Resultats de la cerca

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926

El 1928 participà en la fundació del Club Femení i d’Esports, on fou entrenadora de natació i gimnàstica, i presidenta 1933-36 Tanmateix, aquell any fou acceptada com a sòcia del Club Natació Barcelona, on desenvolupà totes les seves activitats esportives Fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure 1930, relleus 4 × 50 m 1927, 1928, 1930, 3 × 100 m 1932 i 4 × 100 m lliure, i guanyà la Travessia del Port de Barcelona 1932 També fou recordista catalana i estatal de 300 m, 400 m i 500 m lliure 1930 i de 4 × 100 m lliure 1928-31 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera Reconstituït…

Amb seu a Barcelona, fou creat el 2007, quan la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya, que agrupava setze clubs des del 2002, es transformà en federació, essent la pionera a l’Estat espanyol S’encarrega d’organitzar i dirigir les activitats relacionades amb aquest esport, en les seves tres modalitats estil internacional, line dance o country i hip-hop Amb més de 2000 esportistes federats, és líder dins l’àmbit estatal i té una forta projecció internacional Té alguns campions del món, com Fina Comas o les parelles Miquel Alonso-Eva Angües i Manuel Ramírez-Júlia López Al març…

Fou fundada al novembre del 1986 per Àngel Manso Ortega, el qual fou el seu primer president Promociona, organitza i coordina aquestes tres disciplines La seva activitat ha anat molt lligada a la difusió de l’esquaix al nostre país, un esport que tingué una evolució molt dinàmica durant les dècades de 1980 i 1990, quan es consolidà arribant a la xifra de 1200 pistes construïdes al territori català, distribuïdes entre 185 clubs L’any 2009 tenia 1737 esportistes federats A més d’organitzar les competicions d’àmbit català, collaborà en les tasques organitzatives del Campionat del Món d’Esquaix…

Combina les habilitats del futbol, del tennis i del voleibol L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar la pilota A l’hora de fer la recepció, l’equip que disputa la pilota pot deixar-la botar un cop al terra En competicions femenines o de base pot botar fins a dues vegades Posteriorment, l’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa Es juga individualment i en les modalitats de dobles i triples, i es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior És practicat especialment per jugadors de futbol per millorar…

Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…

El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…