primera exposició individual a Mataró.
1956 A. Clavé. Sèrie dels reis, reines i guerrers.
J. Brotat. Col·legi.
Joan Brossa. Poema-objecte (escombra, fitxes de domino i ferro).
1957-1958 Joan Miró i J. Llorens Artigas. Mur de la Lluna.
1958 A. Saura. Retrato imaginario de B. Bardot.
A. Clavé. El guerrer negre.
1959 Albert Ràfols-Casamada. Blau profund.
Hernández i Pijuan. Pintura (Vilanova).
1960 R. Durancamps. Museu del Prado.
J. J. Tharrats. Oemathion.
1961 Antoni Tàpies. T invertida sobre fondo negro.
Joan Miró. Blau I, II, III.
1962 Albert Ràfols-Casamada. Homenaje a Schònberg.
R. Vallès. Cosmogonies.
1962-1963 Antoni Tàpies. Blau i marró.
1963 Antoni Tàpies. Relleu amb cordes.
X. Valls. Paisatge del Sena.
1965 Antoni Tàpies. Matèria en forma de peu.
1966 M. Villa. Nu.
E. Vallès. La sardana de Vespai.
1967 F. Artigau. L’Snack Nova York.
1971 J. Hernández Pijuan. Copes i gammes.
J. Pericot. Espai 88 amb progressió perpendicular 625 T.
1973 X. Serra de Rivera. Prestidigitació.
1974 Joan Miró. Vesperança del condemnat a mort.
1975 Joan Miró. Enamorats.
Manuel Capdevila. Es dimoni d'Algaida.
1976 J. Guinovart. La corda de Portlligat.
1977 Eduard Arranz. Bravo.
1979 Joan Miró. Tapís de la Fundado Joan Miró.
1981 A. Riera. La closa inquietud.
Albert Ràfols-Casamada. Matí-Cadaqués.
1982 Èxit de Miquel Barceló a Kassel, París i Bordeus. A. Porta. Zush.
1984 Miquel Barceló. L’amour fou.
1985 M. Gudiol. Noia de front i dues figures al fons.
1987 X. Grau. Casc antic.
1991 Hernández Pijuan. Memòria de la Segarra.
Antoni Tàpies. Díptic de la campana.
1992 Retrospectiva de pintures de J. Hernández Pijuan a l’Espai Tecla Sala de l’Hospitalet.

Arts menors

1914 Moblista Gaspar Homar, deixeble de Francesc Vidal.
1915 J. C. N. Forestier, paisatgista que s’encarregà, juntament amb Nicolau M. Rubió i Tudurní, de la zona enjardinada de l’avantprojecte de Puig i Cadafalch del recinte de l’Exposició Universal.
1919 J. Aragay presenta les seves ceràmiques a l’Exposició d’Art.
1920 J. Aragay creà un obrador ceràmic a Breda.
1921 Santiago Marco director del FAD.
1925 Gran participació catalana a l’exposició d’arts decoratives de París.
1927 Èxit de l’exposició de J. M. Gol a Londres.
1932 J. Mercadé. Caixa amb tapadora.
1962 J. Royo. 1962.
1966 J. Grau-Garriga. Paisatge del llam.
1972 M. A. Raventós. Despertar la Terra.
1976 M. Milà. Xemeneia A-14.
1982 X. Mariscal. Tamboret dúplex.
1983 Óscar Tusquets. Joc de te «Oronda».
1987 A. Bisbe. Col·lecció de joieries Barcelona.
1989 R. Puig Cuyàs. L’abraçada.
1991 T. Vidal. Vegetals.
1992 J. Mariscal. Cobi, mascota dels Jocs Olímpics.

Literatura, música, cultura

1900-1906 Publicació de Joventut.
1901 Els sots feréstecs, de R. Casellas, primera novel·la modernista catalana.
1905 Víctor Català (Caterina Albert) publica Solitud.
Josep Maria Junoy. Arte y artistas.
1906 E. Prat de la Riba. La Nacionalitat Catalana.
1921 Eugeni d’Ors. Publicació del Glosari en forma d’articles al diari La Veu de Catalunya.
Eugeni d’Ors. La Ben Plantada.
1908 Publicació del Papitu.
1911 L’Almanach dels Noucentistes.
1917 Picabia comença a publicar a Barcelona la revista 391.
Junoy publica la revista Troços.
Joan Salvat-Papasseït dirigeix la revista Un enemic del poble.
​​​​​​​1924 Publicació de la revista Nou ambient.
Publicació de la revista de fotografia Lux.
Primer Anuario de la fotografía española.
1924-1926 Publicació de La mà trencada.
1925 Publicació de Quatre coses.
Publicació de la revista La ciutat i la casa.
1926 Publicació de la revista L’amic de les arts.
1928-1929 Publicació de Les Arts Catalanes.
1929 Publicació de Helix.
1930 Salvador Dalí. La femme visible.
1933 Publicació de la revista Art.
1935 Salvador Dalí. La conquete de l’irrationnel.
1936 F. Callicó. L’art i la revolució social.
1937 S. Gasch. La pintura catalana contemporània.
J. Merli. 33 pintors catalans.
1943 J . F. Ràfols. Estudi Elarte modernista en Barcelona.
1944 Cuadernos de arquitectura.
1946 Únic número d’Algol per J. Brossa.
1947 Publicació de Cobalto.
1949 Revista Cobalto i Cobalto 49 (primer número dedicat a Joan Miró).
1956 Publicació del Dau al Set (Cuixart, Brossa, Miró, Ponç, Puig...).
1957 Primer número del Correo de los Artes.
1978 Revista On.
1984-1987 Revista De Diseño.
1986 Revista Temes de Disseny.
1987 Revista Ardi.
1992 El F. C. Barça guanya la primera Copa d’Europa.