En aquest mapa s’han cartografiat les calories disponibles per dia i per capita als diferents estats que en tenen informació. Aquestes dades no corresponen a les quantitats que consumeix cada individu en un país concret, sinó que tan sols indiquen que, d’acord amb la producció i les importacions d’aliments, la mitjana de calories proporcionada per aquests aliments disponibles per habitant té un valor determinat. Tenint en compte que una part important dels aliments de què es disposa no es consumeix (pèrdues durant la preparació, caducitat, etc.), el consum real d’aliments és sempre inferior a la disponibilitat. D’altra banda, com que es tracta d’un valor mitjà, es pot inferir que aproximadament la meitat de la població consumeix menys d’aquesta quantitat i l’altra meitat, més. En qualsevol cas, és una dada orientativa sobre la suficiència o l’escassetat d’aliments en un Estat i que permet una comparació internacional.
Existeix una forta correlació entre poca disponibilitat d’aliments i desnutrició. Les taxes més elevades de desnutrició, les trobem a Àsia i a l’Àfrica septentrional. Els països amb una situació més desfavorable són: l’Afganistan, Angola, Armènia, Burundi, la República Centreafricana, la República del Congo, Eritrea, Etiòpia, Haití, Kenya, Libèria, Madagascar, Moçambic, Mongòlia, Somàlia i Tanzània. Tots aquests estats tenen una disponibilitat mitjana inferior a les 2.000 kcal/dia. Les famílies que han de subsistir amb dietes que tenen un contingut energètic inferior a 2.000 kcal per persona i dia –menys del 10% de les quals són proteïnes i menys del 20% greixos– constitueixen el veritable problema mundial pel que fa a l’alimentació i la nutrició. Aquestes famílies dediquen més del 70% dels seus ingressos a menjar diàriament, destinats únicament a tres o quatre aliments, sempre els mateixos.
Es calcula que la falta d’aliments i les conseqüències que se’n deriven afecten 800 milions de persones, segons estimacions de la FAO. En la Cimera Mundial sobre l’Alimentació que va tenir lloc a Roma l’any 1996, els líders mundials es van comprometre a reduir el nombre de persones que passen fam a uns 400 milions l’any 2015. Tanmateix, l’actual ritme de creixement de la població mundial i les inversions majoritàries en altres despeses no permet preveure que sigui possible assolir aquest objectiu (vegeu els mapes 53 i 54, d’una banda, i 83, 92 i 136, de l’altra).
Els problemes relacionats amb la malnutrició
Entre el 1970 i el 2000 la quantitat d’aliments disponibles per persona augmentà de 2.400 a 2.800 kcal/dia en el conjunt mundial, i de 2.100 a 2.700 en el països en desenvolupament. Aquest notable creixement experimentat als països en desenvolupament va reduir a més de la meitat la proporció de persones subnodrides respecte a la població total: del 37% el 1970 es passà al 17% l’any 2000; en nombres absoluts, es baixà d’uns 1.000 milions de persones desnodrides a gairebé 800 milions. El principal problema, però, no és tant la producció mundial d’aliments com el seu repartiment i la seva accessibilitat.
Els mals més importants relacionats amb la nutrició al món són:
- Malnutrició proteicocalòrica, anomenada també kwashiorkor, per falta de calories i de proteïnes.
- Trastorns per manca de iode, amb alteracions neurològiques i retards en el desenvolupament psicomotor.
- Deficiència de vitamina A, que causa mortalitat infantil, ceguesa, trastorns immunitaris i diarrees.
- Anèmia ferropènica, per manca de ferro, que afecta el desenvolupament psicomotor i intel·lectual, i és causa de morbiditat fetal durant l’embaràs.
- Obesitat i excés de pes, epidèmia als països desenvolupats i indicador transicional del desenvolupament.
D’altra banda, la nutrició d’una comunitat està íntimament relacionada amb:
- La disponibilitat i la varietat d’aliments en l’àmbit local.
- El creixement i el desenvolupament econòmics.
- Les despeses pressupostàries en salut pública, ensenyament i serveis socials (vegeu els mapes 20, 21 i 102).
- Els compromisos governamentals i la participació comunitària.
Es necessiten solucions que comportin transformacions profundes, ja que si bé les accions d’emergència són molt útils per a salvar vides, tenen un efecte pal·liatiu i no resolutiu. Conjuntament amb la FAO, l’ONU i la UNICEF, el Programa Mundial d’Aliments i les ONG tenen una funció decisiva en la lluita contra la fam i la desnutrició al Tercer Món. Al món desenvolupat, mentrestant, els problemes de salut predominants deriven d’una ingesta excessiva d’aliments i del sedentarisme.
Les alimentacions més saludables
Existeixen dos models alimentaris que destaquen per la seva salubritat arreu del món: la dieta mediterrània i la dieta japonesa. La dieta mediterrània incorpora una alimentació variada, amb abundants aliments vegetals, oli d’oliva, vi i quantitats moderades de carn, peix i derivats lactis. La dieta japonesa, per la seva banda, es basa en el peix, l’arròs, les hortalisses i la soia, entre d’altres. Ambdues dietes són les més saludables del planeta, tot i que darrerament s’observa un deteriorament del model mediterrani.