Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic

Dates històriques

Segles VIII-X Art Preromànic.
911 Sunyer I, comte de Barcelona.
950-992 Borrell II, comte de Barcelona.
985 Al-Mansur saqueja Barcelona.
988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet.
992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona.
1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona.
1018 Abat Oliba, bisbe de Vic.
1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona.
1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona.
1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

Arquitectura

Segle IX
819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes (Rosselló).
822 Fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
823 Fundació del monestir de Sant Andreu de Sureda (Rosselló).
878 Fundació del que serà el monestir de Sant Miquel de Cuixa a partir del bastiment d’una església dedicada a Sant Gervasi d’Auxerre per part d’una comunitat de monjos. Cuixa (Conflent).
888 Primera consagració de l’església de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
885-887 Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
839 Acta escrita de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Final del segle IX-inici del X Inici de la construcció (fins al segle XII) dels baptisteris preromànics, a partir de vestigis de l’Antiguitat tardana, de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental).
Segle X
944 Fundació i inici de construcció (en permanent reconstrucció fins als segles XIII i XIV) del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà).
Construcció de l’església de Sant Quirze de Pedret, ampliada al segle XII. Cercs (Berguedà).
Restauració de la catedral d’Elna (Rosselló).
Construcció de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, prop de l’antic poblat iber i romà, ampliada al segle XI i reconstruïda al segle XII. Olèrdola (Alt Penedès).
Inici de la reconstrucció dels monestirs de Ripoll, Serrateix, Sant Pere de les Puelles a Barcelona, Santa Cecília de Montserrat (Barcelona).
Construcció de l’església de Sant Julià de Boada (Baix Empordà).
945 Consagració de l’església de Sant Pere de Puelles (Barcelona).
956 Inici de la construcció de l’església de Sant Miquel de Cuixa (Vallespir).
974 Finalització de la construcció i acta de consagració de l’església preromànica de Sant Miquel de Cuixa (Vallespir).
977 Acta de consagració de la primera església del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
Segle XI Protagonisme de l’arquitectura anomenada Llombarda.
Segona meitat segle XI i segle XII Expansió de nous ordes monàstics a Catalunya: renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics.
1000-1030 Castell de Mur (Lleida).
1001 Guifré II de Cerdanya funda el monestir de Sant Martí del Canigó (Conflent).
1009 Primera consagració de l’església baixa del monestir de Sant Martí del Canigó (Conflent).
1015 S’inicien les obres de la catedral de Girona.
1018 Inici de la construcció, promoguda per l’abat Oliba, de la basílica de Sant Vicenç de Cardona (Bages).
1020 Comença la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès) (seg. Sureda).
1022 Consagració de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà).
1023 S’inicia la construcció de la Seu de Lleida.
1025-1050 Finalització de les naus i del sistema de coberta de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) (seg. Sureda).
1025-1028 Consagració de la basílica de Sant Joan el Vell de Perpinyà (Rosselló).
1040 Consagració de la basílica de Sant Vicenç de Cardona (Bages). Un exemple del primer art romànic.
1032 Acta de consagració del segon temple (que és una ampliació del primer temple, promoguda per l’abat Oliba) del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
1035-1040 Realització i consagració de les reformes de capçalera, torres, església subterrània del Pessebre i església dedicada a la Trinitat, de l’església preromànica de Sant Miquel de Cuixa (Vallespir), promogudes per l’abat Oliba.
Cap al 1035 S’acaba l’església de Santa Margarida de la Tossa de Montbui (Anoia).
1035-1040 Consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell).
1036-segle XIII Es completa el conjunt catedralici de Girona.
1038 Consagració de la catedral de Vic. Més tard va ser destruïda, excepte el campanar, per tal d’aixecar-hi l’actual.
1039 Es finalitza la construcció de l’església de Sant Pere de Casserres (Osona).
1040 Consagració de l’església de Sant Vicenç de Cardona (Bages).
Consagració de la Seu d’Urgell (Seu d’Urgell). Consagració de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria (avui desapareguda) de la Seu d’Urgell, després d’haver estat totalment reformades.
Consagració de l’església del monestir de Santa Maria d’Arles del Tec (Rosselló).
1040-1050 Construcció de l’església del castell de Marmellar (Barcelona).
1047 Consagració de l’església romànica de la catedral de Barcelona.
1047-1062 Consagració de l’església de Sant Martí d’El Brull (Barcelona).
Cap al 1049 Comença la construcció de l’església del monestir de Sant Pere d’Àger (Lleida) (seg. Sureda).
1058 Consagració de l’antiga seu romànica de Barcelona, de la qual només es conserven algunes impostes.
1059-1070 La Col·legiata d’Àger (segons Edicions 62).
1064 Inici de construcció de l’església del monestir de Sant Llorenç de Munt (Barcelona) (seg. Sureda).
1066 Consagració de l’església de Sant Miquel de Fluvià (Girona) (seg. Sureda).
Cap al 1066-1080 Construcció de l’església del monestir de Sant Jaume de Fortanyà (Berguedà). Exemple d’arquitectura del primer romànic tardà, amb decoració anomenada llombarda (seg. Barral).
1069 Consagració de l’església de Santa Maria del Mur (Lleida) (seg. Sureda).
Final del segle XI Construcció església de Sant Miquel de Cruïlles (Girona) (seg. Sureda).
Església de Sant Pere de Ponts (Lleida) (seg. Sureda).
Segle XII
1112 Nova consagració del nou edifici de l’església de Santa Maria de Terrassa, després de les invasions.
1175 Data del contracte de renovació de la Seu d’Urgell entre Ramon Lambard i el capítol catedralici.
1175-1195 Renovació de la Catedral de la Seu d’Urgell.
1120 Consagració de l’església de Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental). Decoració llombarda típica del primer romànic.
1123 Consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça).
Segona meitat del segle XII Reconstrucció i ampliació de l’església de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
Consagració de la basílica de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Fins al segle XIII Construcció del Castell de Miravet (Ribera d’Ebre).
1149 (seg. Barral)-1150
Fundació del monestir cistercenc de Poblet (Conca de Barberà).
En construcció al llarg dels segles XII i XIII.
1151 Consagració de l’església de Santa Maria de Serrabona (Rosselló).
1160 Fundació i inici de construcció del monestir cistercenc de Santes Creus (Alt Camp). En construcció durant els segles XII, XIII i inici del xiv.
1163 Consagració de l’església de Santa Maria de Solsona (Solsonès).
1170-1200/1166-1185 (seg. Pladevall). Construcció del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà).
1177-segle XIV Fundació i construcció del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges (Urgell). .
Final del segle XII (seg. Barral)/1171 (seg. Pladevall) Inici de la construcció de la Catedral de Tarragona.
1173 Consagració de l’església de Santa Eugènia de Berga.

