Resultats de la cerca

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

El desplegament diplomàtic a escala mundial es podria reflectir, d’una banda, per les variables cartografiades en el mapa 129 i, de l’altra, per la localització de les ambaixades que tenen els diferents estats dels món, però aquesta representació és poc viable a l’escala dels mapes que s’inclouen en aquesta obra És per aquest motiu que s’ha escollit la representació cartogràfica d’un grup d’estats amb la voluntat que constitueixin un model representatiu de la diversitat d’estats del món diferents dimensions, diferent poder econòmic i polític, etc i que aproximin el lector a l’anàlisi general…

Vida La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los…

Desenvolupà gairebé tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona i debutà al Comtal la temporada 1958-59 Fou cedit al Club Esportiu Júpiter 1960-61, el Racing de Santander 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64 Jugà durant dotze temporades al primer equip del Barça 1964-76, fins a convertir-se en un dels jugadors que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb 527 partits Començà jugant com a extrem dret, però assolí el seu millor rendiment com a defensa lateral, sense deixar la seva vocació ofensiva Guanyà una Lliga 1974, dues Copes 1968, 1971, una Copa de Fires 1966…

Fou fundat el 1974 per un grup d’amics, entre els quals hi havia l’exjugador de tennis Andrés Gimeno, guanyador d’un títol de Roland Garros, que donà nom a l’entitat Amb 17 pistes de tennis que aviat s’ampliaren a 25, el club passà a ser un dels més ben dotats en nombre de pistes, només per darrere del Reial Club de Polo de Barcelona El 1989 fou pioner en la construcció d’una pista de pàdel, a la qual posteriorment se’n sumaren quatre més Les seves installacions han acollit esdeveniments importants, com la Copa de la Reina de tennis competició antecessora de la Copa Federació, el 1986, la Nec…

Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums rurals en vies de…

Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors…

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos…

Les seves primeres activitats foren la participació en diferents concursos locals i regionals de fotografia i cinema El 1980 presentà una selecció dels curts rodats pels seus socis a la seu del Film Club Manresa Després d’algunes jornades d’aprenentatge a Manresa, decidí impulsar un Concurs Nacional de Cinema Amateur La primera edició es realitzà el 1982 i fou organitzada per Joan Bertrán, Josep Giralt, Josep Obradors, Sadurní Rovira i Josep Vendrell Conscients de la progressió irresistible del vídeo, optaren per incorporar-lo el 1993 Entre el 1990 i el 1995 el certamen es convertí en…

Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que…