Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Escola d’Arcueil
Música
Grup de músics -la major part compositors- format el 1923 al voltant de la figura d’Erik Satie.
Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort…
Àngel Carbonell i Pera
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot a Barcelona 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana 1906 El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica 1928, que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional Collaborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales Després de la Guerra Civil de…
,
Jordi Barba i Pérez
Literatura
Poeta, conegut pel nom de Jordi Pope.
Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius…
,
Alexandre Font i Pla
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a les revistes Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri…
,
chansonnier
Música
Literalment significa cançonetista, cobler.
Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat,…
El retaule del flautista
Literatura catalana
Obra teatral de Jordi Teixidor, que l’any 1968 va guanyar el premi Josep M.
Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil…
Gato Pérez
Música
Cantant, compositor i guitarrista argentí.
Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts de la…
Quartet Sonor
Música
Quartet de corda català.
Fundat el 1968, inicialment era integrat per Jaume Francesch primer violí, Miguel Perales segon violí, Josep Casesús viola i Pere Busquets violoncel El 1985 s’hi incorporaren Mercè Serrat segon violí i Aureli Vila viola, en substitució de Perales i Casesús Tots els seus components formaven part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i ocupaven posicions destacades en la vida musical de la ciutat El Quartet Sonor feu gires per tot l’Estat espanyol i esdevingué una de les formacions de cambra més prestigioses del moment Interpretà obres del repertori internacional i estrenà composicions d’autors…
Gastó A. Màntua
Teatre
Escriptor i actor teatral, de nom real era Gastó Alonso i Manaut.
Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…
,
Lluís-Antoni Navarro i Cucarella
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors Valencians 2004…