Pintura

Cap al 975-1000
Miniatures del Beat de la Seu d’Urgell. Museu Diocesà de la Seu d’Urgell (Lleida).
Miniatures Beat de Girona. Il·lustracions fetes a Lleó, però que ingressaren, a causa d’un llegat testamentan, a la catedral de Girona, on encara s’hi conserven. Influiran en tota la producció artística local dels segles XI i XII.
Final dels segles X-XI Pintures murals de les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental). Les dues primeres representen la tendència «internacionalista» de la pintura preromànica catalana, i la segona representa la línia local. Pintures murals de l'església de Sant Quirze de Pedret (Barcelona). Avui al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsonès).
Segles X-XI-XII Biblia de Rodes. Exemple de l’art de la il·luminació de manuscrits, procedent de Sant Pere de Rodes. Avui a la Biblioteca Nacional de París.
Cap al 1000 Biblia de Ripoll o Biblia de Farfa. Procedents del monestir de Ripoll (Ripollès). Avui a la Biblioteca Apostòlica Vaticana (Roma).
Mitjan-final del segle XI Pintures murals de la capella de Santa Creu del castell de Calafell (Baix Penedès).
1050-1100 Decoració de l’absis i arc de triomf de l’església del castell de Marmellar (Barcelona). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) (en ocasions se’ls considera del 1040-50, però també s’ha apuntat la possibilitat que es tracti de murals primitius tardans).
1070-1100 (seg. Sureda) o mitjan XI (seg. Barral) Pintures murals de la capella circular de l’església del Sant Sepulcre d’Olèrdola (Alt Penedès). Es troben a cavall entre la tradició més arcaica (Sant Miquel de Terrassa) i les formulacions pròpies de la pintura romànica.
Cap al 1080 Pintures murals de l’Evangeli (entre elles La lapidació de Sant Esteve) de l’església de Sant Joan de Boí. Barruera (Alta Ribagorça). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Cap al 1100 Pintures de l’absis de l’església de Santa Maria de Mur. Avui entre el Museu de Boston i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Final del segle XI-inici del XII Pintures murals de l’església de Sant Quirze de Pedret (Berguedà). Avui repartides entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) (dues absidioles) i el Museu Diocesà de Solsona (absis principal i arc triomfal). Aquestes pintures, juntament amb les corresponents a les decoracions murals de les esglésies del Burgal, Santa Maria d’Àneu, Àger, Biasca, Orcau i Tredós, que s’inclouen a la cronologia corresponent al període 1100-1150, se situen a vegades en el període 1080-90.
1100-1150 Pintures murals de l’absis de l’ermita de Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobirà). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) (seg. Sureda). Pertanyen a l’anomenat cercle de Pedret.
Pintures murals de l’absis de l’església del monestir de Sant Pere de Burgal (Pallars Sobirà). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) (seg. Sureda).
Pintures murals de l’absis de l’església del monestir de Sant Pere d’Àger (La Noguera). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Fragment de pintura mural situat entre la nau i la porta d’accés al claustre de l’església de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) (seg. Sureda).
Pintures murals de l’absis de l’església de Sant Sadurní d’Ososmort (Barcelona). Avui al Museu Episcopal de Vic. Pintures murals de l’absis de l’església de Sant Joan de Bellcaire (Baix Empordà). Avui al Museu d’Art de Girona. Pertanyen a l’anomenat cercle d’Ososmort.
1123 (data de consagració de l’església de Sant Climent) Mestre de Taüll i Mestre del Judici Final, Pintures murals de l’església de Sant Climent i Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Segon quart del segle XII Mestre de Pedret. Decoració de l’absis de l’església de Sant Pere de la Seu d’Urgell (Lleida). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Final de segle XII-volts 1200 Pintura mural de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Frontal d’estuc de Sant Andreu de Sagàs. Museu Episcopal de Vic.
Segle XIII Frontal d’altar (fusta policromada) de Sant Serni de Tavèrnoles. Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona.
Frontal de l’Apostolat. Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona). Composició tripartida, amb la Maiestas domini dins la màndorla.
Frontal d’Ix (pintura al tremp sobre fusta) de l’església de Sant Martí d’Ix (Alta Cerdanya). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona). Composició tripartida, amb la Maiestas domini dins la màndorla.
Mestre d’Avià. Frontal d’Avià. Pintura sobre taula i relleus d’estuc del frontal d’altar de l’església de Santa Maria. Avià (Berguedà).
Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Quirze de Durro Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Frontal d’altar. Pintura sobre taula i relleus d’estuc de l’església de Mosoll (Cerdanya).
Frontal d’altar. Pintura sobre taula i relleus d’estuc de l’església de Gia o Xia (Alta Ribagorça).
Frontal d’altar. Pintura sobre taula i relleus d’estuc de l’església parroquial de Cradet (Pallars Jussà).
Baldaquí o biga de Tost. Pintura sobre taula, avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.
Biga de la Passió. Pintura sobre taula. Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.
Biga de Sant Miquel de Cruïlles. Pintura sobre taula. Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Escultura

