Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Pere Solé Junoi
Futbol
Futbolista i entrenador.
S’inicià l’any 1922 a l’Avenç del Sport, refundat després en la Unió Esportiva Sant Andreu, i en la campanya 1926-27 s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol Jugà en aquest equip durant deu temporades 1926-36 en la posició de mig centre Fou campió de Copa 1929 i jugà 147 partits en les primeres edicions de la Lliga, en què marcà 17 gols Després de la Guerra Civil continuà la seva trajectòria al Girona 1939-40, al Múrcia 1940-42 i l’Alcoià 1942-43 Com a entrenador dirigí l’Espanyol 1942-43, el Sabadell 1943-45, el Betis, el Melilla, l’Atlètic Balears, el Club Esportiu Europa…
Pere Vives i Vich
Història
Militar
Comunicació
Enginyer militar, pioner de l’aerostació, publicista i columbòfil.
Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín…
,
Ramón Zabalo Zubiaurre
Futbol
Futbolista.
Defensa lateral dret, s’inicià al Fort Pienc barcelonès la temporada 1927-28 Pactà amb el Futbol Club Barcelona la seva nacionalització espanyola per poder jugar com a blaugrana, la qual cosa tingué efecte el 30 de maig de 1929 Actuà durant vuit temporades 1928-36 en un total de 236 partits, 93 dels quals a la Lliga, on marcà 6 gols Formà part de l’equip campió de la primera Lliga 1929, i guanyà el Campionat de Catalunya en cinc ocasions 1930, 1931, 1932, 1935, 1936 Exiliat a França durant la Guerra Civil, s’incorporà al Racing de París 1938-40 i conquerí la Copa Jugà al Melilla…
Jaume Comas Font
![](/sites/default/files/media/EEC/Comas_Font_Jaume.jpg)
Jaume Comas Font
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador de bàsquet.
S’inicià com a professional la temporada 1993-94 al Premià de Mar, en la segona divisió La temporada 1994-95 jugà al Mataró, en la mateixa categoria, i les dues següents 1995-97 a la UER Pineda de Mar, en la categoria Lliga EBA i Lliga LEB, respectivament El 1997 passà al Caja Rural Melilla, i el 1998, al Círculo Badajoz, en la mateixa categoria Finalment, l’any 1999 fitxà pel CB Lleida de la Lliga ACB, on seguí fins el 2008 La temporada 2008-09 jugà al CB Sant Josep Girona Lliga LEB Bronze i des del 2009 és jugador del Club Bàsquet el Prat Lliga LEB plata Amb el Lleida fou…
Antoni Giménez Serrano
Columbofília
Columbòfil.
S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou Durant la Guerra Civil Espanyola collaborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva El mateix any fou nomenat tresorer de la…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Jeroni F. Granell i Manresa, de l'arquitectura al vitrall
L’arquitectura modernista està definida pels estils personals com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, els quals marquen un dels períodes més brillants de l’art català Però parallelament a aquests arquitectes tan reconeguts, van treballar molts altres artistes, que amb les seves obres van collaborar a l’expansió i la consolidació del moviment modernista a Catalunya Aquests és el cas de l’arquitecte Jeroni F Granell i Manresa, un artista d’un estil molt personal i amb una extensa obra El podem considerar un dels arquitectes més originals dins el Modernisme…
L'escultura aplicada a l'arquitectura
La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…
El temps del modernisme
Els elements en joc El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, seu de l’assemblea de representants de Catalunya, en el marc del moviment de Solidaritat Catalana La Actualidad, núm 101 Barcelona, 3 de juliol de 1908 BC Primer element Ens hem de preguntar pel temps del Modernisme, però també pel temps dels modernistes Això aquival a voler entendre, alhora, un període històric i la forma com va ser comprès i viscut per alguns dels seus protagonistes, en aquest cas el grup format per intellectuals, professionals i artistes que vivien i treballaven a Catalunya Segon element El…
boxa
![](/sites/default/files/media/EEC/Boxa4_CAClub.jpg)
Ring del Catalunya Atlètic Club, entitat de futbol que es convertí en centre de boxejadors novells a la dècada de 1910
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…