Resultats de la cerca

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994

Es proposà garantir la viabilitat i l’evolució eficaç de les llibertats i dels drets humans Promotors Manuel Roig Seto i Jordi Roig Sans

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…

Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat,…

Assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista Alguns dels seus seguidors contactaren amb Jordi Arquer i es proposaren refundar el Bloc Obrer i Camperol signaren documents com CCI per la refundació del BOC dels Països Catalans Collaboraren amb el Collectiu Comunista Català en l’edició de KO La majoria dels integrants participà en la fundació d’ Independentistes dels Països Catalans al març de 1979

Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…