Resultats de la cerca

Fundat per Amadeu Llaverias l’any 1892, estava especialitzat en la gimnàstica higiènica i artística, i difonia la cultura física entre la classe treballadora Estava ubicat al carrer de Sant Pau de Barcelona El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola També organitzava vetllades atlètiques, literàries i culturals El 1902 obrí la Biblioteca Gimnàstica, que al cap dels anys acumulà nombrós material bibliogràfic referit a la gimnàstica El 1906 tancà les portes, tot i que la biblioteca seguí creixent Posteriorment, Amadeu Llaverias es traslladà a Figueres i obrí un nou Gimnàs…

Promotor dels esports de muntanya a la comarca del Maresme, fou un dels membres fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró 1935 Fou nomenat secretari de la secció de muntanya, fou membre de la junta directiva des d’aleshores i presidí l’entitat entre el 1962 i el 1964 A més d’ascensions i travesses als Pirineus i als Alps, a partir del final dels anys seixanta participà en expedicions al’Atles, a Kenya, als Andes del Perú, a Grenlàndia i a l’Himàlaia Aficionat a la fotografia, recollí nombrós material fotogràfic i guanyà diversos premis de fotografia de muntanya…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…

Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…

Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…

Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…