Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
halterofília adaptada
Halterofília
Esport practicat per persones amb discapacitat física consistent en l’aixecament de pesos.
L’especialitat de pressió amb banca forma part del programa de competició des dels Jocs Paralímpics de Tòquio 1964, en categoria masculina, i dels de Sydney 2000, en la femenina Els esportistes s’agrupen per categories de pes, sense tenir en compte el grau de discapacitat, i competeixen segons les mateixes normes que regulen la pràctica no adaptada Els aixecadors adaptats aconsegueixen marques molt similars a les realitzades pels esportistes sense discapacitat A Catalunya s’encarrega de la seva organització i gestió la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat…
marxa cicloturista
Ciclisme
Prova de cicloturisme que normalment es disputa en un sol dia i sobre carreteres asfaltades.
La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista…
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’any 1971 es creà l'Associació Catalana d'Esport i Lleure per a Disminuïts Psíquics ACELL, amb l’objectiu de coordinar i fomentar l’esport i el lleure de diferents entitats dedicades a persones amb discapacitat intellectual Sebastià Llopis Rotllavet en fou el primer president El 1982 passà a ser considerada una agrupació esportiva i el 1997 fou reconeguda oficialment com a federació esportiva Segueix la filosofia de la Special Olympics, que fomenta i premia la participació de tothom i busca la millora de la qualitat de vida i la inclusió social de les persones amb discapacitat intellectual…
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa, i en…
senderisme

Senderisme
FEEC / Xavier Capdevila
Excursionisme
Pràctica de l’excursionisme consistent a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats, especialment els senders de gran recorregut (GR).
Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…
Observacions finals
El treball que el lector té ara a les mans vol, des d’un principi, sostreure’s a la linealitat de les històries més tradicionals Ja en començar aquesta introducció hom posava com a meta l’anàlisi i la descripció comparada de la societat dels Països Catalans des d’una perspectiva interdisciplinària Això s’assoleix en combinar els diferents nivells de lectura que hom pot apreciar en l’obra el dels capítols principals, el dels textos complementaris amb què s’enriqueixen o que n’eixamplen l’abast, i el relacionat amb la illustració, que es prolonga en els textos més llargs a peu de pàgina…
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
La universitat
Estudiants universitaris el curs 1996-1997 La reforma de la universitat, impulsada a partir de la Llei de Reforma Universitària LRU del 1983, ha significat una organització diferent de la institució a partir de la creació de departaments que agrupen el professorat d’un camp de coneixement, la generalització de formes democràtiques de gestió universitària amb la participació del professorat, l’alumnat i el personal de l’administració i una certa obertura a la societat a partir de la creació dels consells socials i altres iniciatives Aquestes mesures han comportat un profund canvi i una…
La investigació científica i tècnica al País Valencià
Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…