Resultats de la cerca

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva carrera i la seva…

La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la idealització del…

A vuit anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixebla de JB Pellicer i de Joan Lamote de Grignon L’any 1911 es desplaçà pensionada a Brusselles, on amplià estudis amb Wouters, i on aconseguí el primer premi de piano del conservatori Després de debutar a la capital belga, el 1914 tornà a Barcelona, ciutat on dugué a terme una important carrera concertística que la menà a actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i en els cicles de l’Associació de Música de Cambra Des del 1925 oferí programes de divulgació musical a Ràdio Barcelona L’any 1925 creà la seva pròpia…

Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica

De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal 1955 i posteriorment es traslladà a Màntua Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo La bohème El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món debutà al Teatro alla Scala 1965 esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964 cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York etc Actuà…

Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la…

De família amb pocs recursos econòmics, estudià cant a Forlì amb G Minguzzi i debutà a Finale Emilia, en el paper de Polione de Norma , a l’edat de vint-i-tres anys Obtingué el seu primer gran èxit el 1871, a Bolonya, com a intèrpret de Don Sebastiano , de G Donizetti A partir de llavors fou contractat pels més importants teatres italians i europeus El 1875 fou escollit per G Verdi per a cantar, al costat de T Stolz, M Waldmann i Medini, la seva Missa de Rèquiem , durant una tournée per França, Anglaterra i Àustria Actuà a Petersburg, cada temporada, del 1876 al 1903 Es retirà el 1905, a…

Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la seva habilitat i…

Alumne de GB Martini, entrà a l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1761 L’any següent assolí els primers èxits a Venècia, ciutat on presentà les seves òperes El 1764 s’establí a la cort del duc Carles I de Brunsvic Baixa Saxònia, amb el càrrec de director de l’orquestra i compositor de l’Opernhaus Deu anys més tard fou nomenat mestre de capella a Munic, ciutat que hagué d’abandonar després de pocs mesos arran d’un escàndol produït per la seva relació amb la comtessa Törring-Seefeld Tornà a Itàlia i el 1776 anà a Madrid, on li donaren la plaça de mestre de capella de Los Sitios Reales, a la…