Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lluís Malagarriga Vallès

Lluís Malagarriga Vallès (dreta)
ARXIU PERE RIBALTA - FONS J. LLÀCER
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des del principi de la dècada de 1960, guanyà la Volta Aèria a Catalunya 1966 acompanyant Julián Bermejo També participà en diverses edicions de la Vuelta Aèria a Espanya El 1971 assumí la secretaria general de l’Aeroclub de Sabadell, càrrec que ostentà durant vint-i-cinc anys Entre altres responsabilitats, fou director de la Volta Aèria a Catalunya El 1973 realitzà l’històric raid aeri de Barcelona a l’illa de Bali acompanyat d’Antoni Almirall Sobrevolà vint-i-nou països amb un avió monomotor i recorregué 32000 km en trenta-nou etapes El…
Josep Llàcer Sallarés

Josep Llàcer Sallarés
Museu Colet
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fill del pioner de l’aviació catalana Ferran Llàcer, el 1931 es feu soci de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant els primers anys volà acompanyant Jaume Picañol Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, fundà juntament amb altres afeccionats l’Aeroclub de Sabadell 1948 i n’assumí el càrrec de secretari Fou un dels primers alumnes dels cursos de l’escola de pilotatge que s’hi fundà El 1949 participà en la primera Volta a Espanya Collaborà en l’organització del Festival Aeri Internacional de Sabadell 1949 en la fusió amb l’Aeroclub de Barcelona, que creà l’Aeroclub…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de…
Francesc Pons i Boigues
Historiografia catalana
Bibliògraf i arabista.
Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels…
Ramon de Rubí i de Marimon
Historiografia catalana
Magistrat, jurista i dietarista.
Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…
Joan Abelanet
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…
Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Publicació anual de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (SASL) que primitivament (1835-39) sortí amb el títol Bulletin de la Société Philomatique des Pyrénées Orientales, i després (1841-43) com a Bulletin de la Société des PyrénéesOrientales, sciences, belles-lettres, arts industriels et agricoles.
El butlletí Amb més de 400 articles publicats, la collecció dels butlletins de la SASL forma un conjunt historiògrafic imprescindible per als estudis rossellonesos També s’han de valorar els “informes anuals sobre els treballs científics”, on se solen trobar informacions interessantíssimes pel que fa a l’arqueologia La part sobre història ha estat sempre minoritària en les activitats i publicacions Entre la desaparició de Le Publicateur des Pyrénées-Orientales 1837 i la creació de la Revue d’Histoire et d’Archeologie du Roussillon 1900, el butlletí de la SASL fou l’única revista local de…
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…
, ,