Què busquem quan entrem a Enciclopèdia.cat? Les consultes dels usuaris ofereixen una fotografia interessant dels temes que desperten més interès i de les necessitats d’informació que ens porten a consultar una enciclopèdia digital.
Les entrades més visitades durant el 2025, que en bona part coincideixen amb les que han ocupat les primeres posicions els darrers anys, abracen àmbits molt diversos: història de Catalunya, humanitats, llengua i cultura popular, ciència, ciències naturals, geografia i mitologia, a més d’altres continguts d’interès general.
Aquesta diversitat suggereix que els usuaris combinen les consultes vinculades al currículum educatiu —per estudiar, preparar treballs o resoldre dubtes— amb les motivades per la curiositat, la cultura general o el desig d’aprofundir en un tema determinat.
La història de Catalunya, un dels grans centres d’interès
La història de Catalunya té una presència especialment destacada. Jaume I de Catalunya-Aragó és un dels personatges històrics més consultats. També destaca la corona catalanoaragonesa i dos episodis decisius de l’edat moderna: la guerra dels Segadors (1640-52) i la guerra de Successió Hispànica (1701-14).
Que aquests continguts apareguin reiteradament entre els més consultats evidencia el pes que manté la història de Catalunya tant en l’àmbit educatiu com entre els interessos generals dels lectors.
Del Renaixement als Jocs Florals
Les humanitats formen un altre gran bloc. Entre els continguts més visitats hi ha el Renaixement, un dels grans moviments culturals de la història europea.
En l’àmbit de la cultura catalana destaquen els Jocs Florals de Barcelona, restaurats el 1859 i estretament vinculats a la Renaixença.
A les consultes sobre història i literatura s’hi afegeix l’interès per la mitologia grega i romana, un univers de déus, herois, mites i relats que continua tenint una presència important en l’educació, la literatura i la cultura occidental.
Expressions, refranys i oficis artesans
Entre els continguts més consultats també n’hi ha de relacionats amb el patrimoni lingüístic, etnològic i cultural. Les Expressions i els refranys mostren l’interès per les formes tradicionals de la llengua, la fraseologia i la saviesa popular transmesa de generació en generació.
Un altre contingut destacat és Els oficis artesans, que permet acostar-se a activitats, tècniques i formes de treball que han tingut un paper important en la història econòmica i social del país.
Aquest tipus de cerques evidencia que Enciclopèdia.cat no és només una eina per consultar personatges, dates o definicions, sinó també una porta d’accés al patrimoni cultural i a les formes de vida tradicionals.
La taula periòdica i el món natural
La ciència també ocupa un lloc destacat. Una de les entrades més visitades és la taula periòdica, una eina fonamental per comprendre els elements químics i una consulta especialment vinculada a l’àmbit educatiu.
Les ciències naturals aporten diversos continguts entre els més visitats. Hi trobem Els fongs, Característiques generals dels ocells i la fulla.
La presència d’aquests temes confirma el paper d’Enciclopèdia.cat com a recurs de suport per a l’aprenentatge de les ciències, però també reflecteix un interès més general pel coneixement de la natura.
De l’Alt Empordà a Osona
El territori és un altre dels grans àmbits de consulta. Entre els continguts geogràfics més visitats hi ha l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dues comarques amb una forta personalitat geogràfica, històrica i cultural. També hi trobem Osona, una altra de les comarques catalanes que desperta més interès entre els usuaris.
Aquestes consultes mostren la vigència dels continguts de geografia local i comarcal i l’interès per conèixer millor el territori, des de les característiques físiques i la població fins a la història, l’economia i el patrimoni.
Què ens expliquen totes aquestes cerques?
Més enllà de saber quines entrades acumulen més visites, les dades permeten observar com s’utilitza avui una enciclopèdia digital.
D’una banda, molts dels continguts més consultats —Jaume I, la guerra dels Segadors, el Renaixement, la taula periòdica, els fongs o els ocells— tenen una clara relació amb els continguts curriculars de les diferents etapes educatives. Enciclopèdia.cat continua sent, per tant, un recurs al qual recorren estudiants i docents per trobar informació estructurada i contextualitzada.
Però les cerques van més enllà. La mitologia, els refranys i expressions, els oficis artesans o les comarques catalanes mostren també el pes de la curiositat i de l’interès per la cultura general, la llengua, el patrimoni i el territori.
Hi ha, a més, una dada significativa: bona part d’aquests continguts es repeteixen entre els més visitats cada any. Això permet identificar uns interessos força estables entre els usuaris d’Enciclopèdia.cat, en els quals conviuen la necessitat d’aprendre, la consulta puntual i el simple plaer de descobrir.
Unes cerques que s’han convertit en notícia
Aquest interès per saber què consultem quan entrem en una enciclopèdia o un diccionari ha traspassat els mateixos portals d’Enciclopèdia Catalana.
Una entrevista de Pau Cortina de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a Marga Pradas, responsable d’Enciclopèdia.cat, i Núria Bort, responsable de Diccionari.cat, va permetre donar a conèixer les tendències de consulta dels dos portals: quins continguts enciclopèdics desperten més interès i quines paraules generen més cerques al diccionari.
Si voleu saber quines han estat les paraules més buscades a Diccionari.cat, podeu consultar l’article Quines són les paraules més buscades a Diccionari.cat?.
La informació va despertar un notable interès mediàtic i va tenir ressò en mitjans generalistes, diaris digitals, ràdios i televisions d’arreu del país. Aquests són alguns dels continguts que s’hi van dedicar:
- 3CatInfo — «“Déu-n’hi-do” encapçala la llista de paraules més buscades a Diccionari.cat»
- ARA — «Com s’escriu “déu-n’hi-do”? Els 10 dubtes més buscats a Diccionari.cat»
- RAC1 — sobre les paraules que més busquen els catalans al diccionari digital
- VilaWeb — sobre les paraules més consultades a Diccionari.cat durant el 2025
- Betevé — sobre les paraules que van generar més consultes durant l’any
- Nació — «“Déu-n’hi-do” o “biaix”: les paraules més consultades del diccionari el 2025»
- El Periódico — peça audiovisual sobre «déu-n’hi-do», «badar», «compte» i «biaix»
- Diari de Girona — sobre les paraules més consultades pels usuaris
- LleidaDiari.cat — sobre els mots en català que desperten més consultes
- Gerió Digital — «“Déu-n’hi-do”, “badar”, “compte” i “biaix”, entre les paraules més consultades en català»
- Cugat Mèdia — «Què ens fa anar al diccionari? “Déu-n’hi-do”, “senyal” i “biaix”, entre les paraules més buscades el 2025»
- YouTube — « 'Déu-n'hi-do' encapçala les paraules més buscades al diccionari català»
- Canal Taronja Central — «‘Déu-n’hi-do’ encapçala les paraules més buscades al diccionari català»
Les cerques dels usuaris ens ofereixen, en definitiva, una particular radiografia dels nostres interessos. I vosaltres, què heu buscat darrerament a Enciclopèdia.cat?