Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Josep Pijoan i Soteras
Historiografia catalana
Historiador, tractadista d’art i poeta.
Vida i obra Cursà estudis de lletres i arquitectura a Barcelona L’any següent d’haver acabat la carrera d’arquitecte 1902, emprengué un viatge formatiu a Itàlia, on fou deixeble de l’historiador de l’art Adolfo Venturi i contactà, entre d’altres, amb el pensador i historiador Benedetto Croce i el poeta Gabriele D’Annunzio El 1904 es traslladà a Madrid, on establí una intensa relació intellectual amb Francisco Giner de los Ríos, al qual dedicà posteriorment el llibre Mi Don Francisco Giner 1927 D’ençà d’aquella data i fins al 1910, desenvolupà a Catalunya una transcendental activitat d’…
Gregori Maians i Siscar
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com a conseqüència del…
Roc Chabàs i Llorens
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al s XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, publicà, en dos volums, una Historia de la ciudad de Denia 1874-76, notable per la qualitat de les seves fonts i molt ben rebuda per la crítica L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad Arqueológica Valenciana 1875, soci d’honor de la…
Pierre Vilar
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…
Joan Lluís Vives i Marc
Estàtua de Joan Lluís Vives i Marc, obra de Josep Aixa (1880), al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i filòsof.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…
, ,
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Historiografia catalana
Medievalista.
Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el 1905 i el…
esgrima
![](/sites/default/files/media/EEC/esgrima_1.jpg)
L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
natació
![](/sites/default/files/media/EEC/natacio_piscina_1918_Sabadell.jpg)
El Club Natació Sabadell, pioner de la natació catalana, construí la primera piscina de 25 m de l’Estat espanyol (1918)
CN SABADELL
Natació
Esport aquàtic consistent a recórrer una distància determinada a l’aigua sense tocar el fons per mitjà de moviments repetits de braços i cames en el mínim temps possible.
Basat en el domini de la facultat innata de nedar, s’utilitzen diferents estils en la seva pràctica Normalment es desenvolupa en una piscina La natació en aigües obertes té lloc fora de la piscina i consisteix en la disputa de proves de llarga distància, habitualment quilomètriques Altres modalitats esportives associades a la natació són els salts, el waterpolo i la natació sincronitzada Els britànics es posaren a practicar la natació a mitjan segle XIX en rius, llacs i ports marítims L’esport, en general, era una activitat emergent a tot el món civilitzat Per aquest motiu, la inclusió de la…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,