L’Onze de Setembre de 1976, Sant Boi de Llobregat va acollir la primera gran celebració pública de la Diada Nacional de Catalunya després de la dictadura franquista. Cinquanta anys després, aquella jornada és recordada com una fita en la recuperació de les llibertats democràtiques i de l’autogovern de Catalunya.
L’11 de setembre de 1976, menys d’un any després de la mort del general Franco, Sant Boi de Llobregat es convertí en l’escenari d’una de les grans mobilitzacions de la Transició a Catalunya. Era la primera gran celebració pública de la Diada Nacional de Catalunya des del 1939, tolerada pel Govern Civil després de dècades de prohibició.
La convocatòria havia estat impulsada per l’Assemblea de Catalunya, l’organisme unitari de l’oposició antifranquista més ampli creat a Catalunya des de la fi de la Guerra Civil. Constituïda clandestinament el 1971, havia aconseguit aplegar partits polítics, sindicats, moviments veïnals, col·legis professionals, entitats culturals i religioses i nombrosos grups i sectors socials.
«Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia»
La mobilització de Sant Boi no fou un fet aïllat. Durant el 1976, les reivindicacions democràtiques havien ocupat progressivament l’espai públic. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, el Míting de la Llibertat, la Marxa de la Llibertat i nombroses mobilitzacions obreres, socials i polítiques havien fet visible una oposició al franquisme cada vegada més organitzada.
Bona part d’aquest moviment confluïa en una consigna que es convertí en un dels lemes de la Transició a Catalunya: «Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia».
A Sant Boi, milers de persones van reclamar precisament la recuperació de les llibertats democràtiques i de les institucions d’autogovern. En l’acte hi intervingueren Octavi Saltor, Miquel Roca i Junyent i Jordi Carbonell, tres representants de sensibilitats polítiques diferents.
L’elecció de Sant Boi tenia, a més, una forta càrrega simbòlica. A l’església de Sant Baldiri hi ha la tomba de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge de 1714 i una de les figures històricament vinculades a la commemoració de l’Onze de Setembre.
De Sant Boi a la gran Diada de 1977
La Diada de 1976 anticipà una mobilització encara més gran. Un any després, l’Onze de Setembre de 1977, Barcelona visqué una manifestació multitudinària per reclamar l’Estatut, el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu president a l’exili, Josep Tarradellas.
La situació política havia canviat ràpidament. Les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República s’havien celebrat el 15 de juny de 1977 i els diputats i senadors catalans elegits s’havien constituït en Assemblea de Parlamentaris.
Paral·lelament, Tarradellas negociava amb el Govern espanyol el restabliment de la Generalitat de Catalunya, institució que havia mantingut a l’exili la seva continuïtat durant el franquisme. El restabliment es formalitzà el setembre del 1977 i Tarradellas tornà a Barcelona el 23 d’octubre, rebut multitudinàriament. Des del balcó del Palau de la Generalitat pronuncià el cèlebre «Ja sóc aquí!».
El procés culminaria, en aquesta primera etapa, amb la Constitució espanyola del 1978 i amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, aprovat en referèndum el 25 d’octubre d’aquell any. Catalunya recuperava així institucionalment l’autogovern que havia estat suprimit per la dictadura.
Cinquanta anys després
Aquest 2026 es compleixen cinquanta anys de la Diada de Sant Boi. La Generalitat de Catalunya ha situat la commemoració d’aquella jornada en el centre dels actes institucionals de l’Onze de Setembre, i Sant Boi acull diversos actes de record d’una mobilització que va unir reivindicació nacional i democràtica.
Mig segle després, la Diada del 1976 permet reconstruir un moment decisiu de la història contemporània de Catalunya: el pas de la resistència antifranquista a la recuperació pública de les llibertats i, poc després, al restabliment de les institucions catalanes d’autogovern.