Segons els víkings, Odin i els seus germans construïren la Terra amb les despulles del gegant Ymir. De la seva sang en feren la mar i els rius, de la seva carn la terra, dels seus ossos les roques i de les seves dents les pedres. El que no explica l’antiga mitologia escandinava és que fa uns 70 000 anys la mar es glaçà i el gel recobrí la terra i les roques més septentrionals. Impetuoses llengües de glaç davallaren de les muntanyes excavant profundes valls de parets verticals. Seixanta millennis després, ara fa uns 12 000 anys, quan el clima esdevingué més càlid i el gel s’enretirà, la mar pujà de nivell i inundà les abruptes valls afaiçonades pel glaç. Havien nascut els fiords.
El fiord de Geiranger (Noruega).
Fotolia
Fiord ve del terme noruec “fjord”, i Noruega és, efectivament, el país dels fiords. De fiords, però, n’hi ha a d’altres indrets del planeta. N’hi ha a les terres i illes quasi deshabitades de l’Àrtic i de l’Antàrtic, n’hi ha a les terres septentrionals del continent americà, a Grenlàndia i a Islàndia, i n’hi ha a les regions meridionals de Xile i l’Argentina i a Nova Zelanda. També hi ha fiords, excepcionalment, a regions més temperades, com el fiord balcànic de Boka Kotorska, l’únic de la Mediterrània. Enlloc, però, no s’ha produït una integració superior entre aquest paisatge singular i les formes de vida dels seus habitants com a Noruega.
La costa noruega és extraordinàriament retallada. Així, mentre que el perfil del litoral té uns 2 650 km, la longitud total de la costa és de 21 347 km. El nombre de fiords supera el miler amb escreix. Les seves aigües poden ser molt profundes, fins a 1 200 m en alguns casos. El fiord més llarg és el de Sognefjord (204 km), encara que n’hi ha d’altres, fins a una trentena, igualment importants, com els de Varangerfjord, Porsangerfjord, Vestfjorden, Trondheimsfjorden, Hardangerfjord o Oslofjorden. Valls glacials com són, en els fiords es desplega un ampli ventall de replans, cubetes i valls suspeses que se sumen a l’espectacle singular dels seus increïbles penya-segats.
L’aigua dels fiords està sempre encalmada, és clar. Per això, i també a causa del clima, extremament fred, l’activitat biològica que s’hi desenvolupa és bastant reduïda. Així, mancat de la característica fortor que té l’aigua de mar a latituds més baixes i envoltat d’airoses muntanyes coronades per blanques glaceres i poblades per boscos ufanosos arrapats als vessants verticals, a l’interior d’un fiord sovint un hom té la sensació de trobar-se, no pas arran de mar, sinó en un paisatge d’alta muntanya com el que envolta els grans estanys continentals dels Alps —tanmateix, també d’origen glacial—, al cor d’Europa.
Els fiords constitueixen magnífiques i plàcides vies de comunicació marítima, mentre que el relleu fortament muntanyós és un enorme impediment per als desplaçaments per terra. Però aquestes dificultats també han servit per a desenvolupar l’habilitat enginyera dels noruecs: Noruega és el país del món amb més túnels per habitant. En tot cas, els fiords han unit els noruecs entre ells, mentre que les imposants muntanyes que es troben a la seva capçalera els han separat de la resta d’Escandinàvia. Per això, els habitants de l’W de Noruega, la regió dels fiords per excel·lència, han desenvolupat una cultura singular i han conservat una peculiar idiosincràsia.
Més de 150 línies de ferris relliguen els pobles noruecs transportant mercaderies, vehicles i persones. Però els nous aires de la tecnologia fan que, als fiords, les comunicacions estiguin experimentant una veritable revolució: ponts i túnels submarins van substituint els ferris, perquè la ciutadania desitja passos permanents per a poder travessar els fiords amb els turismes familiars, en qualsevol moment i amb rapidesa. Des del 1982 s’han construït una desena de túnels i ja estan endegats nous projectes. La longitud dels túnels varia entre 1 700 i 3 800 m, i la profunditat de pas entre 56 i 150 m. Tanmateix, ja se’n projecten de fins a 14 km de llarg i 600 m de fondària.
En temps passats, el fiords oferien seguretat als seus moradors. Però la vida en aquest país trencat i fred no era gens fàcil. Al principi, els habitants dels fiords es dedicaven a la pesca, a l’agricultura i a la ramaderia durant l’estiu, i a les activitats artesanals durant l’hivern. Aquestes activitats encara subsisteixen, però la seva importància econòmica, llevat de la pesca a mar oberta, ha passat a ser força marginal.
A l’interior dels fiords floreix ara la indústria de l’aqüicultura, que cria salmons per al mercat internacional. Alhora, la construcció artesanal de vaixells ha estat substituïda per la moderna indústria naval. Fins al segle XIX, Noruega era un país molt pobre, però la industrialització possibilità una explotació econòmica completament diferent del medi natural.
Abans, els noruecs empraven la força de l’aigua per a accionar serradores hidràuliques i explotar la fusta que posseïen en abundància. Avui, gràcies al cabal dels rius que davallen de les muntanyes i als forts desnivells que aquests han de salvar, Noruega és el primer productor europeu d’energia hidroelèctrica. Una energia barata, renovable i no contaminant, que serveix, però, per a alimentar una indústria no tan innòcua. La disponibilitat d’energia i d’aigua en grans quantitats permet als noruecs produir un material molt preuat: l’alumini (del qual Noruega és el primer productor europeu); als antípodes, Nova Zelanda també en produeix aprofitant idèntiques condicions naturals. Així, les indústries metal·lúrgiques i electroquímiques ocupen les àrees terminals de nombrosos fiords, la situació dels quals resulta alhora molt avantatjosa per al transport marítim de mercaderies.
Allà on les fàbriques no han transformat el paisatge originari, els fiords impulsen també una altra mena d’indústria: el turisme. Els creuers i els ferris s’endinsen en aquestes profundes valls i deixen els visitants bocabadats davant la immensitat del paisatge i l’espectacularitat dels salts d’aigua que, en determinats indrets, s’estimben de dret en la mar. Els fiords, com tota bellesa natural o artificial, han esdevingut finalment un espectacle comercialitzable.