Resultats de la cerca

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…

Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…