Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Frente Sindicalista Revolucionario
Partit polític
Col·lectiu procedent de l’esquerra falangista creat entorn del 1965 o del 1966 que evolucionà vers postulats sindicalistes.
El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un sindicalisme…
Lluís Cerveró i Gomis
Historiografia catalana
Genealogista, historiador i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els s XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València, de l’…
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…
,
Frente Nacional de Alianza Libre
Partit polític
Organització falangista que sorgí el 1968 del Frente Sindicalista Revolucionario [FSR] liderada per Manuel Hedilla i Patricio González de Canales. Menys radical que l’FSR, pretengué d’aplegar tots els falangistes.
Inicialment comptà amb figures com ara Blas Piñar i els generals Tomás García Rebull i Alfonso Pérez Viñeta, els quals l’abandonaren en morir Hedilla el 1970 L’FNAL confluí amb un sector de l’FSR en la Falange de las JONS-Auténtica
Bernadí Llorca i Vives
Historiografia catalana
Historiador i jesuïta.
El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició…
Josep Vicent de l’ Olmo i Conca
Historiografia catalana
Generós i secretari del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de la seva ciutat natal, s’interessà per la matemàtica i per la poesia.
Formà part d’acadèmies de matemàtiques i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Escriví jeroglífics que destacaren pel seu enginy, molt del gust barroc, i una col-lecció d’aforismes que romangué manuscrita –i on segurament no tots eren originals– També, segons sembla, posseí una biblioteca amb nombrosos manuscrits Tot això i el seu interès per l’arqueologia, situa l’autor en l’esfera dels erudits valencians que, després, foren coneguts com els novators i que representen una certa preillustració, a la segona meitat del s XVII La seva fama d’home assenyat el convertí en…
Estudis d’Història Contemporània del País Valencià
Historiografia catalana
Revista del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València que es publicà entre el 1978 i el 1990.
En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà com en català…
Partido Reformista
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol creada a Madrid, després d’una llarga gestació, a l’abrilde 1912 sota el lideratge de Gumersindo de Azcárate i, sobretot, del diputat asturià Melquíades Álvarez.
Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís…
Sulpici Pontic
Historiografia catalana
Paleògraf, arxiver, documentalista i biògraf vuitcentista.
Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina