Resultats de la cerca

Format en el Club Patín de Barcelona, practicà el patinatge sobre rodes de velocitat i l’hoquei sobre patins Jugà amb el Patín fins el 1951 i guanyà un Campionat d’Espanya 1950 Després passà una temporada en el FC Barcelona i dues en el Centre Cultural Creu Roja, abans de fitxar pel RCD Espanyol 1954-62, on alternà la presència en els equips A i B Participà en alguns dels cinc Campionats d’Espanya i quatre de Catalunya que conquerí la primera plantilla Compaginà la tasca de jugador amb la de seleccionador egipci 1955-56 i, un cop retirat, dirigí l’Espanyol 1967-70, amb el qual…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer entrenador del CN…

Format al Club Natació Montjuïc, guanyà la medalla d’or al Campionat del Món júnior 1991 En categoria absoluta, jugà al CE Mediterrani 1991-94, el CN Barcelona 1994-96, el CN Sabadell 1996-2007 i novament al Mediterrani des del 2007 Guanyà dues Lligues 1995, 1996, quatre Copes del Rei 1992, 1995, 1996, 2004 i dues Supercopes d’Espanya 2002, 2005 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on guanyà la medalla de plata, els d’Atlanta 1996, on es proclamà campió, els de Sydney 2000 i els d’Atenes 2004 Amb la selecció espanyola també aconseguí diverses medalles bronze al Campionat d’Europa…

Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…

El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…

Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…

Els precedents de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents 1491 Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau m 1497 Barcino , descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular 1538 Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter 1490/95-1554 Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit…

La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Parlar de cultura quan aquesta es refereix al món de l’islam requereix diverses consideracions prèvies La cultura islàmica, sigui expressada o no en llengua àrab, sempre s’origina i es desenvolupa dins del marc del pensament de l’islam Fragment de tinter, segles XII-XIII MACD A diferència del que succeeix dins del judaisme i del cristianisme les altres dues grans religions a l’entorn de les quals aparegué l’islam, l’imperatiu de la recerca i del desenvolupament del saber és d’índole essencialment religiosa per als musulmans En aquest sentit, frases com “el que viatja darrere del coneixement…