Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l…
Carles Ardit. L'espionatge industrial
De dalt, batan per a acabar de netejar les teles A baix, màquina per al rentatge previ de les teles Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 A dalt, gravat del cilindre A baix, màquina de cilindres per a l’estampació Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 Carles Ardit era, l’any 1806, tinent de director de l’Escola de Dibuix patrocinada per la Junta de Comerç de Catalunya, que tenia la seu a la Llotja de Barcelona Un tinent de director era equivalent a un sots-director general No era un…
Comunió Carlista
Partit polític
Partit dels carlins carlooctavistes, anomenats així pel fet de reconèixer com a monarca l’arxiduc Carles d’Habsburg i de Borbó (Carles VIII), nét de Carles VII, enfront dels seguidors del regent Xavier de Borbó-Parma, designat per Alfons Carles I, l’últim rei carlí.
També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més…
Els Tolrà, a Castellar del Vallès
El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la…
Centre Català
Partit polític
Partit fundat a finals de 1975 a Barcelona per personalitats vinculades al món empresarial (Cercle d’Economia, Jove Cambra, Lliga Europea de Cooperació Econòmica), sense relacions directes amb el franquisme o amb l’oposició democràtica.
Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del…
Partit Independent Terres de l’Ebre
Partit polític
Partit supracomarcal sorgit el 1991 a Sant Carles de la Ràpita i presidit per Daniel Bernardo Calduch.
Els seus promotors concorregueren com a Rapitencs Independents a les eleccions municipals de 1987 1000 vots 16,9% i 3 regidors i 1991 1330 vots 22,36% i 4 regidors En les de 1995 ho féu dins la Federació d’Independents de Catalunya , i aconseguí d’expandir-se a diverses poblacions del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta 3 consellers comarcals al Montsià i 1 al Baix Ebre No va concórrer a les eleccions municipals de 1999 i els seus promotors presentaren una candidatura d’ Esquerra Republicana de Catalunya ERC
Sobirania Popular Directa
Partit polític
Partit constituït al gener de 1934 a Barcelona.
Tenia per objectiu “que l’home arribi a aconseguir la plena categoria de lliure ciutadà” Dirigents Tomàs Madurell Marcet president, Antoni Trias Freixas i Carles Riera Trullàs vicepresidents
Moviment Revolucionari Català
Partit polític
Grup independentista marxista leninista actiu el 1977.
Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any
Butsems i Fradera
M Carles Butsems i el seu gendre Josep Fradera del mosaic hidràulic al ciment Paper comercial M Carles Butsems inicià les seves activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics El 1891 incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera M Carles Butsems inicià les activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics Devia ser el primer o dels primers en aquesta producció Un mosaic hidràulic és una rajola per a pavimentar interiors formada per dues capes La primera matèria era sorra i calç hidràulica per a les dues capes,…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina