Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bitlles càntabres

El jugador de bitlles càntabres Gregorio Sánchez a la bolera de la Peña Bolística Cantabria de Barcelona
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola de fusta.
El birle és una de les dues jugades de què consten les bitlles càntabres Consisteix a llançar la bola cap a les bitlles des del lloc on ha arribat el primer llançament Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de nou bitlles de fusta d’avellaner o de bedoll, de 45 cm d’alçària i un pes que varia entre 550 i 630 g cadascuna, que es colloquen formant una matriu de 3 × 3, i una desena bitlla més petita 28,5 cm i modelada de manera diferent, anomenada emboc Les boles són de fusta d’alzina i tenen un diàmetre d’entre 12 i 18 cm La pista de joc, anomenada corro o bolera , és un espai…
Descripció de les Illes Orientals
Banys àrabs de Ciutat de Mallorca, segle XI JG Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ Descripció de la terra Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961 Insisteix en la importància de la ramaderia, aspecte que també es repeteix…
raquetbol
Altres esports de pilota o bola
Esport de raqueta practicat en una pista tancada, similar a la d’esquaix, en què també el sostre és apte per al joc.
S’hi pot jugar en les modalitats d’individual i dobles els mixtos no s’inclouen en les competicions oficials i presenta moltes similituds amb l’esquaix Les dimensions de la pista són 12,4 m de llargària, 6,04 m d’alçària i 6,04 d’amplària La raqueta utilitzada és de cordatge i té forma triangular La bola és de goma buida –de tipus frontó – i el bot és més ràpid que el de l’esquaix La bola ha de tocar primerament la paret frontal a qualsevol altura i posteriorment ho pot fer al sostre i les parets laterals, tot i que en el cop defensiu es permet que toqui les parets laterals o el…
Camp de les Corts

Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
La Ciutadella i la Barceloneta
Intervenció de la Ciutadella a l’urbanisme barceloní Entre les intervencions urbanes més rellevants del règim borbònic a Barcelona cal esmentar la Ciutadella i la Barceloneta La Ciutadella es començà a construir l’any 1715, amb plànols i sota la supervisió de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom Va significar l’enderrocament de prop de nou-centes cases de la Ribera, una part molt notable del barri més popular de Barcelona La ciutat va haver de pagar les obres de la nova fortalesa que, més que per a defensar els seus habitants, havia estat dissenyada per a reprimir-los, la qual cosa…
bitlles lleoneses

Les bitlles lleoneses són de fusta tornejada de pollancre o faig i de forma troncocònica
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que es basa en l’habilitat a obtenir la màxima puntuació fent que una bola semiesfèrica faci un recorregut determinat sense tocar les bitlles.
El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un diàmetre d’entre 13 i 15…
bowling

Participant de la VIII Catalonia Open Trofeu Galasa (2010), una de les nombroses competicions de bowling que se celebren a Catalunya
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles que consisteix a tombar el màxim nombre possible de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
En funció del nombre de bitlles utilitzades se’n distingeixen dues modalitats el bowling de deu i el bowling de nou El joc de bitlles és un dels més antics que es coneixen Els egipcis, per exemple, ja el practicaven fa 7000 anys i a l’Europa medieval era molt popular entre els nobles i els aristòcrates Al segle XVII els primers colons holandesos van introduir el joc de nou bitlles als Estats Units, però les apostes i la competència que representava per a la pràctica religiosa van comportar la prohibició del joc Tot i això, i de cara a evitar la illegalitat, renasqué amb deu bitlles i s’…
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…
Les comuniats pre-urbanes: territori i assentaments
Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…