Resultats de la cerca

Aplegà l’ala moderada del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans a Catalunya, el Collectiu Comunista de Catalunya i un sector del Front Nacional de Catalunya Reivindicà el dret a l’autodeterminació i la creació d’un Estat federal Després del debut electoral de 1980 44954 vots, participà en les eleccions legislatives de 1982 28805 vots i en les municipals de 1983, en què obtingué 7 regidors un d’ells a Vic En les autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’Esquerra Republicana de…

Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1984 en la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb NE i Renovadors d’Esquerra El 1985 participà en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Felip Solé i Sabarís, Jordi Gutiérrez i David Casas

Inicialment havia d’incorporar també el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i el Partit dels Comunistes de Catalunya PCC, atès que des de 1983 havia existit una plataforma de collaboració entre aquestes forces polítiques Però primer se’n desprengué el PCC que promogué l’ Alternativa d’Esquerres de Manresa , mentre que el PSUC, ERC i NE registraren l’ Assemblea d’Esquerres de Manresa i després el PSUC Els seus representants foren Josep Huguet, Concepció Parcerisas i Marc Ges En les eleccions municipals de 1987 obtingué 2745 vots 7,8% i 2 regidors en les de 1991, 2974…

Pretenia construir un partit socialista català no sucursalista Mantingué relacions amb Nacionalistes d’Esquerra NE i el Front Nacional de Catalunya A finals de 1981 es diluí a NE Edità el butlletí Quinzenal Informatiu

Criticaren la manca de democràcia interna d’ERC, les incorporacions de liberals i la dretanització del partit sota el lideratge d’Heribert Barrera, tot reivindicant l’ortodòxia originària d’ERC El 1980 impulsà el Manifest per la unitatBEAN-NE i collaborà amb la Taula d’Independents de l’Esquerra Independentista i amb l’Assemblea de Catalunya Entre els seus impulsors figuraren Josep M Reguant i Josep Vallhonesta

La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim 294 vots Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular , per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir

Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…

No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se,…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…