Resultats de la cerca

Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà inactiu…

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el BC…

El seu òrgan de premsa fou el setmanari Aurora 1930-1934, editat a Blanes

Està dirigit per Miquel Fanlo, Olga Pardell, Josep Antoni Pozo i Josep Serra Estruch Obtingué 1039 vots enles eleccions autonòmiques catalanes de 1995 Premsa afí Debate Social

Es dissolgué el 1983 per formar una comissió gestora que el 1986 s’integrà en la Comunión Tradicionalista Carlista El líder fou Eladio Huguet El FAE solament fou present a la ciutat de Barcelona, amb un centenar d’afiliats i sense premsa pròpia

Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris

Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra

Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad

Es proposà “contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propósitos para con la Patria común de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contención al separatismo” El president fou Matías Colmenares Errea i es nomenà “jefe nacional” al ministre de Marina, el veterà anticatalanista aragonès Antonio Royo Villanova Afirmà tenir com a òrgan de premsa El Nacional

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…