Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Olympic Floresta Futbol Sala
Futbol sala
Club de futbol sala del barri de la Floresta de Sant Cugat del Vallès.
Fou fundat l’any 1978 per alumnes de l’escola de la Floresta Un dels principals impulsors fou Pedro José Martín, president del club fins el 1997 La temporada 1983-84 absorbí el Club Graduados i el Finques Lessi disposà d’aquesta manera d’un equip en cada categoria d’edat La temporada 1987-88 el primer equip ascendí a categories d’àmbit estatal i des de la 1993-94 ha competit normalment a la tercera divisió estatal Juga al pavelló poliesportiu Can Llobet
Aeròdrom de Ca n’Oriac
Esports aeris
Antic aeròdrom de Sabadell.
També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell
Olesa Futbol Sala
Futbol sala
Club de futbol sala d’Olesa de Montserrat.
El seu precedent fou el FS Olesa-Rover, fundat el 1976, i que compartí les installacions amb el Club Bàsquet Olesa Jugà en categories territorials fins que al final de la dècada de 1980 es dissolgué Al setembre del 1990 fou constituït de nou i s’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Els darrers anys noranta jugà a la divisió de plata estatal i la temporada 1999-2000 fou finalista de la Copa Catalunya Aquell mateix any baixà de categoria, però la temporada 2000-01 fou campió de la tercera divisió estatal i ascendí altre cop a divisió de plata Hi jugà tres temporades…
Josep Agustí Camats Cabré
Teresa Garcia
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de pes, fisioculturista i aixecador.
Fou atleta del CA Olesa, club en el qual es formà, el CG Barcelonès, el FC Barcelona i l’Hospitalet Fou sis cops campió de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1992, 1995-98 i dues en pista coberta 1992, 1997 Fou campió d’Espanya promesa el 1987 També practicà el rugbi, al Club Rugby Bonanova En aixecament amb potència fou campió d’Espanya 1997 i de Catalunya 2004, 2005, 2007, i guanyà set vegades consecutives el Campionat de Catalunya de pressió amb banc 1998-2004 en la categoria de més de 100 kg En fisioculturisme, guanyà tres títols catalans 2005, 2007, 2010 i obtingué dues medalles de plata en…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
hípica
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
L'agricultura (1914-1984)
Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a nivell…
La producció agrícola i ramadera
A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…