Segle X
Cap al 974 Consagració de l’Ara d’altar, del monestir de Sant Miquel de Cuixa (Conflent).
Final del segle X Ara portàtil d’argent repussat amb l’ànima de fusta i el centre de pisarra, originària del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). Avui al Museu d’Art (Girona).
Segle XI
Primer quart del segle XI
Entre el 1009 i el 1026 (data de consagració de l'església) Capitells de l’església superior de Sant Martí del Canigó (Conflent).
1019-1020 Llinda de marbre de la porta principal de l’església del monestir de Sant Genis de Fontanes (Rosselló).
1040? Relleu escultòric en forma de Pantocràtor de la façana de l’església de Santa Maria d’Arles del Tec (Vallespir).
1022 (data de la consagració de l'església) Capitells i cimacis dels dos ordres de columnes de la nau central de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà).
Cap al 1030 Llinda de marbre, finestra i ara faltar de l’església de Sant Andreu de Sureda (Rosselló).
Cap al 1045-1066 Capitells de l’interior de l’església de Sant Miquel de Fluvià.
1050-1070 Capitells de l’interior de catedral de Santa Eulàlia i Sant Julià d’Elna (Rosselló).
Cap al 1058 (data de la consagració de la catedral) Capitells i les impostes de la seu romànica de Barcelona. Museu d’Història de la Ciutat, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Casa dels Canonges (Barcelona).
Final segle XI Capitells de Santa Maria de Besalú (Garrotxa). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Capitells, impostes i la cornisa de l’absis de Sant Pere d’Àger (La Noguera).
Capitells i cimacis del claustre i capitells del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs.
Capitells del claustre de Sant Benet de Bages.
Capitells de la porxada de Santa Maria de Manresa.
Segle XII
Inici del segle XII Majestat Batlló. Talla de fusta policromada al tremp, elaborada pel Taller de Ripoll, i provinent d’un lloc imprecís de la regió d’Olot (Garrotxa). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Marededéu de Ger. Talla de fusta policromada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
1102 Possible datació dels relleus escultòrics de la façana (llinda) de l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà.
1146-1150 Renovació escultòrica classicitzant, amb la realització de la tribuna i el claustre en marbre vermell, del monestir de Sant Miquel de Cuixa. Els fragments de l’antiga tribuna estan reaprofitades avui en el portal d’accés a l’església de Sant Miquel de Cuixa (Conflent).
Mitjan segle XII Mestre de Cabestany. Cap d'home, procedent de Sant Pere de Rodes. Avui al Museu del Castell, Peralada (Girona).
1147 Arcs del claustre del monestir de Sant Pere de les Puelles (Barcelona).
1150-1190 Timpà, capitells, claustre i diversos portals de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
1150-1170 Façana monumental en forma d’arc triomfal amb escenes bíbliques i motius geomètrics del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
1151 Conjunt escultòric de la tribuna i la galeria meridional del claustre de Santa Maria de Serrabona.
1160-1170 Claustre adjacent a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
1172-1206 (època de l’abat Berga) Capitells de la galeria septentrional del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
1190-1207 Construcció del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Firmat en una inscripció pel mestre Arnau Cadell.
Mitjan-final del segle XII Claustre de Sant Benet de Bages (Bages).
Portal de Sant Vicenç de Besalú (Garrotxa).
Claustre/capitells de Santa Maria de Lluçà (Osona).
Enriquiment escultòric de les façanes monumentals de Sant Pere i Santa Maria de Vic (Osona). Avui al Museu Episcopal de Vic.
Façana monumental en relleus, avui gairebé desapareguda, de l’església de Santa Maria de Solsona (Solsonès).
Columnes historiades de l’església de Santa Maria de Solsona (Solsonès). Avui al Museu Diocesà i Comarcal (Solsona).
Portal del claustre amb capitells i arquivoltes de la catedral de Solsona (Solsonès).
Mare de Déu del Claustre. Provinent de la catedral de Santa Maria de Solsona (Solsonès). Avui és dins la capella del claustre de la mateixa catedral, construïda el 1700. Museu Comarcal i Diocesà (Solsona).
Davallament d’Erill-la-Vall. Grup escultòric tallat en fusta policromada, elaborat al taller d’Erill. Avui al Museu Episcopal de Vic (cinc figures) i al Museu Nacional d’Art de Catalunya (dues figures) (Barcelona).
Timpà amb la Maiestas mariae de la façana de l’església de Santa Maria de Cornellà de Conflent (Conflent).
Portal del claustre (timpà i capitells) de la catedral de Tarragona.
Entre el 1171 i el 1186 Claustre amb frisos de la seu d’Elna. Santa Eulàlia i Sant Julià d’Elna (Rosselló).
Capitells de la giróla del monestir de Sant Pere de Besalú (Garrotxa).
Segona meitat XII. Frontal d’altar, relleu en fusta policromada, de l’església de Santa Maria de Taüll. Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Final del segle XII-XIII Claustre amb temes profans del monestir de Santa Maria d’Estrany (Bages).
Relleus (capitells historiáis, frisos de pilars) de la catedral de Girona.
Capitells historiats del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cap al 1173 Mestre de Cabestany. Timpà de l’església de Santa Maria de Cabestany (Rosselló).
Mestre de Cabestany, Portada monumental del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). Avui se’n conserven fragments dispersos entre el Museu Mares (Barcelona), el Fitzwilliam Museum (Cambridge) i el Museu de Peralada (Girona).
Relleu de l’aparició de Jesús als seus deixebles al mar. Procedent de la portada del monestir de Sant Pere de Rodes. Avui al Museu Mares (Barcelona).
Segle XIII
Pels volts del 1200 Ramon de Bianya. Relleus de les columnes del claustre de Santa Eulàlia i Sant Julià dElna (Rosselló).
Ramon de Bianya, lauda sepulcral del bisbe d’Elna Guillem Jordà, situada al claustre de la mateixa seu.
1210-1211 Ramon de Bianya. Lauda sepulcral de Guillem de Gaulcem a la façana de Santa Maria d’Arles del Tec (Vallespir).
1219 Ramon de Bianya. Maiestas domini del portal de Sant Joan el Vell (Perpinyà).
Claustre de la catedral de Tarragona.
1251 El Santíssim Misteri. Grup escultòric de fusta. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

