Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Izquierda Democrática Cristiana
Partit polític
Partit democratacristià dirigit per l’exministre de la República Manuel Giménez Fernández, i posteriorment per Joaquín Ruiz-Giménez, que a Catalunya comptà amb un nucli de seguidors durant els anys seixanta.
La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella
Grupo de Unificación Marxista Leninista (Internacionalista)
Partit polític
Grup marxista leninista fundat a l’agost de 1970 amb el nom d’Ediciones del Proletariado, en la via de construir un partit marxista leninista unificat.
Des d’abril de 1971 el grup s’anomenà GUMLI Fou més coneguda la seva organització d’estudiants els Estudiantes Marxistas-Leninistas El 1973 ingressà a Bandera Roja
Confederación de Fuerzas Monárquicas
Partit polític
Nom d’una suposada coalició de monàrquics, també coneguda com a Confederación Española de Fuerzas Monárquicas.
En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després
Unión Centrista
Partit polític
Plataforma de “centristas, liberales y verdes” fundada a Madrid al març de 1995, per la confluència del Centre Democràtic i Social, del Partido Verde i de grups liberals, com ara la Unión Progresista Liberal, el Foro Jovellanos i el Partit Demòcrata Liberal de Catalunya.
És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario Conde editor…
Organització de Resistència Nacional
Partit polític
Organització nacionalista clan-destina fundada a Barcelona a l’inici de 1945 i coneguda com a Grup Bandera.
Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa…
Grupo Comunista Revolucionario
Partit polític
Organització marxista leninista fundada a Catalunya el 1971 per exmembres del Front Obrer de Catalunya, també coneguda com Grupos Comunistas Revolucionarios.
Fou liderada per Antoni Castells Duran i Mercè Soler El 1976 participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria El 1977 es dissolgué en el Movimiento de Liberación Comunista Edità Avante febrer 1971-setembre 1976
Reforma Democrática de Cataluña
Partit polític
Associació política fundada el 25 de febrer de 1976 per Manuel Fraga que es donà a conèixer a Barcelona al mes de març; a l’octubre d’aquell any esdevingué partit.
A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…
Esquerra Comunista d’Espanya
Partit polític
Organització trotskista fundada a Lieja (Bèlgica) el 28 de febrer de 1930 per exiliats espanyols, antics militants del Partido Comunista de España, contraris a la política de Stalin i partidaris de les posicions defensades per Trotski en l’àmbit internacional.
Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…
Comunió Carlista
Partit polític
Partit dels carlins carlooctavistes, anomenats així pel fet de reconèixer com a monarca l’arxiduc Carles d’Habsburg i de Borbó (Carles VIII), nét de Carles VII, enfront dels seguidors del regent Xavier de Borbó-Parma, designat per Alfons Carles I, l’últim rei carlí.
També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…
Coalición de Defensa Obrera
Partit polític
Fundada al maig de 1935 a Barcelona, també fou coneguda com a Coalición de Defensa Obrera Democrática, Coalición Democrática de Defensa Obrera i Partido de Coalición Democrática de Defensa Obrera.
El seu objectiu era “defender por todos los medios legales los intereses de los trabajadores” Dirigents Baltasar Almuzara president de la Junta Directiva i Juan Chapa Talens president del Consell Directiu regional Tot just creada, s’adherí al Partido Agrario Español