Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Grup d’Empresa Ribagorçana
Esport general
Club poliesportiu del Pont de Suert.
Fou fundat el 1962 amb la finalitat d’organitzar activitats culturals i esportives per als treballadors de l’antiga hidroelèctrica Enher Té seccions de natació, gimnàstica, tennis, tir, tir amb arc i esquí L’esquí artístic i acrobàtic, l’esquí de muntanya i l’alpí participen en competicions socials i interclubs, Campionats de Catalunya i d’Espanya i proves internacionals Disposa de les installacions de l’estació de Boí Taüll Resort
refugi Manelic
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Queralbs (Ripollès)
També conegut com a refugi Coma de Vaca, és situat al pla de les Eugues, a 1995 m d’altitud, a la confluència dels rius Freser i Coma de Vaca Fou creat el 1959 per a allotjar els treballadors encarregats de fer l’estudi de viabilitat de la construcció d’un pantà a la zona Posteriorment l’empresa hidroelèctrica en cedí l’ús a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi Fou reformat entre el 1998 i el 1999 i té una capacitat de quaranta-dues places El nom de Manelic prové del fet que Àngel Guimerà s’inspirà en aquests paratges per escriure…
refugi de la Colomina
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Es troba dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de l’estany de Colomina, a 2395 m d’altitud Construït l’any 1917, inicialment fou conegut com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que l’habitava i des d’on dirigí la primera obra hidroelèctrica de l’Estat espanyol El 1973 passà a ser propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i el 1985 fou adaptat com a refugi Disposa de quaranta places i l’any 2011 s’hi realitzà una darrera reforma Està inclòs en la volta als nou refugis del parc, coneguda com a…
Parc Olímpic del Segre
PARC DEL SEGRE
Rem
Instal·lació de piragüisme de la Seu d’Urgell.
Fou inaugurat a l’octubre del 1990 per acollir les proves d’eslàlom en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Ocupa 7 ha de terreny al voltant del Segre, i consta d’un canal d’aigües tranquilles de 800 m de llarg i un d’aigües braves de 500 m, amb un desnivell de 6,5 m i un cabal regulable d’entre 5 i 15 m3/s a més, disposa de remuntadors mecànics, una minicentral hidroelèctrica de bombeig i turbina, higienitzador i assecador de material esportiu També disposa d’un gimnàs Té un aforament per a 5000 espectadors i, a banda dels Jocs Olímpics, ha acollit dos campionats…
Rescloses de troncs
Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que…
Fiord
Segons els víkings, Odin i els seus germans construïren la Terra amb les despulles del gegant Ymir De la seva sang en feren la mar i els rius, de la seva carn la terra, dels seus ossos les roques i de les seves dents les pedres El que no explica l’antiga mitologia escandinava és que fa uns 70 000 anys la mar es glaçà i el gel recobrí la terra i les roques més septentrionals Impetuoses llengües de glaç davallaren de les muntanyes excavant profundes valls de parets verticals Seixanta millennis després, ara fa uns 12 000 anys, quan el clima esdevingué més càlid i el gel s’enretirà, la mar pujà…
Nuclear, solar o fòssil?
La major part de l’energia exosomàtica directament controlada per l’home prové de la combustió de matèria reduïda o assimilada per la vida durant el passat de la història de la Terra combustibles fòssils o en el present fusta, energia de la biomassa La major part, però no tota L’energia dels enllaços químics com l’energia del Sol, és energia d’alta qualitat És natural que hom l’exploti preferentment en la forma més còmoda El gas i el petroli resulten més còmodes que no el carbó sòlid, però les reserves explotables són limitades El 1988 s’extragueren 3,39 km 3 de petroli i 1 922 km 3 de gas…
El Volga
En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…
Itaipú
Quanta aigua són 29 km 3 Costa d’imaginar Expressat en litres encara és pitjor 29 000 000 000 000, és a dir 29 bilions de litres Un compromís amb les xifres seria dir 29 000 milions de m 3 , o sigui 29 000 hm 3 És l’aigua continguda en una làmina d’1 m d’alçada que cobrís una extensió de 29 000 km 2 Doncs aquesta ingent quantitat correspon a l’aigua que hi ha en un sol embassament enclavat al cor de la selva missionera L’embassament hidroelèctric més gran del món Itaipú Aquest colós de la generació hidroelèctrica s’alimenta d’una conca hidrogràfica de 820 000 km 2 Està situat…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la taigà
L’esfondrament d’un univers cultural L’escàs efectiu de les poblacions humanes i la seva economia caçadora i recollectora perfectament integrada amb el medi marcaren la gestió dels recursos i el territori a la taigà en el període anterior a la colonització europea, sense comportar problemes ambientals significatius La colonització europea implicà en primer lloc la introducció d’una economia de producció amb una agricultura al límit de les possibilitats de collita acceptable i una intensificació de la pressió cinegètica per a l’obtenció de pells També comportà un creixement de la població i l’…