Resultats de la cerca

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…

Immigració i explosió demogràfica Un segle de grans transformacions demogràfiques Al llarg dels vuitanta-cinc anys que ja compta el segle XX, la població catalana ha conegut unes grans transformacions, tant en el volum i en les característiques dels seus habitants com en els elements de la seva dinàmica En iniciar-se el segle, el nombre d’habitants de Catalunya se situava a la ratlla dels dos milions 1966382 habitants en el cens del 1900 Avui dia, la xifra en voreja els sis milions per tant, en vuitanta anys s’ha produït una triplicació dels efectius, la qual cosa fa del Principat un dels…

Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…

La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a nivell…

El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…