Resultats de la cerca

Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista

Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una tercera fase 2011-14 preveu…

Fou fundat l’any 1903 amb el nom de Foot-ball Club Espanya per tres estudiants barcelonins, Josep Graells, Leandre Rossendo i Joaquim Just La temporada 1906-07 debutà a la segona categoria del Campionat de Catalunya, de la qual es proclamà campió i ascendí a primera En el seu palmarès, hi figuren tres títols del Campionat de Catalunya de primera categoria 1913, 1914, 1917, dos de segona 1907, 1922 i una Copa Pirineus 1914 L’any 1914 disputà la final de la Copa d’Espanya, davant l’Athletic Club Disposava de camp propi, al carrer d’Entença cruïlla amb el de València L’any 1923 es fusionà amb el…

Fou un dels equips més modestos de la capital catalana i l’any 1923 es fusionà amb l’Espanya, que havia estat tres vegades campió de Catalunya La temporada 1923-24 competí a la segona categoria també anomenada primera categoria B del Campionat de Catalunya i ascendí a primera en ampliar-se aquesta categoria Jugà entre els grans del futbol català fins a l’edició 1927-28, que descendí a segona L’any 1931 s’ajuntà amb l’Europa, que era a la segona divisió estatal, per formar el Catalunya L’experiència no reeixí i l’equip es retirà abans d’acabar la Lliga La temporada següent els dos…

Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39 Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la «…

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…

Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’art, estètica i teoria de l’art,…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de Lió 1959, s’especialitzà en història medieval, concretament en la de Catalunya Aquest interès per la història catalana, especialment pel període comtal, procedeix dels seus mestres catalanòfils, P Wolff i P Bonnassie, amb els quals continuà l’escola d’historiadors de Catalunya, denominada “Escola de Tolosa” Entre 1967-71 fou ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona, a París L’any 1971 es traslladà a Barcelona, on visqué fins el 1974 i treballà com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid, per…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…