Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Partido Español Nacional Socialista
Partit polític
Partit neonazi clandestí creat a Barcelona el 1968 per Fernando Poveda, a qui posteriorment succeïren en la direcció del grup Enrique Molina i Ernesto Milá.
Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…
Izquierda Democrática Cristiana
Partit polític
Partit democratacristià dirigit per l’exministre de la República Manuel Giménez Fernández, i posteriorment per Joaquín Ruiz-Giménez, que a Catalunya comptà amb un nucli de seguidors durant els anys seixanta.
La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella
Movimiento Voluntad
Partit polític
Grup trotskista impulsat per Joan Colomà (fundador de la Liga Comunista Revolucionaria) a Barcelona que el 1987 evolucionà vers una entesa amb Entitat Potencialista, a partir de les tesis paneuropees defensades en les seves publicacions (Bases de adhesión al Movimiento Voluntad i el Manifiesto a la juventud, totes dues de 1987) i participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa l’any següent.
Posteriorment, Colomà impulsà el Partido Nacional Republicano inscrit el 1997, sense presència a Catalunya
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1976, entre d’altres, per antics militants anarcosindicalistes i del Frente Sindicalista Revolucionario.
Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris
Entitat Potencialista
Partit polític
Associació cultural creada el 1985 que actuà en el pla polític entre 1986 i 1990, liderada per Jaume Farrerons, la qual deuria comptar amb una vintena de seguidors. ENSPO difongué un pensament centrat essencialment en les tesis de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i es definí pel seu “catalanisme radical antimarxista i anticapitalista” (gens antiespanyolista) i pel seu antiracisme.
Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989
Partit del Treball de Catalunya
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1977 per una escissió del Partido del Trabajo de España [PTE], encapçalada per Joan Anton Sànchez Carreté, fins aleshores secretari general (posteriorment l’organització catalana del PTE adoptà també el nom de Partit del Treball de Catalunya).
El 1978 es fusionà amb el Moviment d’Unificació Marxista i el Collectiu de Coordinació Socialista per crear el Bloc Català de Treballadors
Partit Conservador de Catalunya
Partit polític
Partit fundat a finals de 1976 per Joan Antoni Samaranch, aleshores president de la Diputació de Barcelona.
Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué
Plataforma de los Independientes de España
Partit polític
Partit fundat el 1994 a Madrid per la federació de diverses agrupacions (com la Gestora Territorial de Catalunya), fou inscrit a l’abril de 1994 com a Plataforma de los Independientes de España i representat per Ignacio Camuñas i Juan García Sentandreu.
Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…
Federació d’Independents de Catalunya
Partit polític
Federació inscrita al febrer de 1995, que agrupa els regidors electes per agrupacions d’electors i partits locals i comarcals.
És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a…