Resultats de la cerca

Fundat l’any 1915, durant els anys vint i trenta disputà el Campionat de Catalunya Ascendí a primera categoria B Posteriorment la màxima categoria que assolí fou la primera territorial La temporada 2010-11 jugà a segona territorial Disposa d’equip femení i d’equips en categories inferiors

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

Membre del Club Natació Barcelona, ocupava la demarcació de boia, coneguda durant l’època com avantpiquet Fou quatre vegades campió de Catalunya de primera categoria 1945, 1947-49 i també quatre cops campió d’Espanya 1942, 1947-49 Entre el 1945 i el 1949 fou onze vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en què Espanya aconseguí la vuitena posició

El Primer de Maig a Catalunya La darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, instituí el Primer de Maig com a jornada de combat del proletariat internacional L’objectiu era concentrar en un sol dia la lluita contra el capital per la reivindicació immediata de la jornada laboral de vuit hores i, a llarg termini, per convertir en socialista la societat capitalista La data fou escollida com a homenatge a la diada de protesta de Chicago del 1886, que havia acabat amb l’execució política de diversos dirigents obrers nord-americans La…

La frontera de la província de Girona masies desafectas i Guàrdia Civil el 1946 L’estricte control policíac fou un dels elements més representatius del nou Estat franquista Un control que s’establí amb finalitats repressives, defensives i d’ordre públic El vessant repressiu s’acarnissà amb aquelles persones que havien mantingut una actitud contrària al moviment franquista L’acció defensiva es va encarregar de tenir a ratlla els guerrillers espanyols exiliats a França al final de la Guerra Civil enmig d’un context internacional delicat, i l’ordre públic es va concretar en una tasca…

El 5 de febrer de 1939, un nombrós grup d’alts càrrecs de la Segona República Espanyola, encapçalat pel president, Manuel Azaña y Díaz, creuava la línia divisòria entre Catalunya i França, seguint la ruta entre la Vajol i les Illes Si la sortida dels caps polítics de la República no va ser tan patètica com la de les prop de 460 000 persones que van envair la Catalunya del Nord pel coll d’Ares, el coll de Lilla, el Pertús o Portbou els principals accessos utilitzats per a passar la frontera, en termes polítics tant el govern de la República com el govern català havien deixat d’existir, només…

Del començament dels anys seixanta fins al final dels setanta, les ciutats dels Països Catalans conegueren el creixement més ràpid de la seva història En efecte, l’extraordinari augment de població ocorregut en aquest període —que féu que el nombre total d’habitants passés de 7 a 10,5 milions en tot just vint anys— es concentrà de manera molt assenyalada en els àmbits urbans litorals i prelitorals Per contra, extenses àrees de l’interior del Principat amb la Catalunya transpirinenca i la Franja d’Aragó, del País Valencià i, en menor mesura, de les illes Balears, van veure estancar-se la seva…

Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones costaneres El pes de la…

Vista panoràmica de Sabadell des de la torre de Joan Baqués, 1890 AHS Al llarg de la segona meitat del segle XIX, una part poblacions dels Països Catalans van continuar experimentant canvis profunds en la forma, en el nombre d’habitants i en les activitats econòmiques que s’hi produïen Mentre que els nuclis rurals situats a les àrees muntanyoses i allunyats de les noves vies de comunicació van sofrir pèrdues de població per l’emigració de la gent jove, les viles que estaven al costat de les noves carreteres, que tenien estació de ferrocarril i que experimentaven un augment de les activitats…