Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Trofeu Joan Solé
Ciclisme
Competició ciclista de carretera que es disputa anualment a Manlleu des del 1966.
L’organitza sota diferents fórmules el Club Ciclista Manlleu en memòria del primer president de l’entitat Fou una cursa amateur fins el 1980 i, a partir de llavors, es formulà com a critèrium en un circuit de 800 m al centre de la població Entre els guanyadors hi figuren José Luis Laguía, Antoni Esparza, Celestino Prieto, Joaquim Llach, Miguel Indurain i Julián Gorospe Des del 2009 és l’epíleg del calendari de les grans clàssiques
fórmula
Competició de Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició
NET EC
Automobilisme
Motociclisme
Categoria automobilística i motociclista de competició establerta d’acord amb unes especificacions reglamentàries sobre diferents característiques dels vehicles (dimensions, pes, cilindrada, etc.).
La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional d’Automobilisme el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc…
Copa Saló o Sector de l’Automòbil
Automobilisme
Nom donat a diverses curses automobilístiques disputades al circuit de Montjuïc de Barcelona des dels anys seixanta i fins el 1971.
Aquestes curses, normalment de Fórmula 3, se celebraven el mateix cap de setmana que es disputaven a Montjuïc les curses de les fórmules grans Fórmula 1, 2 o Resistència i rebien un nom o altre en referència a la fira que tenia lloc aquell mateix any Així, per exemple, l’any 1967 es disputà la Copa Sector del Automóvil, guanyada per Henri Pescarolo, amb un Matra-Cosworth També se celebrà el Trofeo Salón del Automóvil de turismes 1968, que guanyà Núria Viñas, amb l’única victòria femenina en curses d’automòbils a Montjuïc L’any 1971 tingué lloc la Copa Salón Internacional del…
Oriol Servià Imbers
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Fill de Salvador Servià, començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmules Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel Campionat Indy Lights que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Mont-real i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de Carl Hass i l’actor Paul Newman El 2011…
Crèdit territorial i mobiliari de Catalunya (1864-1875)
Josep Palomo i Dasca Josep Palomo és un personatge singular Devia ser originari de Mérida, si hem de fer cas d’una esquela d’un familiar seu, que morí i fou enterrat en aquella ciutat extremenya Fa la impressió de ser un home interessat a buscar noves fórmules mercantils i financeres, destinades a dinamitzar el comerç i les finances És difícil valorar la seva influència, però és evident que va aconseguir mobilitzar una sèrie de personatges importants de la societat barcelonina El 1863 era el primer soci i l’administrador de la societat comanditària Josep Palomo i Companyia, que…
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca
© Fototeca.cat
Etnologia
Excursionisme
Historiografia
Política
Historiador, etnòleg i polític.
Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la…
, , ,
economia de l’esport
Els èxits esportius esdevenen un valor dins de l’economia
NET EC
Esport general
L’economia de l’esport s’entén com una part de la disciplina de les ciències econòmiques i socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva econòmica.
Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…
castells
Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
vela
Regata de vela llatina, modalitat de la vela practicada amb una embarcació menor moguda per una o més veles llatines, al port de Barcelona el 1916
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Vela
Esport nàutic que consisteix a controlar la dinàmica d’una embarcació només amb el vent a les seves veles.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…
automobilisme
Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…