Resultats de la cerca

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…

La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…

El gener de 1936 els dirigents eren Gabriel Trallero Bremon president de la junta directiva, Alberto Carsi Lacasa president del directori del partit i José Oriol Solé delegat a Madrid A l’abril de 1936 Manuel Pareja Correa era el president de l’entitat i del directori, Manuel Puig d’Ametller el vicepresident primer i Joaquín Morlans el secretari El 7 de novembre de 1936 es produí, amb el nom d’Avenç Republicà d’Esquerra que adoptà oficialment el 2 de gener de 1937, un intent de fusió amb el Partit Federal Ibèric i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , el qual no es materialitzà…

Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…

El seu origen es troba en el collectiu aglutinat pel Manifest pel PSUC finals de 1996-primeria de 1997 promogut dins del PSUC per dirigents històrics com Gregorio López Raimundo, Antoni Lucchetti i Alfred Clemente A partir del IX Congrés del PSUC maig de 1997 els impulsors del manifest promogueren la plataforma “PSUC viu” i el PCE la reconegué com el seu referent a Catalunya, fet que provocà la ruptura de relacions entre el PSUC i el PCE El PSUC viu participà en els organismes directius del PCE comitè executiu i comitè federal des de l’estiu de 1997 Propugnà la construcció d’un referent…

Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33 actes a…

Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on edità…