Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Joventut Esportiva Obrera de Sabadell
Esport general
Entitat poliesportiva de Sabadell.
Constituïda als anys trenta del segle XX, pretenia fomentar la pràctica esportiva entre la joventut i la classe obrera sabadellenca, fent de contrapès a la visió més elitista i burgesa de l’esport Fou una de les entitats pioneres a fomentar el bàsquet i la pràctica esportiva entre les dones Durant la Guerra Civil organitzà diversos esdeveniments, com curses ciclistes Desaparegué després del conflicte bèllic
polo
RC POLO
Hípica
Esport eqüestre practicat a l’aire lliure entre dos equips de quatre jugadors muntats a cavall.
Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m El terreny de joc és rectangular 270 m × 140 m i la superfície és d’herba Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres cap al 600 aC a…
Club Gimnàstic de Tarragona
© CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Esport general
Entitat esportiva fundada el 1886 a Tarragona, popularment coneguda amb el nom de Nàstic.
És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--,…
,
rugbi
Arxiu Sancha
Rugbi
Esport de pilota que, en la modalitat més popular i estesa, enfronta dos equips de quinze jugadors cadascun, sobre un terreny de joc de forma rectangular (de màxim 100 m × 70 m), amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari.
Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…
Festes singulars, cíviques i globals
Les societats es relacionen amb la festa de manera canviant Hi ha festes que mantenen un lligam amb el passat remot, amb els nostres predecessors, i la seva continuïtat, bé que en molts casos transformada, parla d’un seguit de generacions que han vist en aquella fórmula festiva una interpretació d’ells mateixos i de la pròpia història Però no sempre és així Les generacions presents van creant festes per donar resposta a les necessitats socials que sorgeixen Imatge de l’inici de la processó nocturna del 1999 en homenatge a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de Vimbodí, que té lloc només…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…
L’espai i l’escenografia
Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc…