Resultats de la cerca

Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el…

Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell,…

Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…

El sedentàride Rotularia spirulaea és un dels anèllides més característics i freqüents dels sediments marins de l’Eocè L’exemplar de la fotografia fa uns 2 cm de diàmetre, i procedeix del Priabonià Eocè superior de Castellolí Anoia Jordi Vidal / MGB Són pocs els anèllids fílum Annelida que han estat identificats en el registre fòssil, en gran mesura per causa de les seves mateixes característiques un cos tou i una absència gairebé generalitzada d’elements esquelètics susceptibles de fossilitzar-se Només n’hi ha alguns que en posseeixen, com els de l’ordre dels erràntides Errantida de la…

El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…

Contrast entre la roureda i l’alzinar, a l’obaga de la carena culminant del Montnegre Ernest Costa Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina 16, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El tram de la Serralada Litoral Catalana situat entre el Besòs i la Tordera que separa el Maresme de les depressions del Vallès Oriental i de la Selva, comprèn una alineació de serres paralleles a la costa, poc elevades i de relleu força suau De sud-oest a nord-est hom pot distingir la serra de Marina, entre el Besòs i el coll de Can Bordoi la serra del Corredor 672 m, entre…

Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…

El desenvolupament dels estudis entomològics, com els d’altres branques de la zoologia, s’inicia tardanament als Països Catalans si hom compara amb la tradició existent en l’estudi d’altres branques de les ciències naturals com per exemple, la botànica, i també en relació amb d’altres països L’entomologia s’inicia als Països Catalans i a la península Ibèrica a començament del segle passat, època en què apareix el primer naturalista espanyol interessat en aquesta ciència No obstant això, durant el segle XVIII, tot i que encara no hi hagué autors autòctons, nombrosos autors estrangers feren…