Resultats de la cerca

És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques…

Al juny d’aquell any foren nomenats els següents presidents federals provincials Josep Ramon Fàbregas Barcelona, Josep M de Fonolleras Girona, Eduard Batalla Cunillera Tarragona i Ramon Sostres Maluquer Lleida En les eleccions legislatives de 1933, Josep M de Fortuny i Llibre es presentà a Barcelona en les llistes del Bloc Nacional de Dretes i en les de la Dreta Agrària a Girona Al novembre de 1934 la majoria del partit s’incorporà a Acció Popular Catalana Dirigents Josep M de Fortuny i Llibre, Enric Ràfols Martí i Miquel Bargues Morera

Es defineix com el “partit de l’empresa” i pretén representar-la políticament Concorregué a les eleccions europees de 1989 i obtingué dos diputats un fou el mateix Ruiz-Mateos i 68606 vots a Catalunya Posteriorment es presentà a totes les eleccions fins el 1994, amb noms canviants i resultats decreixents A Catalunya obtingué els següents resultats en les legislatives de 1989, com a Agrupación Ruiz-Mateos, 37942 vots en les autonòmiques de 1992 quan obrí seus a Barcelona i Girona, com a Agrupación Ruiz-Mateos-Alianza Democrática Europea, 13067 vots en les legislatives de 1993 amb…

Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986…

El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…

Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…

Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…