Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Bicis Esteve
Ciclisme
Equip ciclista de bicicleta tot terreny vinculat a la botiga Bicis Esteve de Palamós.
Fou creat el 1989 sota l’impuls de Joan Esteve i Pastor, corredor durant la dècada de 1980, i vinculat al Club Ciclista Esteve Han format part d’aquest equip ciclistes com Marc Trayter, David Lozano, Janet Puiggròs i Ismael Ventura, guanyador de l’Iron Bike 2010
Jordi Fuentes Fernández
Automobilisme
Pilot automobilístic especialitzat en kàrting.
Pioner d’aquesta pràctica esportiva a Catalunya, començà a córrer el 1956 després de fabricar-se ell mateix el vehicle, al qual afegí motor i transmissions de motocicleta Disputà i guanyà quasi totes les curses de l’època, de les quals destacaren les victòries al circuit urbà de la Diagonal de Barcelona 1960 i Montjuïc 1963 Al final dels anys seixanta, collaborà amb Miquel Tàpies en el desenvolupament dels xassís MTK i, més tard, del motor Arisco, el primer produït en sèrie a l’Estat, que fou decisiu en el desenvolupament del kàrting a Catalunya Amb MTK-Arisco guanyà tres Campionats de…
Adel Mechaal
Atletisme
Atleta d'origen marroquí.
Establert a Palamós Alt Empordà des dels cinc anys, l’any 2015 es proclamà campió d’Espanya dels 1500 m i els 5000 m i aconseguí el tercer lloc en els 10 km del Campionat d’Europa de cros El 2016, al Campionat d’Europa d’atletisme guanyà la medalla de plata en els 5000 m, i al Campionat d’Espanya fou medalla de plata en 1500 m i de bronze en 5000 m En el Campionat d’Espanya del 2017 de pista coberta es proclamà campió dels 3000 m i subcampió dels 1500 m, i el mateix any es proclamà campió dels 3000 m en pista coberta al Campionat d’Europa de Belgrad i campió de cros al Campionat …
Unió Esportiva Llagostera
UE LLAGOSTERA
Futbol
Club de futbol de Llagostera.
Fou fundat l’any 1947, i jugà majoritàriament a primera i a segona territorials fins la temporada 2005-06, en què ascendí a preferent després de quedar campió de grup de primera territorial Es mantingué dues temporades a preferent 2006-08 i en la darrera pujà a primera catalana, on jugà només una temporada 2008-09, ja que es classificà en tercer lloc i assolí la tercera divisió En la seva segona temporada en aquesta categoria 2010-11, es proclamà campió de grup i ascendí a segona B després de superar el play-off La temporada 2011-12 participà per primera vegada en la Copa del Rei i la de…
Club de Futbol Gavà
Club de Futbol Gavà
Futbol
Club de futbol de Gavà.
Fou constituït oficialment el 1921, tot i que des del 1916 ja es practicava el futbol a la població La primera denominació fou Atlètic de Gavà Club de Futbol i el primer president, Josep Seculí Inicialment jugà en uns terrenys de la Rambla, però l’any 1924 es traslladà a la Roca i el 1930, a Can Rierals, al terme de Viladecans Durant els primers anys guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria 1946, la Copa Catalana 1946 i el Trofeu Llobregat 1947 El 1952 es traslladà al camp municipal de l’American Lake Ingressà a tercera divisió estatal la temporada 1956-57 però només hi romangué…
pesca submarina
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix en la captura de peixos sense l’ajuda de cap element de respiració artificial.
També és coneguda com pesca subaquàtica o en apnea La pesca submarina és una activitat que es remunta als orígens de la humanitat S’han trobat artefactes prehistòrics que demostren la seva pràctica fa milers d’anys La pesca submarina moderna prové de la Polinèsia francesa, on els nadius pescaven submergint-se amb una llança o arpó La tècnica fou importada a França i començà a popularitzar-se a la Costa Blava al principi de la dècada de 1930, i va ser practicada, entre d’altres, per l’escriptor nordamericà Guy Gilpatric Es redactaren els primers reglaments, s’organitzaren les primeres…
Tomàs Brugada, a Sant Feliu de Guíxols
Tomàs Brugada i Rifà era ganxó, nascut el 1861 La família no li aportà cap patrimoni i es va haver d’espavilar sol Quan tenia vint-i-cinc anys, el 1886, fou el segon soci de G Ferrer, Brugada i Companyia, que començarà a treballar el suro a la seva població d’origen Aviat es convertirà en T Brugada i Companyia, essent-ne ell l’autèntic motor Com a empresari, la seva activitat es manifestarà en un doble sentit la creació i consolidació d’un mercat exterior i la mecanització del procés productiu El seu primer mercat serà el dels Estats Units, que Tomàs Brugada coneixia bé, ja que havia viscut…
surf de vela
Arxiu A. Galí
Altres esports nàutics
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.
En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…
La indústria surera, la més internacional
La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…
Els Burés, el Pasteral. Del Llobregat al Ter
> Esteve Burés i Arderiu Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Els germans Burés —Esteve i Francesc Burés i Arderiu— eren manresans i cintaires, a mitjan segle XIX Aleshores hi havia aproximadament una seixantena d’empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó o de seda, producte, aquest darrer, que s’havia convertit en l’especialitat de la ciutat Alguns eren més ambiciosos i entraren en el camp del filat i del teixit del cotó Fou el cas, per exemple dels Burés Però inicialment els dos germans actuaren per separat La fàbrica del Mig, a Sant Joan de…