Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Crémor tàrtar i àcid tartàric
Quan el vi fermenta a les bótes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins blanc o roig És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar És un element que s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment La medicina l’utilitzava com a diürètic i purgant També era utilitzat entre d'altres Del crémor tàrtar podem obtenir l’àcid tartàric, mitjançant el tractament amb aigua i àcid sulfúric…
els Pirates

José Rodríguez i Antonio G. Picazo, del grup els Pirates
ARXIU A. BALLART
Escalada
Grup d’escaladors.
Durant els seus anys d’activitat 1975-80 obren vies d’alta qualitat, dificultat i bellesa en un estil que incorporà canvis al corrent principal de l’escalada El seu referent foren els escaladors del Terra i Mar de Sabadell i els germans Cerdà del Club Muntanyenc Barcelonès Promogué una escalada més en lliure, més difícil, sense foradar –o fent-ho al mínim – i amb exposició Amb ells apareix el solo integral a Montserrat i l’escalada de velocitat Un exemple fou la Mas-Brullet en un solo integral de 25 minuts Noms com Antonio García Picazo, José Rodríguez, Joan Altimira, Joan Mulero…
La família Casas. Dos-cents anys fent estampats
Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les confusions A més…
Antoni Ramallets i Simon

Antoni Ramallets i Simon
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol.
Ocupà la posició de porter A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa 1941 Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando 1942-44 i seguidament fou cedit al Mallorca 1944-46, a segona divisió El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador 1961 Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un…
,
Martin, Roviralta i Pugnaire
Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta passaren del comerç a la industria de perfums,…
L'alcohol i el gel industrial: Folch i Albiñana
L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
La Teneria Barcelonesa, a Horta
Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…
Els fabricants d’àcids
L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…