Resultats de la cerca

Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

El seu patronat està format per representants de les institucions catalanes i per destacats empresaris Una de les principals activitats és actuar de mitjancera entre el Consell Català de l’Esport, l’Institut Català de Finances i les federacions esportives catalanes L’any 2006 començà una etapa de rellançament amb la intenció de contribuir a mantenir l’esport català en una primera línea internacional, motiu pel qual es creà el Servei d’Atenció a l’Esportista d’alt nivell que, entre altres aspectes, posa en contacte el món de l’empresa i el patrocini amb els esportistes Juntament amb el Consell…

S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un partit de futbol…

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…

Apelles Mestres 1854-1936 Abril sa Composició de la sèrie de cromos Mesos de l’any Visió amablement irònica d’un poeta modernista que pot inspirar-se en Adrià Gual BC De fet, les grans opcions artístiques, les «defineixen» i fins, en algun cas, com el del Barroc, les «inventen», no els protagonistes, sinó els historiadors, que posen en joc tots els materials possibles, els dels opositors inclosos, i els «llegeixen» des de la seva perspectiva filosòfica o metodològica O, més rarament, els «defineixen», amb textos teòrics més o menys travats, els propis protagonistes Com en el cas del…