Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…
Fèlix Domènec i Ferrer
Literatura catalana
Historiografia catalana
Memorialista.
Pagès propietari i donzell, descendent d’una família pagesa originària de l’Alt Empordà, és autor d’un aplec manuscrit de textos i documents familiars anomenat modernament Recull , compost al darrer decenni del segle XVII, dins del qual destaca la narració memorialística Treballs i desditxes que han succeït en lo present Principat de Catalunya i en particular a nostre bisbat de Girona , que abraça el període que va del 1674 al 1700 Aquest recull és un testimoni valuós de l’impacte que, sobre les terres empordaneses, tingueren les successives invasions franceses de la segona…
,
Berenguer de Cardona
Literatura catalana
Notari.
Vida i obra L’any 1422, segons els seus protocols, ja era notari El 29 d’octubre de 1458 autoritzà el testament d’Ausiàs Marc i, posteriorment, el seu codicil També donà fe, a València, del testament del poeta Joan de Rocafort 1471, i fou elegit membre del Consell de la ciutat de València els anys 1450, 1454 i 1458 Ben relacionat amb els lletraferits valencians de l’època, intervingué al certamen poètic marià de l’any 1474 amb dues composicions, les úniques mostres de la seva activitat literària Sagrat vaxell, archiu sobreycellent , formada per cinc cobles capcaudades i biocades, de caràcter…
Manuel Anton i Ferràndiz
Historiografia catalana
Antropòleg.
Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…
Cançoner Vega-Aguiló
Literatura catalana
Ms. 7 i 8 de la Biblioteca de Catalunya, que antigament havien format un sol volum, siglats Ha i Hb per Massó i Torrents, i VeAg per la tradició filològica occitana.
Desenvolupament enciclopèdic Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del s XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels s XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra…
Pedro Abarca
Historiografia catalana
Historiador, cronista i teòleg aragonès.
Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…
Aigües encantades
Literatura catalana
Drama d’idees de Joan Puig i Ferreter escrit el 1907, estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 22 de març de 1908 i publicat també el 1908.
Desenvolupament enciclopèdic La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en condensar…
Pere Xamena i Fiol
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…
,
Papers de la Costera
Historiografia catalana
Publicació de l’Associació d’Amics de la Costera, entitat cultural amb seu a Xàtiva.
La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A…
Joan Alzina i Melis
Literatura
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i assagista.
Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…
,