Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Castell de Copons
Art romànic
Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…
Castell de Bonner (Gósol)
Art romànic
D’aquest castell no queda cap rastre només el coneixem per la documentació, per altra banda bastant escassa Això fa pensar que la seva importància devia ser minsa Malgrat que no se n’hagi trobat cap element, creiem que cal ubicar-lo en el lloc anomenat Bonner, al Riu de Valls, on avui només queda l’església de Santa Margarida, gairebé enrunada L’única referència al castell de Bonner la tenim en un document bastant tardà, car data ja del segle XIV El dia 21 de juny de l’any 1309 a Salou, Sibilla, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà i el rei Jaume II, signaven un document pel qual…
Santa Margarida de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090 Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094 El 1 9 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà…
Santa Maria del castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…
Sant Bartomeu, o Sant Cristòfol, de Burg (Farrera)
Art romànic
L’esment més antic conegut de la vila de Burg data del 1032, en què el comte de Pallars Sobirà, Bernat, i la seva mare Estefania vengueren un feu i una parròquia a la vila de Burg a Miró Bardina per un mul, una sella i cinc cuixes de porc, tot plegat valorat en 100 sous Burg és també una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, dins la vall de Tírvia L’any 1073 aquesta parròquia, juntament amb les de Baien i Alendo, eren del bisbe d’Urgell, el qual les establí a Orset i al seu nebot Drog En el testament del 1093 del bisbe Guillem Arnau, aquest deixà a la Seu d…
salt d’obstacles
Hípica
Modalitat hípica en què un genet a cavall ha de superar amb un ordre predeterminat un recorregut fixat d’obstacles, obtenint la mínima penalització.
Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys…
Santa Cecília de Pedralbes (Barcelona)
Art romànic
Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix terreny on es…
bitlles lleoneses
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que es basa en l’habilitat a obtenir la màxima puntuació fent que una bola semiesfèrica faci un recorregut determinat sense tocar les bitlles.
El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un diàmetre d’entre 13 i 15…
Santa Cristina de Corçà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de migjorn Hom pot notar en els murs d’aquesta construcció els diversos tipus d’aparell F Baltà L’església de Santa Cristina és situada uns 2 km a ponent de la vila de Corçà, dins el seu terme municipal Es troba aïllada enmig de terrenys de conreu, a poca distància de la riba esquerra del riu Rissec Mapa 334M781 Situació 31TEG009479 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Corçà a Bordils L’església és entre les poblacions de Corçà i Monells és visible a l’extrem de migdia d’un camp de conreu que limita, pel costat oposat, amb la carretera…
voleibol
ARXIU M. GENS
Voleibol
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors en una pista rectangular (18 × 9 m)
de superfície llisa Consisteix a fer passar la pilota, colpejant-la amb la mà o els braços, al camp contrari per damunt d’una xarxa collocada de manera transversal al mig de la pista La xarxa té una altura de 2,43 m en les competicions masculines i de 2,24 m en les femenines En categories inferiors, l’altura és més baixa La pilota és de pell, té una circumferència de 65-67 cm i pesa entre 260 i 280 gr Els partits es disputen al millor de cinc sets Cada set consta de 25 punts, excepte el cinquè que es juga a 15, però cal una diferència mínima de dos punts per a guanyar un set S’aconsegueix un…