Arts menors

Mosaic
Final del segle X-inici de l’XI Mosaic de l’església de Sant Pere de Terrassa. Figures geomètriques policromes, seguint els models dels mosaics romans i paleocristians. Terrassa (Vallès Occidental).
Segle XII Mosaic de Santa Maria de Ripoll. Ripollès. Avui a la col·lecció Rogent, Collbató (Baix Llobregat); al Museu de Ripoll, i al Museu Episcopal de Vic.
Segle XIII Mosaic de la catedral de Tarragona.
Mobiliari i altres
1035-1076 (regnat de Ramon Berenguer I). Mancús d’or. Avui al Gabinet Numismàtic de Catalunya. Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
Cap al 1050-1060 Evangelari procedent de l’escriptorium de Vic. Museu Episcopal de Vic.
1095-1122 Estendard de Sant Ot. Procedent d’un reliquiari d’altar del bisbe Sant Ot de la Catedral de la Seu d’Urgell. Avui al Museu Tèxtil i d’Indumentària (Barcelona).
Final del segle XI-cap al 1125 Tapís de la Creació del tresor de la catedral de Girona. Avui al Museu de la Catedral (Girona).
Cap al 1200 Creu processional de Riells. Mostra de l’orfebreria religiosa del romànic, procedent de l’església parroquial de Sant Vicenç de Riells del Fai (Vallès). Avui al Museu Diocesà de Barcelona.
Primera meitat del segle XIII Banc de Sant Climent de Taüll. Banc presbiterial triple provinent de l’església de Sant Climent de Taüll (Ribagorça). Avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).