Resultats de la cerca

Inicialment comptà amb figures com ara Blas Piñar i els generals Tomás García Rebull i Alfonso Pérez Viñeta, els quals l’abandonaren en morir Hedilla el 1970 L’FNAL confluí amb un sector de l’FSR en la Falange de las JONS-Auténtica

Des de 1992 s’anomenà Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España Frente M-L PE El líder era Lorenzo Ruiz Edita Nuestra Lucha Al novembre de 1995 fou inscrit aquest darrer partit amb seu a la Roca del Vallès, promogut per Gregorio Fernández, Jesús Prades, Antonio de Miguel Quiles, Francisco Expósito Prieto y Evangelino Fernández El 1993 s’hi integrà l’ Organización Leninista

Es definí tradicionalista i preconitzà la continuïtat dels principis del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS Dirigents Ramon Forcadell i Prats, Vicente Segrelles Chillida, Enrique Castellá Bertrán i Josep M Palau A l’octubre de 1976 es transformà en Partido Social Regionalista Unión Institucional Ha editat Maestrazgo , Revista Monárquica Maestrazgo i Comarca del Montsià Noticiero Ulldeconense

Es proposà “contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propósitos para con la Patria común de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contención al separatismo” El president fou Matías Colmenares Errea i es nomenà “jefe nacional” al ministre de Marina, el veterà anticatalanista aragonès Antonio Royo Villanova Afirmà tenir com a òrgan de premsa El Nacional

Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o no volia–…

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització del…

També fou conegut com Fracción Trotskista de Comunismo El 1972 una part majoritària del collectiu fundà l’ Organización Trotskista El seu dirigent era Lluís Artur van den Eynden Aníbal Ramos Edità La Aurora La minoria restant es convertí, el 1973, en Liga Obrera Comunista

Fins el 1979 actuà amb la Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional amb el nom de Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria El 1979 una part del collectiu s’integrà a la Liga Comunista

El 1979 FOR-FP es dissolgué i la secció barcelonina de l’ FP i alguns membres de la FOR ingressaren a Liga Comunista La resta recobrà el nom de Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional

També fou conegut com Fracción Obrera Revolucionaria Amb la Fracción Proletaria en defensa de la IV Internacional creà la Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria , dissolta el 1979 Els militants que no s’integraren a la Liga Comunista referen la FOR Impulsà la construcció de la Fracción Trotskista Internacional Edità Qué Hacer