Resultats de la cerca

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…

És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…

La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella

Posteriorment, Colomà impulsà el Partido Nacional Republicano inscrit el 1997, sense presència a Catalunya

Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris

Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989

Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué

Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…

El 1978 es fusionà amb el Moviment d’Unificació Marxista i el Collectiu de Coordinació Socialista per crear el Bloc Català de Treballadors

El seu lideratge s’associà a Mariano Sánchez Covisa excombatent de la División Azul i devien sorgir d’un grup d’adoració nocturna de l’església de las Calatravas Madrid el 1969 Posteriorment s’estengueren per Espanya A Catalunya tingueren cert protagonisme, com testimonià la destrucció dels murals del temple de Palau-sator Baix Empordà i les agressions contra el seu sacerdot i contra el seu pintor al febrer de 1969 Actuaren de manera semiclandestina fins a la primeria dels anyssetanta i devien comptar amb la connivència de sectors dels cossos de seguretat Grups similars existiren…