Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Francesc Antoni Andrés Sancho
Sitio del Ciclismo
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí entre el 1935 i el 1947 Resident a Sant Andreu de la Barca, guanyà diversos torneigs de Catalunya i formà part de la selecció catalana en diverses edicions dels Campionats d’Espanya Debutà a la Vuelta a Espanya 1935 El seu primer triomf arribà el 1939, quan guanyà la Volta a Aragó i el Campionat d’Espanya de fons El 1940 guanyà el Trofeu Masferrer i l’any següent la Volta Ciclista a Catalunya 1941, a les files del Futbol Club Barcelona Aconseguí victòries de la Vuelta a Espanya 1941, 1942, 1946 El 1946 defensà els colors del Galindo-Tabey
Àger Vol Lliure
Esports aeris
Club de parapent i paramotor d’Àger.
Fundat el 1997, participa en la Lliga d’Espanya, el Campionat de Catalunya i l’Open FAI Practica el vol a la zona del Montsec i els seus camps d’aterratge habituals són el Camp del Vertet, prop del càmping Vall d’Àger, i el Camp de 300, situat sota la sortida del coll d’Ares Està associat amb l’escola de vol Alsnúvols, que ofereix classes de parapent, paramotor, paratrike, paracaigudisme, cursos de seguretat bàsica, bateigs de vol i vols turístics
Esport Ciclista Sant Andreu
NET EC
Ciclisme
Club de ciclisme del barri de Sant Andreu de Barcelona.
Fundat l’any 1981, nasqué vinculat a les figures de Marià Cañardo, president honorífic del club, i de Fernando Múrcia El seu primer president fou Fidel Asensio, que ocupà el càrrec fins el 1998 L’any 1983 organitzà la primera edició del Trofeu Marià Cañardo El 1992 inclogué dins les seves activitats cicloturistes la clàssica Barcelona-Puigcerdà, que també rebé el nom de Gran Premi Esteban Olivas També es feu càrrec de la Ripoll-Coll d’Ares i de la Ripoll-Berga Participa en les clàssiques de l’àmbit estatal i internacional
Ski Club Camprodon
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de Camprodon.
Fundat l’any 1934, els primers membres foren al mateix temps cercadors de pistes L’any 1943 el Club construí un refugi i un trampolí de salts al Bac de Can Pascal i collaborà en la construcció del xalet d’Ulldeter, d’un teleesquí a coll d’Ares 1965, i l’any 2000 fou un dels fundadors de l’estació d’esquí Vallter 2000 Té seccions d’esquí, muntanya, bicicleta tot terreny i surf de neu, i equips d’esquí alpí, esquí de muntanya corredors d’alt nivell de duatló i curses de muntanya Disposa de les installacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000 Entre els seus esportistes destacà l’…
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica,…
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis…
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…
La primera agricultura: models explicatius
Restes de lleguminoses més antigues dels PPCC, cova de les Cendres, Teulada, ~5600 aC GS Avui és un fet àmpliament admès que les plantes i els animals domèstics que dominaren l'agricultura prehistòrica en les distintes regions europees eren originàries del sud-oest asiàtic Açò, que mai no ha estat seriosament posat en dubte, cal deixar-ho d'antuvi ben explícit a l'hora d'encarar el problema de l'aparició de l'agricultura —o més exactament del sorgiment de l'estadi sòcio-econòmic i cultural del Neolític— als ambients nord-occidentals de la conca mediterrània En efecte, la distribució…
L’exili i l’oblit
El 5 de febrer de 1939, un nombrós grup d’alts càrrecs de la Segona República Espanyola, encapçalat pel president, Manuel Azaña y Díaz, creuava la línia divisòria entre Catalunya i França, seguint la ruta entre la Vajol i les Illes Si la sortida dels caps polítics de la República no va ser tan patètica com la de les prop de 460 000 persones que van envair la Catalunya del Nord pel coll d’Ares, el coll de Lilla, el Pertús o Portbou els principals accessos utilitzats per a passar la frontera, en termes polítics tant el govern de la República com el govern català havien deixat d’…
Les grans batalles
Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…